Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 8 de agosto de 2012

PREOCUPAT PEL TIFO HAIKUI

08.08.12

HONG KONG.


Aquests som el Lluis, l'Adria i jo, els tres gorrions que ens trobem al bell mig de Hong Kong passant uns dies inoblidables. Aquesta foto, a l'entrada de l'edifici HSBC, l'arquitecte del qual fou Norman Foster, al anys 90.


El dia d'avui, pero, ha estat dur. L'hostal on estem dormint es il.legal. Un dia d'aquests ja en parlare mes en detall. Simplement dire que, els punts que guanya per estar molt ben situat i ser del mes barat que pots trobar a Hong Kong, els perd perque som 10 per habitacio. Estem apretats com a sardines. Aixo s'ha traduit en una primera nit en que no he dormit gaire, degut a gent entrant i sortint a totes hores, pero sobretot tambe degut a l'inici de refredat que semblava que tenia. Aquest mati no em trobava gens be. He aguantat com he pogut, i ara, despres d'una siesta de 4 hores, sembla que milloro.





La xafogor d'aquest primer dia a Hong Kong esta superant la de Shanghai. Increible! Per cert, sembla que a Shanghai hi ha un tifo enorme. Estem preocupats, perque el Santi no ha pogut aterrar-hi, i el Crispat esta sol a casa...A mes, si es tan fort com sembla, no sabem si el balco, que degut a les obres de l'aire condicionat va quedar al descobert, haura causat algun desperfecte a l'interior del pis...


En qualsevol cas, hem tingut molta sort. Si haguessim reservat l'avio a Hong Kong un dia mes tard, probablament mai ens hauriem enlairat. Aigua i mes aigua a Shanghai...Sigui com sigui, des d'aqui ara no podem fer res. Toca descobrir la nit de Hong Kong!


Acabo amb una foto trobada per Internet de l'arribada del tifo Haikui a Shanghai. Em recorda els dies de bici a Catalunya en que es pronosticava tempesta i havia d'apretar les dents mentre pedalava fugint de la tempesta. En aquest cas, crec que no hagues tingut res a fer...

1 comentario:

  1. Nil, m'agrada recuperar els records dels díes passats a HK amb tú. Aquestes imatges mel's recorden. espero que el crispat estigui be i no us anyori massa.
    Lou

    ResponderEliminar