Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 8 de febrero de 2012

VA A PITJOR

08.02.12

HUE, VIETNAM. Hem aconseguit arribar a Hue, pero despres de 10 hores de trajecte i arribant de nit, passant-les putes amb el temps un altre cop, les avaries i el nostre fisic. Els anims no estan gens alts...Almenys jo estic destrossat. I crec que els altres tambe, ja que no son ni les 23h i tots estan al llit.


El dia ha tornat a ser fred i plujos. La poca roba que em vaig endur pel viatge esta tota enfangada. Que estigui bruta m'es igual, el problema es que estigui mullada, perque si dema el temps segueix igual tornara a ser un calvari...Quan condueixo les cervicals em maten del dolor, i quan vaig de copilot son els lumbars i el cul. Aixo sense comptar que m'he passat gran part del dia tremolant de fred, literalment.

Ja a Hue, mentre sopavem per primer cop en el viatge hem discutit entre nosaltres. I es que practicament l'unic que hem fet en els ultims dos dies es conduir. I creieu-me, cap de nosaltres esta preparat per fer-ho, i menys anant tan de penjats com anem. El cas es que ja ens vam perdre la visita a Sapa al nord i tenim els dies comptats per arribar a Ho Chi Minh, on hem d'arribar si o si per vendre les motos. Aixo implica perdre'ns altres llocs de parada obligatoria, i sobretot moltes i moltes hores mes sobre la moto...

Malgrat tot, no em puc queixar de res. Se que soc un privilegiat per poder estar creuant Vietnam en moto en els temps que corren.

4 comentarios:

  1. Hola Nil,
    sóc la mare de l'Olau i la veritat és que feu patir una mica, sobretot per l'esforç físic que esteu fent amb tantes hores sobre la moto. Però si heu decidit que heu d'arribar a Ho Chi Minh per vendre aquestes reliquies soviètiques, doncs cap a Ho Chi Minh que hi falta gent!!! Fins va una estona dubtava que poguéssiu fer 3.000 Km. amb les escatxarrades Minsk, però fa un moment acabo de llegir a Internet, que al 2007, 3 joves catalans van fer 17.000 Km. (a 50 Km. per hora) des de Vietnam fins a Barcelona amb 3 velles Minsk que els van costar 200 euros. Això si, van trigar 9 mesos i van patir el mateix percentatge d'avaries que esteu patint vosaltres. Es veu que Minsk i avaria és pràcticament el mateix. Ànims, bon viatge i cuideu-vos molt.
    Elisa

    ResponderEliminar
  2. Hola Nil, molts ànims a tots que us en sortireu! de patir ja n'estàs acostumat però amb la bici, ara és diferent. Tal com diu l'Elisa, des d'aquí patim amb vosaltres però et vull desitjar molts ànims!
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar
  3. Nil,
    els cosos són molt plàstics quan resisteixen esforços físics i les discussions en condicions adverses són normals i efímeres i engrossen l'amistat el dia de demà. Mai oblidareu l'aventura colectiva.
    No tinc cap dubte de que "fareu cim" encara que sigui en sacrifici d'alguna cosa planificada no aconsseguida.
    Menjeu i descanseu. Força, energia i sobretot, equip !!!! (amb permís de Guardiola, que per si no sabeu, ens ha portat a una nova final de la Copa del ...)
    Records a tots !!!
    JoC

    ResponderEliminar
  4. Nil, els avis també pateixen per vosaltres. Ho esteu passant molt dur, espero que el cos ho resisteixi però amb la salut no s'hi juga. Ja tinc ganes que ens expliquis que heu arribat a Ho Chi Minh i que torneu a ser a Shangai. A més ara t'esperen uns dies meravellosos amb la companyia dels teus pares. M'agradaria veure-us per un foradet!!!
    Ja falta poc. AVIS BORRELL

    ResponderEliminar