Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 21 de junio de 2012

QUE CAPRITXOS ES EL 白酒

21.06.12

SHANGHAI. Aixo es una ampolla de 白酒 ("Baijiu"), que en catala significa "Alcohol blanc". Tot aquell que vingui a Xina, tard o d'hora el prova, i quan ho fa mor per reneixer l'endema. Fins i tot jo, que soc una persona que em considero sana, tot i aguantar gairebe un any sense provar-lo fent us de la meva forca de voluntat i personalitat, he acabat caient. I es que el 白酒 es molt capritxos...


Amb aixo no vull dir que m'hagi passat a la mala vida, pero m'he adonat que sortir de festa sense beure ni gota d'alcohol no es el mateix que fer-ho agafant el punt. Et desinhibeixes, t'ho passes molt millor i, si ho saps controlar, no necessariament ha de portar males consequencies. A mes, i tot i el mal sabor i la dubtosa qualitat del 白酒, el seu preu no arriba a 1 euro. De bojos!

Amb aixo tampoc vull dir que ara em dediqui a sortir de festa i emborratxar-me cada dia, pero es quelcom que mai havia fet i, com tot en aquesta vida, s'ha de provar. La vida va per etapes, i jo ara sento que quan toca estudiar i treballar, se esser responsable, pero quan toca divertir-se i sortir amb els amics, tambe se obeir la rauxa. Perque, si no ho faig ara, quan ho fare? La vida nomes es viu una vegada, i malgrat que ningu mai et regali res, s'ha d'intentar disfrutar-la al maxim. Suposo que l'efecte Shanghai tambe influeix en tot aixo; nomes qui hi ha viscut pot fer-se una idea de les coses que passen aqui i enlloc mes. El Santi ahir em va fer un comentari que el trobo molt encertat: "el Nil de Barcelona era un noi que vivia en un mon tancat: estudis, esport i familia. Pero el Nil que ha vingut a Shanghai esta creixent i s'esta obrint al mon. I aixo es molt bo pel Nil".


Segurament algu es preguntara per que confesso tot aixo al blog, sabent que el llegeix molta gent que em coneix i sap com soc. Mes ben dit, com era. Pero, com sempre he defensat, aquest blog es per explicar la MEVA historia, i tot i haver-me d'autocensurar sovint, intento ser el maxim transparent possible.

1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    M´ha fet gràcia el comentari que t´ha fet el Santi respecte al noi casolà que va arribar a Shangai i el Nil obert el món. Tot i que ho feia en referència al mam, a la xexa..., és a dir , a l´alcohol viure lluny del niu fa créixer a qualsevol.
    Des de la meva perspectiva ( treballo en un centre de tractament de toxicomanies ) et diré que per edat i per contexte no cal que pateixis ni pateixin, l´alcohol és un problema quan un abandona altres fonts de plaer , quan no sap disfrutar sino beu,és a dir quan el centre d´interés de la seva vida gira a l´entorn de la beguda, per tant i com que no és el cas endavant! en el dia i en la vida i tenen tots cabuda!!
    Bé després d´aquest "sermó", res més avui és el solstici d´estiu!! i un tall de coca ( tot i no ser ja de la pastisseria Cabutí!! )i una copeta de cava seran d´aquí unes hores una bona companyia al costat de bons amics!!
    Arreveure,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar