SHANGHAI.
Sempre m'ha agradat caminar. A banda de la bici o el gimnas, sovint m'agrada sortir a caminar sol per reflexionar i pensar millor sobre tot. Per tenir clar d'on vinc, on estic i a on vull anar. A Barcelona, vaig arribar a tals extrems que fins i tot me n'anava a empollar la filosofia i la historia de l'escola pels camins i les trialeres de Collserola mentre disfrutava de les vistes. O, quan disposava de menys temps, anava del Camp Nou fins la Vila Olimpica i tornava.
Aqui no hi ha una muntanya com la de Collserola, pero Shanghai es una ciutat on m'hi agrada passejar de nit, sobretot a altes hores de la matinada. I mes ara que tinc temps i no m'he de despertar d'hora. Te una tranquilitat especial, trencada nomes pel soroll de milers de taxis que van amunt i avall, gent gran fent exercici o xinos degustejant "pinchitos" al carrer.
Ja hi ha zones per les que em se moure com si fos casa meva. I sempre amb la tranquilitat que, en general, els xinos son gent molt pacifica. Encara no m'he topat amb cap banda de macarres en cap dels meus passejos nocturns, bandes que a qualsevol ciutat espanyola et trobes a gairebe cada cantonada, i si no et diuen res es de miracle. Un altre punt a favor de Shanghai.
De dia, quan decideixo refrescar el xines que he apres en l'intensiu de l'ultim mes, sempre tinc molt bona companyia. Crispat!!
Hola Nil,
ResponderEliminarm'agrada molt la foto del Crispat o "Crispy", ja no sé ben bé com es diu.
Creus que algun dia visitarà la nostra terra? M'agradaria perqué sembla simpàtic. Però fora convenient que estiguès familiaritzat i ensinistrat a combatre i caçar rates que pel nostre entorn freqüenten.
Segurament sabràs de què parlo ....
I ara a mirar ciclisme dels JJOO de London que ben s'ho valen!!!
Una abraçada.
JoC