Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 10 de marzo de 2013

NECESSITO PEDALAR

10.03.13


SHANGHAI. Avui es l'aniversari de l'Olau, i ahir ho vam celebrar amb un sopar al costat de la uni amb tot el grup d'espanyols que estudia a Tongji. L'any passat amb prou feines arribavem a 10, aquest any som mes de 30!




L'Olau em va explicar el seu projecte d'aquest estiu per tornar a Barcelona. Ni mes ni menys que 7.000 km en bici des d'Urumqi (nord-oest de Xina) fins a Viena (Austria), creuant Kazakhstan, Russia, Ucraina i Hongria. Esta sonat, pero em fa moltissima enveja. Tot i la seva insistencia, en principi no l'acompanyare, a no ser que a ultima hora tingui un impuls dels meus i em llenci a l'aventura. En qualsevol cas, ahir vam començar a gestar plegats projectes de futur, com el de creuar Africa pedalant. Tot arribara...






Abans d'anar a dormir, vaig rebre aquestes fotografies de la meva mare. Es la cursa "Rutes del Montseny" en el seu pas per Sant Feliu de Codines, que vaig fer durant els tres anys previs a l'aterratge a Shanghai. 


Tant per la llarga conversa amb l'Olau com per aquestes imatges, ara mateix tinc un sentiment de ganes de pedalar molt gran. Estic cansat de la ciutat, estic cansat del soroll de cotxes, estic cansat de veure sempre el cel gris, de ser una rata de gimnas, de tenir sempre gent en un radi de pocs metres, de l'estres de sortir al carrer i veure tanta activitat. Necessito pedalar, sentir-me lliure, estar en contacte amb la natura i desconnectar de l'activitat frenetica de Shanghai. 


1 comentario:

  1. Nil,
    temps al temps, falta poc.
    Paradoxalment la percepció que tenim de la velocitat en què passa el temps no és constant. Cada cop és més gran la rapidessa en què t'acostes al teu retorn als pedals.
    I avui un Barça/Milan que pot animar-te una mica més (o potser no, clar (:)).
    Una abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar