SHANGHAI. Al final no ha pogut ser. Des de l'instant que em va sorgir l'oportunitat de donar classes particulars a un noi de Hong Kong que havia vingut a passar unes setmanes a Shanghai, vaig moure cel i terra perque tot sortis perfecte. Trucades, caminades fins a casa la familia per presentar-me, e-mails...El sou ben be que ho mereixia! Nomes necessitava un llibre perque tot anes com jo pretenia. Un llibre sense el qual la mare del nen no volia que fes classe, un llibre que mai he tingut a les mans.
Vaig estar a punt per aixo. Pero novament el senyor John Woodberry es va equivocar a l'enviar-me a buscar-lo a l'altra punta de la ciutat, i em va fer perdre el temps. Era el llibre 1, no el 2!
En fi, si be hagues pogut buscar una solucio alternativa, la perdua de motivacio a mesura que passaven els dies i el fet de saber que tenia competencia com a professor, van fer que tires la tovallola. Quan fa dos dies vaig trucar la mare del Cody, em va dir que estaven marxant a Hong Kong per passar la resta de l'estiu. Per tant, en el fons el partit ja estava perdut.
En qualsevol cas, mantinc com un tresor el contacte del John Woodberry, per aprofitar millor les futures ocasions. De fet, avui mateix ja he rebut un email de la seva companyia que diu que busquen un professor particular d'angles...a 40 euros la hora!! Llastima que sigui a l'Agost, i que el meu angles no sigui d'Oxford...
La bona noticia del dia, que per fi ja tenim aire condicionat!! Creuo els dits perque no es torni a espatllar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario