LA RUTA DEL BACALAO

04.06.12

SHANGHAI. Es dissabte o diumenge, al voltant de les dues del migdia. Despres d'una intensa nit de festa o d'interessants converses al sofa fins a altes hores de la matinada, els gorrions del pis de Renmin es disposen a alcar el volt. Uns mes rapid que altres, tot s'ha de dir. Jo sempre soc el que em desperto primer, pero ja em va be perque aixi puc passar revista al mail, Facebook, diaris esportius, etc.

Un cop dutxats i pentinats, el Santi, l'Adria i jo iniciem l'anomenada "Ruta del Bacalao". Simplement es tracta d'un recorregut que hem dissenyat pel barri en que depenent dels anims amb que ens llevem parem a un lloc o un altre per menjar. Aixo si, les opcions d'on acabar a omplir la panxa SEMPRE son sobre la ruta, mai fora d'ella.

A continuacio ve un petit reportatge fotografic d'aquesta ruta, des de que sortim de l'edifici fins que arribem al desti final. Tot s'inicia a les portes del complex de 7 edificis on vivim...

Que passa Clint!!! Aquest home que veieu aqui es un dels grans. Es el guardia que es troba a l'entrada del complex, i es un tiu entranyable. Encara que no ho sembli, te 60 anys, i sempre que em veu se'm posa a parlar pels descosits. A vegades diu coses molt estranyes, com per exemple que li tradueixi frases del xines a l'angles tals com "Puc venir a la festa universitaria?" o "Estudies o treballes?". Com deia, un crack!! Ah, l'hem batejat com a Clint Eastwood per la seva semblanca amb l'actor i director de cine quan posa els ulls axinats - mes del que ja els te -, com quan mires el Sol.

Un cop a Renmin, comenca l'aventura pels carrers de Shanghai...

L'Adria animant les motos i cotxes que continuament passen en totes direccions i sense cap mena d'ordre. El barri es el barri!! I s'ha de potenciar i cuidar!

El Manolo, el Pedro i el Nacho arreglant el mon a peu de carrer. No escatimeu eh!

Superada la primera part de la ruta, aqui passem pels camps de basquet del guetto, on Yao Ming va formar-se com a jugador. La veritat es que s'hi veuen jugadors amb talent de tant en tant.

Una mica mes endavant, arriba l'hora de creuar l'autopista. Sense cap mena de pudor, avancem com podem, com uns xinos mes, com si no hi hagues semafor.

Una de les nostres parades preferides sobre la ruta: el Da Vinci. Aqui hi fan uns espaguetis amb una salsa de marisc increibles. Per 3 euruuuus!! La nota negativa: la rata enorme que un dia vam veure-hi darrere la maquina d'aire condicionat, a l'interior del local.

Finalment, a l'interior de Raffles City, punt clau de la ruta. A la planta 6 d'aquest centre comercial hi ha una gran quantitat de llocs per menjar. Aquesta foto pujant amb l'ascensor es la meva preferida. M'agrada posar-me aixi mentre pujo per veure tota l'activitat que es mou al meu voltant.

Cococurry!! Una ruta del bacalao no es completa si no finalitza al Cococurry, una cadena de restaurants on hi fan una gran varietat d'arrossos amb curry.

Les vistes a People's Square amb el menu del lloc. Al fons, Mordor, el meu edifici preferit de tot Shanghai. Al mig de les punxes del triangle que s'hi forma a dalt, hi ha una especie de lluna que de nit s'il.lumina: es l'ull de Sauron, que ho controla tot.

Com sempre, tot i demanar-me d'entrada el plat gran d'arros, l'Adria sempre m'acaba cedint part del seu. Ai el dia que deixi de fer esport! Espero que mai arribi a passar.

Ja de tornada, habitualment fem parada a la pastisseria de la galeta - batejada aixi pel ninot en forma de galeta que hi ha a l'entrada -. Sempre quedara per la historia la primera vegada que vam anar-hi, on vaig dirigir-me a una dependenta amb la safata en comptes d'anar a la zona de pagar. Ella es va quedar atrapada pensant-se que li estava oferint el Donut a ella, en comptes de voler-lo per mi.

PD. Al Montsia hi ha una olivera de 627 anys.