HALONG BAY

06.02.12

NINH BINH, VIETNAM. Foto d'aquest mati a Halong Bay:

Massa experiences en els ultims dos dies com per explicar-les en pocs paragrafs. D'entrada, el trajecte fins a Halong Bay va ser novament accidentat: gairebe 5 hores per fer 100 km. Aquest cop no va ser degut a avaries, sino a perdre'ns tota l'estona. I es que a qui se li ocorre intentar atravessar Vietnam sense mapa? A mes, per enessima vegada va ploure, de forma que vaig acabar enfangat de dalt a baix. Com que no porto mes roba d'hivern que un jersei i uns pantalons llargs, vaig guapo guapo. Pero tan se val, conduir una moto Minsk per les carreteres vietnamites no te preu! 

Aquest mati hem anat amb un vaixell privat fins a Halong Bay. I dic privat perque un altre cop hem estat enganyats de mala manera. Qui diu que els timadors son els xinos? Son els vietnamites! Se les saben totes. Per exemple, ahir a dinar vam caure en l'error de no preguntar el preu abans de menjar, i despres ens van inflar el preu i no acceptaven menys. Amb el creuer per Halong Bay, no voliem contractar el tour de l'hotel perque costava 40 dolars, aixi que n'hem agafat un de privat al carrer per 20 dolars. Quan pensavem que haviem fet un bon negoci, al port hem vist que el preu real era de 4 dolars...

Despres de lamentar-nos per haver estat tan burros, hem canviat el xip i hem disfrutat al maxim d'aquesta meravella natural. El dia era emboirat, pero li ha donat un toc mistic que m'ha encantat.

Aquesta es la primera planta del NOSTRE vaixell privat. Tranquilament hi cabien unes 40 persones entre el  primer i el segon pis. I nomes erem 6! De bojos.

Pero el dia no ha acabat aqui. Nomes posar peu a terra, hem menjat una mica d'arros amb carn i cap a la carretera falta gent! Amb un cel blau que feia mesos que no veia i una temperatura ideal per primer cop en molt temps, hem comencat a fer cami cap al sud. Aqui van unes quantes fotos del trajecte. Com es pot veure, ja tenim cascos, encara que en la meva opinio no sembla que protegeixin gaire...

Dema em toca conduir a mi un altre cop, aixi que millor que vagi a descansar. Pero no vull acabar l'entrada sense dir que m'ha deixat glacat la sancio a Contador de dos anys sense competir. He d'admetre que al principi no era gens fan seu, el trobava prepotent i espanyolista - igual que la resta de ciclistes professionals espanyols -, pero amb els anys m'ha demostrat ser un dels grans, tant a la carretera com fora d'ella. Nomes puc dir: Anims Alberto!