Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 3 de julio de 2012

ES LA CANYA AQUEST GAT!

03.07.12

SHANGHAI.


Aquest es el Crispy, el meu gat. Es guapissim. Si fos una persona, segur que seria model. I no nomes aixo, es molt carinyos i juganer. I tambe esta boig. Fa coses molt estranyes. Per exemple, a vegades intenta mossegar-se la cua quan esta a dalt la taula, comenca a donar voltes sobre si mateix i acaba caient al terra.


Ah, i menja moltissim! Hem decidit que nomes li posarem menjar dues vegades al dia. Tot sigui perque no acabi com una pilota, que de fet ja ho es bastant. Viu massa be. No nomes deixo que faci la siesta amb mi, sino que a vegades tambe mirem pel.licules junts, com l'altre dia "Origen", de Leonardo di Caprio. Gran pel.licula per cert!


Com que sempre ens esta reclamant que li fem caricies o juguem amb ell, quan no hi es se'l troba a faltar. A vegades, desapareix i no el trobem. Pero....es que el bitxo esta fotent-se una siesta digne d'un rei al meu coixi, panxa enlaire i tot!

Aixo si, tenim un problema greu al que li hem de trobar solucio ja. Te molts bitxos per tot el cos, que ens atrevim a dir que son puces. Vam comprar un spray, pero res. Ara l'estem sometent a dues dutxes diaries, a veure si millora. Pero tampoc sembla que faci efecte...Si en dos dies no millora, haurem de portar-lo al veterinari.



Qui diu que als gats no els agrada l'aigua?? Si que es veritat que al principi la refusava totalment, pero mica en mica sembla que li va agafant el gust. Es mes, com que el dutxem nomes tornar de classe de xines, quan anem al lavabo ja entra amb nosaltres, com si fos conscient del que li espera. Es la canya aquest gat!

No hay comentarios:

Publicar un comentario