CAMINATES DE MATINADA

01.08.12

SHANGHAI.

Sempre m'ha agradat caminar. A banda de la bici o el gimnas, sovint m'agrada sortir a caminar sol per reflexionar i pensar millor sobre tot. Per tenir clar d'on vinc, on estic i a on vull anar. A Barcelona, vaig arribar a tals extrems que fins i tot me n'anava a empollar la filosofia i la historia de l'escola pels camins i les trialeres de Collserola mentre disfrutava de les vistes. O, quan disposava de menys temps, anava del Camp Nou fins la Vila Olimpica i tornava.

Aqui no hi ha una muntanya com la de Collserola, pero Shanghai es una ciutat on m'hi agrada passejar de nit, sobretot a altes hores de la matinada. I mes ara que tinc temps i no m'he de despertar d'hora. Te una tranquilitat especial, trencada nomes pel soroll de milers de taxis que van amunt i avall, gent gran fent exercici o xinos degustejant "pinchitos" al carrer.

Ja hi ha zones per les que em se moure com si fos casa meva. I sempre amb la tranquilitat que, en general, els xinos son gent molt pacifica. Encara no m'he topat amb cap banda de macarres en cap dels meus passejos nocturns, bandes que a qualsevol ciutat espanyola et trobes a gairebe cada cantonada, i si no et diuen res es de miracle. Un altre punt a favor de Shanghai.

De dia, quan decideixo refrescar el xines que he apres en l'intensiu de l'ultim mes, sempre tinc molt bona companyia. Crispat!!

TEMPS DE FORMIGUES

30.07.12

SHANGHAI. Avui explicare una historia. Hi havia una vegada dos mons diferents, pero convivint en el mateix espai fisic: el de les formigues i el dels escarabats. Des de sempre, els estandards de vida del mon dels escarabats havien estat mes alts. Per aixo, moltes formigues acceptaven treballar al mon vei rebent molt poc a canvi, amb l'esperanca que algun dia podrien arribar a viure com un escarabat.

Amb el pas dels anys, els escarabats, creient-se superiors i cada vegada amb aspiracions de vida mes elevades, van comencar a deixar de fer les feines mes pesades perque les fessin les formigues, que amb la seva cultura de l'esforc i el treball, feien sense queixar-se. I llavors, van comencar els conflictes entre els escarabats, que nomes miraven el seu melic. Fins que un dia, els escarabats es van adonar que les formigues, a base del seu treball, havien anat enviant part del sou al seu mon, que creixia sense parar.

I la situacio es va invertir. Mentre al mon dels escarabats predominaven les envejes, la desesperanca i la desmotivacio per no tenir objectius, al mon de les formigues tot creixia a passos agegantats i cada cop el nivell de vida era mes alt. Tan es aixi, que alguns escarabats, veient que en el seu mon no tenien res a fer, van decidir apostar fort i oferir-se a les formigues.

Pero cada vegada eren mes els escarabats que abandonaven el seu mon - cada cop mes enfonsat i gris -  i cada cop eren mes les formigues que tenien la mateixa forca que els pesos pesants de l'altra raca animal. I, un dia, les formigues es van adonar que ja no necessitaven els escarabats. Que el seu mon ja havia crescut suficientment com per desprendre-se'n. I, aquest dia, van comencar a posar totes les pegues possibles perque no entressin mes escarabats al seu mon.

 

Aquesta fabula es per dir que el viatge que tanta il.lusio em feia i que anunciava en el post anterior esta en perill de cancel.lar-se. I tot perque els xinos cada vegada posen mes dificultats als estrangers que venen a Xina. Tant l'Adria com el Santi, els meus companys de pis, no han pogut renovar el visat per un mes mes. Tenint en compte que Hong Kong sembla que tambe ha tancat l'aixeta, l'unica solucio possible per ells es tornar a Espanya, demanar el visat alla, i tornar a Shanghai. Aixo es el que ha fet el Santi. Pero no es el cas de l'Adria, que si avui mateix Tongji no li fa un paper per renovar el visat fins al Setembre, o ha de provar sort amb Hong Kong, arriscant-se a no poder tornar entrar a Xina, o ha de tornar a Barcelona. En aquest cas, el viatge que teniem pensat, es quedaria en aixo, en un pensament. Creuo els dits perque tot s'arregli...

