Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 11 de agosto de 2012

MALDAT I BONDAT

11.08.12

HONG KONG.


Ahir vam sortir de festa per Hong Kong. No va ser gaire bona nit per motius personals que no vull explicar, pero tambe ho vaig passar molt be per d'altres. Estar copejant en un parc rodejat de rascacels amb el cel nitid i estrellat, a l'altra punta del mon de casa teva, i amb dos enginyers catalans, es una experiencia molt maca.

Pero despres de la festa, ve el cansament i el despertar-se tard al dia seguent. Aixi doncs, el dia d'avui nomes ha donat de si per anar a l'illa de Kowloon, al mercat de carrer de Mong Kok. Es increible la quantitat de gent que s'hi concentra. I es que aquesta zona, si no recordo malament el que em van ensenyar en la meva anterior estada a Hong Kong, es la zona amb major densitat de poblacio del mon. Gairebe no es pot ni caminar!



La sorpresa del dia, que potser recupero la meva camera!! Ho sabre en unes hores. Una dona va trobar la meva camera a l'illa on la vaig perdre i, encara no se com, ha aconseguit descobrir el meu nom i m'ha agregat al Facebook. Ha dit que em tornara la camera, ja sigui en persona o deixant-la en algun lloc acordat per tal que la pugui anar a recollir. L'unic problema, que marxa avui de Hong Kong. Tan bon punt acabi d'actualitzar el blog, agafare un bus cap a l'aeroport, on creuo els dits per trobar-me amb ella - el meu mobil xines no funciona a Hong Kong - i recuperar la meva estimada Canon blava.

Sovint es diu que al mon hi ha molta maldat, pero es cert que tambe hi ha molta bondat. I, acabi recuperant-la o no, aquest es un clar exemple que les bones persones segueixen existint. Nomes puc dir una paraula: Gracies. Tambe es un clar exemple que, si be es veritat que soc una persona que acostumo a tenir mala sort en perdre coses, tinc una flor el cul per recuperar-les de les formes mes inverosimils.

1 comentario:

  1. Si Nil Si, tens molta sort! encara recordo aquell dia que anaves a fer una cursa per Barcelona i que et va caure el mòbil dins el metro. Al vespre et van trucar i te'l van tornar! no ens ho podíem creure.
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar