Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 20 de julio de 2012

QUE ALGU PARI EL TEMPS!

20.07.12

SHANGHAI.


A mesura que he anat creixent, he incrementat la sensacio que el temps passa cada cop mes rapid, pero mai havia arribat als extrems actuals. No me n'adono i els dies i les setmanes van caient una darrere l'altra! On han anat a parar aquells estius que passava a Sant Feliu en que unes poques setmanes semblaven inacabables, igual que la ciutat de Shanghai vista des de la Jinmao Tower, el 2n edifici mes alt de Shanghai i l'11e de tot el mon?

Classes de xines, problemes amb el pis, sopars de despedida, visites d'amics, viciada a Prison Break - avui ja he acabat la 1a temporada. Qui no l'hagi vista, que la comenci ja! -. Amb tot aixo ens hem plantat a finals de Juliol. Que algu pari el temps!



Aquest soc jo avui a classe. M'encanta aquesta foto. Li he demanat expressament a la professora que me la fes. A veure si m'haure de dedicar tambe a la fotografia...

Aquest cap de setmana, en que a Shanghai nomes quedem l'Adria i jo, es preveu casola i aburrit, ja que ell va liat amb el projecte. Pero tan se val. En el fons, en un obrir i tancar d'ulls, ja tornarem a estar a dilluns, i al tornar-los a tancar i obrir, a divendres que ve. Per defecte, al mes de Setembre. I si els tanco mes del compte, potser els obro a Barcelona i tot...Que algu pari el temps!

5 comentarios:

  1. Hola germà,

    Ja ha passat molt temps des de l’última vegada que et vaig escriure al blog, i, com deus suposar, no serà un comentari breu. Com ja saps, he estat dues setmanes a Irlanda provant un nou esport, el surf, sota un clima molt inestable i sortint de l’aigua, a vegades, en estat hipotèrmic, ja que havíem arribat a ficant-se al mar sota 10 graus plovent i tot. Una de les coses que vam fer a Irlanda, va ser mirar dues pel•lícules a la nit, “Alien vs. Predator” i “Speed”, de manera que va ser suficient per sentir nostàlgia d’una d’aquelles nits que visionàvem alguna de les pel•lícules que gravaves. Canviant de tema, ja fa dues setmanes que vaig rebre les notes finals de 4rt ESO, i, malgrat que pugui semblar presumit, no és la intenció. A 4rt de Primària, quan tu feies 4rt d’ESO, no sé perquè però se’m van quedar les teves notes al meu cap. Recordo perfectament que tot eren notables i excel•lents, i, com no és d’estranyar, sentia bastant admiració, dubtant de si algun dia jo també en seria capaç. Crec que la raó que em fa recordar les teves notes va ser el comentari teu de: “Jo hagués preferit tenir tot notables que no pas notables i excel•lents”. Suposo que amb això dedueixes que les meves notes han estat les millors que he tingut sense baixar del notable. La última cosa de la qual també saps és que em vaig examinar del FCE a l’escola al juny i fa dos dies em van donar el resultat del qual estic molt orgullós ja que he aprovat encara que hagi estat de grau C. Finalment, només queda dir-te que ara ja hauré de començar a preparar-me pels estudis que vull fer,cosa que, paral•lelament, significa el final de la “bona vida” però no de la il•lusió de seguir endavant.
    Que vagi bé allà. Ens veiem aviat

    PD: He mirat el primer capítol de “Prison Break” i en breus la començarem a mirar...

    Jan

    ResponderEliminar
  2. Entre la teva entrada i el comentari del Jan no sé ben vé que dir. Però si sé el que sento: molt orgull.
    JoC

    ResponderEliminar
  3. Hola Nil, jo tambe em sento orgullosa i volia dir-t'he que m'agrada molt la teva foto, realment artística. Un petó
    Lou

    ResponderEliminar
  4. Hola Nil, jo també em sento orgullosa. I volia dir-t'he que realment és molt maca la teva foto, i molt artística. Un petó
    Lou

    ResponderEliminar
  5. Nil, Avui me'n vaig a Sant Feliu i això vol dir que no veuré el teu blog d'ara endavant i em sap molt de greu. Bé sí, ho puc fer anant a la biblio de Sant Feliu. Que passis un bon estiu, que la calor no t'aclapari i endavant. Això que dius que el temps et passa volant és molt bon senyal, vol dir que et sents content amb tu mateix de la feina que fas i això és fantàstic. Molts petons.ÀVIA DOLORS

    ResponderEliminar