DE SHANGHAI...A PANDORA!

27.07.12

SHANGHAI. Com avancava ahir, d'aqui pocs dies iniciare un viatge de dues setmanes cap al sud de Xina amb l'Adria i un parell d'amics seus, que s'incorporaran a mig cami. El full de ruta esta tracat, nomes falta comprar els bitllets, reservar els hostals i investigar els llocs on pararem.

A diferencia d'alguna gent, que sense cap mena de pudor decideix marxar de Shanghai deixant el seu gat malalt i moribund a mans d'altres perque el cuidin, el Santi, recent tornat de Bangkok, es quedara amb el Crispat tots aquests dies.

Crispy, estas com una cabra! Avui m'he oblidat de tancar la porta de l'habitacio abans d'anar a classe i al tornar me l'he trobat penjant de la taula amb una pota. Ves a saber el que devia estar intentant...Ah, i esta aprenent a ballar molt rapidament. Amb l'ajuda de les meves mans, clar. Cada cop li tinc mes carinyo!

Shanghai - Xiamen - Shenzhen - Zhuhai - Hong Kong - Guangzhou (Canton) - Zhang Jia Jie - Shanghai. Aquest es el nostre full de ruta, ja marcat en negreta en el mapa de Xina que tenim al menjador.

I aquesta, l'ultima parada del viatge: Zhang Jia Jie. O, com l'anomenem nosaltres, Pandora. I es que la pel.licula "Avatar", la mes vista al cinema de la historia, va ser filmada i inspirada en aquest lloc paradisiac. 

Es gracios perque tot just fa uns mesos que la vaig veure per primera vegada, i fins ara he estat fent conya sobre el mon imaginari de Pandora i la gent que l'habita, els Navys. Pero Pandora es real! Connectarem cues amb alguna Navy?

DE CUINES, MOBILS I JOCS OLIMPICS

26.07.12

SHANGHAI. Fa quatre dies que no actualitzava. No perque no volgues, sino per problemes amb la pagina de blogspot. Avui ja estem a Dijous, i torna el Santi de Tailandia! En dos dies acabo el curs estival de xines i, en una setmana exacta, me'n vaig a viatjar per Xina.

Aquesta setmana l'he dedicat a solucionar temes diversos. Primer de tot, per fi tant l'aire condicionat com la cuina estan arreglats. Ha costat, pero ara estic molt mes tranquil. D'altra banda, ja tinc el certificat del curs de xines a Tongji el quatri passat. Tambe m'he tallat el cabell, he fet el pagament del pis i he quedat amb el xino que m'ha d'ajudar a fer la tesi l'any vinent. A part de tot aixo, he seguit anant al gimnas i estudiant caracters.

I tinc mobil nou! Es un Xiaomi, una marca xinesa que nomes es ven aqui pero que s'ha posat molt de moda. Sembla que te millors prestacions que les de l'iPhone, tot i ser forca mes barat. Despres d'estudiar totes les opcions, aquesta es la que em convencia mes. De moment m'agrada! Per qui vulgui comunicar amb mi via Whatsapp, el meu numero xines es +86 159 2181 3460.

Bradley Wiggins, vencedor del Tour de Franca 2012, fa tot just quatre dies. Aquest any gairebe no he seguit la cursa, pero estic content perque Wiggins es un ciclista que sempre m'ha agradat. A mes, fins fa uns anys era vegetaria! Es pot correr el Tour sense devorar tots els entrecots i bistecs que et posin davant!?

I dema comencen els Jocs Olimpics. Fa quatre anys van ser a Beijing, una ciutat que aquests ultims dies esta molt afectada per les inundacions...L'aigua arriba en alguns llocs al metre d'alcada!

