Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 5 de julio de 2012

CIUTAT DE PAS

05.07.12

SHANGHAI. Actualitzo despres d'haver anat a l'edifici de Camins - dins del Campus de Tongji - per ultim cop abans del Setembre. Havia d'entregar uns papers i despedir-me de la Xuxin, la dona que porta el nostre conveni. Tambe he aprofitat per passar a recollir el certificat del curs de xines que vaig fer el passat quatrimestre.


Ahir va ser el sopar de despedida de l'Alejandro, que a hores d'ara vola cap a Barcelona. Aqui cada cop hi queda menys gent. Ara ja ho tinc clar. Shanghai es una ciutat de pas. Constantment arriba gent nova, pero tard o d'hora acaba marxant. Es trist, pero alhora enriquidor perque li dona un dinamisme que m'agrada. En qualsevol cas, dema prometo parlar del curs que he iniciat aquest juliol a la universitat de Jiaotong.
Publicado por en

1 comentario:

  1. Anónimo6 de julio de 2012, 5:17

    Nil,

    良好的工作和良好的耐

    Alguna cosa de xinès també sé. Si no ho entens ja t'ho traduiré però crec que serà fàcil per tu.

    JoC

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)