CAUEN GOTES, PERO EL CEL ES BLAU

22.07.12

SHANGHAI. Despres de suar molt, tant en sentit literal com figurat, l'aire condicionat fa uns dies va deixar de ser un problema per convertir-se en la solucio a la calor infernal de Shanghai. Pero...sembla que en aquest pis on visc, arregles un problema i n'apareix un de nou del no res. Aquest cop, goteres a la cuina...

Novament he hagut de recorrer a amics xinos perque li expliquessin a la propietaria el que passa, quan aquesta ja m'exigia el pagament del lloguer, el qual no penso fer fins que no arreglin aquestes goteres. De moment ha vingut l'operari de sempre, i tambe com sempre ha marxat sense fer res. Ni tan sols sabem l'origen del problema.

Arreglar-ho potser suposa fer obres...i no estic disposat a fer-ne. Prefereixo esperar a que s'acabi el contracte al Gener, i que a canvi d'haver de netejar l'aigua del terra i del marbre cada dia, baixi el preu del lloguer. S'haura de negociar de nou...

Pero no tot son males noticies. El cel torna a ser blau a Shanghai! No exagero si dic que fa mes d'un mes que no el veia d'aquest color. Sempre es gris i trist...

QUE ALGU PARI EL TEMPS!

20.07.12

SHANGHAI.

A mesura que he anat creixent, he incrementat la sensacio que el temps passa cada cop mes rapid, pero mai havia arribat als extrems actuals. No me n'adono i els dies i les setmanes van caient una darrere l'altra! On han anat a parar aquells estius que passava a Sant Feliu en que unes poques setmanes semblaven inacabables, igual que la ciutat de Shanghai vista des de la Jinmao Tower, el 2n edifici mes alt de Shanghai i l'11e de tot el mon?

Classes de xines, problemes amb el pis, sopars de despedida, visites d'amics, viciada a Prison Break - avui ja he acabat la 1a temporada. Qui no l'hagi vista, que la comenci ja! -. Amb tot aixo ens hem plantat a finals de Juliol. Que algu pari el temps!

Aquest soc jo avui a classe. M'encanta aquesta foto. Li he demanat expressament a la professora que me la fes. A veure si m'haure de dedicar tambe a la fotografia...

Aquest cap de setmana, en que a Shanghai nomes quedem l'Adria i jo, es preveu casola i aburrit, ja que ell va liat amb el projecte. Pero tan se val. En el fons, en un obrir i tancar d'ulls, ja tornarem a estar a dilluns, i al tornar-los a tancar i obrir, a divendres que ve. Per defecte, al mes de Setembre. I si els tanco mes del compte, potser els obro a Barcelona i tot...Que algu pari el temps!

SENSE FEINA, AMB AIRE

18.07.12

SHANGHAI. Al final no ha pogut ser. Des de l'instant que em va sorgir l'oportunitat de donar classes particulars a un noi de Hong Kong que havia vingut a passar unes setmanes a Shanghai, vaig moure cel i terra perque tot sortis perfecte. Trucades, caminades fins a casa la familia per presentar-me, e-mails...El sou ben be que ho mereixia! Nomes necessitava un llibre perque tot anes com jo pretenia. Un llibre sense el qual la mare del nen no volia que fes classe, un llibre que mai he tingut a les mans.

Vaig estar a punt per aixo. Pero novament el senyor John Woodberry es va equivocar a l'enviar-me a buscar-lo a l'altra punta de la ciutat, i em va fer perdre el temps. Era el llibre 1, no el 2!

En fi, si be hagues pogut buscar una solucio alternativa, la perdua de motivacio a mesura que passaven els dies i el fet de saber que tenia competencia com a professor, van fer que tires la tovallola. Quan fa dos dies vaig trucar la mare del Cody, em va dir que estaven marxant a Hong Kong per passar la resta de l'estiu. Per tant, en el fons el partit ja estava perdut.

En qualsevol cas, mantinc com un tresor el contacte del John Woodberry, per aprofitar millor les futures ocasions. De fet, avui mateix ja he rebut un email de la seva companyia que diu que busquen un professor particular d'angles...a 40 euros la hora!! Llastima que sigui a l'Agost, i que el meu angles no sigui d'Oxford...

La bona noticia del dia, que per fi ja tenim aire condicionat!! Creuo els dits perque no es torni a espatllar...

FART

17.07.12

SHANGHAI. Comenco a estar fart d'aquesta situacio. Una cosa es que per arreglar un aire condicionat hagin de venir uns operaris a casa dos o tres cops. Entenc que a vegades els aparells electrics es resisteixen a funcionar. Pero que en l'ultima setmana cinc dies haguem hagut d'estar a casa tota la tarda perque venen a fer encara no se que, em sembla massa. I mes quan cada vegada diuen que tenen clar el problema que han d'arreglar, pero marxen i el problema segueix igual. A vegades fins i tot pitjor. Potser el tenen clar, i potser tambe l'arreglen, pero en el proces es carreguen quatre coses mes.

A mi m'es igual que es passegin per casa mentre jo hi soc. El que no m'es igual es que per haver d'estar a casa mentre hi son, no pugui fer tot el que m'agradaria. Ja sigui anar al gimnas, anar a sopar fora, posar-me a estudiar xines o aprendre a tocar la flauta. I es que mentre son a casa, aixo es una caldera i no es pot fer res. Per no haver-hi, no hi ha ni internet...

I no vull que s'interpreti aixo com una critica agressiva als pobres electricistes xinos que es pengen de la finestra d'un 18e pis sense corda. Mes aviat va dirigit a la senyora que em va llogar el pis, que des del principi coneixia el problema i m'ha posat totes les dificultats possibles per arreglar-lo. Igual que en el seu moment va fer amb un dels lavabos i que fara amb qualsevol altre problema que tingui.

La factura ja puja als 600 euros. Esta clar que la pagara ella, pero la questio es: i a mi qui em torna el meu temps?

PRISON BREAK

15.07.12

SHANGHAI. Hi ha dues coses que mai he soportat. Primer, no tenir el control d'una situacio que vull tenir controlada. I segon, tenir la sensacio que per terceres persones perdo el temps o diners. Doncs be, en els darrers dies aquestes dues situacions s'han donat a la vegada.

Amb la d'avui ja son 3 les tardes perdudes mentre venen a INTENTAR arreglar l'aire acondicionat. I, com que avui tampoc hi ha hagut cap millora, dimarts es preveu una tarda igual, es a dir, perduda. I es que amb aquesta calor, puc assegurar que es impossible fer res de profit. Estar escrivint caracters, llegint el diari online o actualitzant el blog mentre et cauen gotes de suor per la cara no es gens agradable...

No m'extranya que hagin de venir tants dies per arreglar el problema. I es que amb les eines i forma de treballar, la infeciencia es bastant alta. No nomes aixo, la seguretat tampoc es el seu fort...que estem a un 18e pis!!

Arreglar l'aire ens sortira car, pero com que es responsabilitat dels propietaris, almenys he acordat amb ells que en el moment de pagar el lloguer dels proxims tres mesos - la setmana vinent -, li restare el preu d'aquesta reparacio.

A l'haver d'estar tantes hores a casa mentre ens arreglen l'aire, matem el temps amb "Prison Break". Sempre havia sentit a parlar d'aquesta serie, pero mai l'havia comencada. La recomano. Per mi, es molt millor que Lost. Ahir fins les 4 de la matinada van caure uns quants capitols...Tan de bo els mecanics de Midea fossin igual de genis que el Michael per escapar-se de la preso amb el seu germa!

DIVENDRES

13.07.12

SHANGHAI.

Ja torna a ser divendres. El temps passa volant...No te n'adones i les setmanes van caient una darrere l'altra. Ja estic a la meitat del curs de xines, del qual estic forca satisfet. No hi ha res com sortir al carrer i comprovar que, ni que sigui una miqueta, he millorat el meu nivell oral.

D'altra banda, aquesta ha estat una setmana de gestions: fer fotos al pis per posar un anunci a internet per buscar dos nous inquilins pel mes de setembre, comprar un nou mobil per internet, intentar tenir a les meves mans un llibre que mai he tingut, etc. Pero ja ha arribat el cap de setmana! I avui arriba des de Chongqing el Santi Masso, un amic de l'escola que ve a passar uns dies a Shanghai. Tocara fer una mica de guia!

De les coses a destacar d'aquesta setmana: el vespre del dimecres, quan el Jordi, un noi de Barcelona que esta treballant a l'oficina de Roca a Shanghai, va venir a sopar a casa. Un sopar a base de pa amb tomaquet i pernil, que senta de meravella despres de 2h de gimnas. Gracies per l'embotit, Jordi!

...

Si tot va be, d'aqui uns dies tornare a tenir un mobil mes o menys decent. Des de que em van robar l'iPhone, fa gairebe 3 mesos, he utilitzat un tros de plom que ja esta a les ultimes. Despres de consultar-ho, m'he decidit pel Xiaomi, un mobil de marca xina amb un sistema operatiu millor que el de l'iPhone, i a un preu que esta forca be. Fins i tot a l'ascensor de casa l'anuncien!

HONG KONG, ENS TORNEM A VEURE AVIAT!

11.07.12

SHANGHAI.

Hong Kong. Sens dubte, dels millors llocs on he estat mai. I amb el pas del temps aquesta sensacio s'ha anat accentuant. Tant, que si en el futur em sorgis l'oportunitat de viure-hi un cert periode de temps, no dubtaria ni un segon a firmar-ho. Potser aixo es degut al contrast amb Shanghai, que es una ciutat molt mes desordenada i caotica, en aquest sentit menys propera al meu estil. No ho se. Nomes se que Hong Kong em te enlluernat.

El cas es que hi tornare molt aviat. Sera del 7 al 10 d'Agost, en una de les parades del viatge en tren que fare amb l'Adria i dos nois mes cap al sud de Xina. Les altres parades segures son Xiamen, Shenzhen i Guangzhou (Canton). I encara en falten algunes mes per decidir. Hong Kong, tinc ganes de veure't una altre vegada!

Just al tornar d'aquest viatge, arribaran des de Barcelona els pares amb el Pol i el Jan, amb qui passarem un parell de dies a Shanghai i despres visitarem Beijing - en el meu cas per segona vegada -. Aixi doncs, tota la familia tornarem a estar reunida. Sembla que m'espera un molt bon mes d'Agost.

Com a curiositat, i relacionat amb la familia, poso aquesta foto que vaig fer l'altre dia mentre caminava per Shanghai. Love in!

EL QUE ES DEL CESAR, PEL CESAR

09.07.12

SHANGHAI. Malgrat estar a milers de quilometres d'on estan succeint els esdeveniments esportius mes importants del moment, no vol dir que me'ls estigui perdent. Parlo del Tour de Franca, el Wimbledon, d'aqui res els Jocs Olimpics de Londres, fa poc l'Eurocopa de Futbol, etc.

Es veritat que l'horari a vegades no es gens convenient, pero considero que estic bastant al dia. Ahir, per exemple, vaig disfrutar amb la final del Wimbledon, que aqui es disputava a les 21h hora local. No se si l'expressio en catala es correcta, pero...el que es del Cesar, pel Cesar. Que gran es Roger Federer!!

Hores abans, suposo que degut al cansament acumulat de tota la setmana i a la festa de dissabte nit, havia caigut una bona siesta al mateix sofa. I aixo que jo sempre he estat en contra d'aquestes dormides a mitja tarda. Nomes serveixen per perdre el temps!

L'OPORTUNITAT S'HO VAL!

08.07.12

SHANGHAI. Feia molts dies que no caminava pel Bund, un dels districtes mes turistics de Shanghai. Aquesta foto es al passeig que hi ha davant del riu Huangpu, des d'on es pot contemplar un dels skylines mes impressionants del mon:

El per que d'aquest passeig solitari i reflexiu es degut a que tornava de casa d'una familia hongkongnesa-americana resident a Shanghai. Una familia de diners, de molts diners. Nomes cal veure l'edifici on viuen i les vistes als rascacels per adonar-se'n. Impressionant!

El cas es que m'ha sorgit l'oportunitat de, POTSER, donar classes particulars de matematiques a un dels fills d'aquesta familia durant el Juliol. I per un sou que esta de collons! Tot ha estat gracies al meu amic Olau, que durant l'any ja ha fet en certes ocasions de professor a fills d'expatriats, i que m'ha presentat, com en el seu moment el Luis va fer amb ell, el seu cap, el mitic John Woodberry. Em fa suar per seguir-lo per telefon quan parla tan rapid el seu angles britanic tan caracteristic!

Dic que encara no es segur perque, despres d'haver anat a coneixer la familia del Cody - el nen en questio -, la mare em va dir que provara a tres professors diferents pel seu fill, i el que sigui mes del seu estil, aconseguira la feina. Un dia de la setmana vinent fare la prova, i despres sabre el veredicte. Tot i haver fet de professor particular de mates durant l'any abans de venir a Xina, no tinc gaire experiencia. A mes, sera en angles. Com es diu "elevar a la potencia tercera" en angles, per exemple? Son coses que haure de saber.

Pero tot aixo son excuses barates. Se que tinc competencia, pero confio en mi i ho fare el millor possible per ser l'escollit. L'oportunitat s'ho val, i es que poder fer de professor particular per 35 euros l'hora esta de collons!

CARA A CARA

06.07.12

SHANGHAI.

Aquesta es la meva classe en el curs de xines que estic fent aquest Juliol a la Universitat de Jiaotong, que esta a 6 parades de metro des de casa en la direccio contraria a la Universitat de Tongji. No es que tothom faci campana, sino que nomes som 3: la professora Liu Mei, un angles de Londres de nom Cris i jo.

Si m'he apuntat a aquest curs reduit, es perque considero que el que m'esta costant mes de millorar del xines es l'oral, es a dir, la fluidesa en el parlar i les estructures basiques que s'utilitzen. I, fent 3 h i escaig netes de classe gairebe particular cada dia, puc assegurar que es molt rendible. I tambe molt esgotador...

Aquest es l'edifici on faig classe. A simple vista, ningu diria que aqui s'impareteixen llicons de xines, es un lloc ben estrany. Va ser el Santi qui ens ho va recomanar en base a la seva experiencia i sembla que novament l'ha clavat.

Avui es divendres, i despres d'aquesta primera setmana puc assegurar que he apres molt. Aixo es sobretot gracies a conversar molt amb la professora, que alhora m'ha anat corregint els errors dia a dia, aixi com ajudant a introduir paraules noves i utils al meu parlar. I es que estant sol a classe, no nomes estas al 100% tota l'estona, sino que a mes es un cara a cara amb l'idioma en questio, en aquest cas el xines. Aixo si, a vegades tinc la sensacio que el cap m'explotara...massa caracters i vocabulari nou en molt poc temps!

Res millor que uns espaguetis a la bolonyesa amb l'Adria, que tambe s'ha apuntat a aquest curs, despres de dues hores intenses de classe, i abans d'encarar l'ultima. L'horari del curs esta de collons, perque no nomes no ens hem de llevar d'hora (comencem a les 10.10h), sino que a mes la pausa per dinar fa que despres no ens haguem de preocupar per menjar.

Dia tempestuos el d'avui a Shanghai! En els darrers dies, el temps, a banda de ser caluros i humit, esta molt inestable. I es que estem en plena epoca de pluges aqui...

CIUTAT DE PAS

05.07.12

SHANGHAI. Actualitzo despres d'haver anat a l'edifici de Camins - dins del Campus de Tongji - per ultim cop abans del Setembre. Havia d'entregar uns papers i despedir-me de la Xuxin, la dona que porta el nostre conveni. Tambe he aprofitat per passar a recollir el certificat del curs de xines que vaig fer el passat quatrimestre.

Ahir va ser el sopar de despedida de l'Alejandro, que a hores d'ara vola cap a Barcelona. Aqui cada cop hi queda menys gent. Ara ja ho tinc clar. Shanghai es una ciutat de pas. Constantment arriba gent nova, pero tard o d'hora acaba marxant. Es trist, pero alhora enriquidor perque li dona un dinamisme que m'agrada. En qualsevol cas, dema prometo parlar del curs que he iniciat aquest juliol a la universitat de Jiaotong.

今日蹉跎 ("JIN RI CUO TUO")

04.07.12

SHANGHAI. El 19 de febrer del 2009, ja fa mes de 3 anys, em vaig fer el meu primer tattoo. De moment, l'unic. Des de petit sempre m'havien agradat, igual que els caracters xinesos, i tenia clar que volia tatuar-me quelcom en aquesta llengua.

Ara no explicare la historia ni el per que del significat de la frase que porto escrita al turmell, perque m'ocuparia massa espai. Si algu la vol saber, ja li explicare personalment. Simplement vull dir que la vam dissenyar entre el meu pare i jo un dia a la cuina mentre jo sopava i ell es prenia la seva copa de vi. Es troben a faltar aquelles xerrades abans d'anar a dormir...En qualsevol cas, i com suposo que deveu estar esperant, tambe traduire el que hi posa: EL TEMPS ES MASSA CURT, SE M'ESCAPA DE LES MANS, EL PERDO. No es que quatre simples caracters vulguin dir tantes coses. El que passa es que el xines es un idioma que juga molt amb les metafores, i no hi ha una traduccio literal d'aquesta frase. Es tracta d'un concepte, d'una idea.

El mes gracios de tot es que fins fa un any sempre havia pensat que mai a la vida aniria a Xina i, per tant, ningu l'entendria ni s'hi fixaria excessivament. Coses de la vida, he acabat venint a viure a Shanghai. Com a minim durant 2 anys, i qui sap si en el futur mes.

Ara que arriba l'estiu i la calor, amb els pantalons curts porto el tattoo al descobert. Sovint m'oblido que el tinc, pero els xinos somrient al meu voltant o comentant-ho a l'orella d'algu altre mentre miren el meu turmell m'ho recorden. A vegades, fins i tot m'aturen i em demanen si es poden fer una foto amb mi, o simplement me la fan sense que m'enteri, o aixo intenten. Es divertit.

Avui al metro una dona ha tret la seva camara gairebe de professional i durant moltes parades no ha parat de fer-me fotos des de tots els angles i posicions. El show que hem muntat al metro ha estat de pel.licula. Gracies a l'Adria, podre guardar el record amb aquesta foto. Es bona o no es bona???

ES LA CANYA AQUEST GAT!

03.07.12

SHANGHAI.

Aquest es el Crispy, el meu gat. Es guapissim. Si fos una persona, segur que seria model. I no nomes aixo, es molt carinyos i juganer. I tambe esta boig. Fa coses molt estranyes. Per exemple, a vegades intenta mossegar-se la cua quan esta a dalt la taula, comenca a donar voltes sobre si mateix i acaba caient al terra.

Ah, i menja moltissim! Hem decidit que nomes li posarem menjar dues vegades al dia. Tot sigui perque no acabi com una pilota, que de fet ja ho es bastant. Viu massa be. No nomes deixo que faci la siesta amb mi, sino que a vegades tambe mirem pel.licules junts, com l'altre dia "Origen", de Leonardo di Caprio. Gran pel.licula per cert!

Com que sempre ens esta reclamant que li fem caricies o juguem amb ell, quan no hi es se'l troba a faltar. A vegades, desapareix i no el trobem. Pero....es que el bitxo esta fotent-se una siesta digne d'un rei al meu coixi, panxa enlaire i tot!

Aixo si, tenim un problema greu al que li hem de trobar solucio ja. Te molts bitxos per tot el cos, que ens atrevim a dir que son puces. Vam comprar un spray, pero res. Ara l'estem sometent a dues dutxes diaries, a veure si millora. Pero tampoc sembla que faci efecte...Si en dos dies no millora, haurem de portar-lo al veterinari.

Qui diu que als gats no els agrada l'aigua?? Si que es veritat que al principi la refusava totalment, pero mica en mica sembla que li va agafant el gust. Es mes, com que el dutxem nomes tornar de classe de xines, quan anem al lavabo ja entra amb nosaltres, com si fos conscient del que li espera. Es la canya aquest gat!