Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 11 de septiembre de 2012

VISCA CATALUNYA!

11.09.12


SHANGHAI. Avui es un dia d'aquells que, fins i tot abans que comenci, un ja sap que quedara marcat per sempre a la historia. Perque avui ens demostrarem a nosaltres mateixos, als veins que tant ens odien i al mon sencer, que ha arribat l'hora que el somni que portem tant temps perseguint es faci, d'una vegada per totes, realitat.




Jo no podre ser-hi en persona, pero des de Shanghai tindre el meu cor, avui mes que mai, a la meva terra, al meu pais, a la meva llar: Catalunya. Des del meu humil bloc, nomes demano una cosa: que tothom que porta tant temps amagant els seus sentiments, que deixi de fer-ho, que deixi de ser hipocrita i que surti al carrer a lluitar pel que realment vol. Perque en aquest mon ningu regala res, i si no lluites pel que vols, ningu t'ho donara desinteressadament. 


Encara recordo quan era mes petit, i sempre deia que era "neutre". Que collons es ser neutre? Es ser un embuster, es no tenir sentiment per res, ni personalitat per expressar el que sents de veritat. Com diria un dels grans: "No em reconec!". Segurament ho feia per portar la contraria als adults, i ser el centre d'atencio. Fins i tot deia que m'agradava com parlava la Sanchez Camacho. Que potser em segueix agradant ara la seva forma de parlar, pero tot el que diu m'entra per una orella i em surt per l'altra. Avui, mes que mai, ho tinc clar: Visca Catalunya! Independencia!








Despres d'aquest discurs independentista improvitzat, nomes afegire que en aquest dia tan especial he anat per primer cop a l'IKEA de Shanghai a comprar una taula per l'habitacio i a muntar-la jo sol. Em pensava que seria facil, pero entre la quantitat de cargols a enroscar i que l'he portada en metro des de l'altra punta de la ciutat per no pagar els 10 euruuus de transport, he suat de valent. Ja tinc una taula de treball decent, i amb vistes des d'un 18e pis!


2 comentarios:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!!
    Avui ha sigut un gran dia!! A nivell de pais una jornada reivindicativa, civica i multitudinària, els mitjans de comunicació catalans parlen d´un milió i mig els de Madrid segurament diran que quatre gats però ja hi estem acostumats.
    A nivell familiar, els meus pares celebraven 50 anys de casori i ho han celebrat amb la familia!! això vol dir que a part dels meus nevots i germans que ja els veig sovint he pogut gaudir d´estar amb els teus pares, la Montse i el Francesc, la Mireia i el Toni la tia Maria Rosa i l´ oncle Jordi entre altres!!! Erem quaranta!!! hi he recordat els 50 anys que van celebrar els teus avis ja fa temps!! Bona gent i bon ambient , el pare i jo hem dit de tornar a fer una trobada de "Cabutilandia" com vam fer a Can Grau!! Segur que ens en ensortirem.
    Bé Nil res més i fins a la propera!!!
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar
  2. Hola Nil,
    després de l'emotiu dinar de celebració dels 50 anys de noces dels meus oncles, Fina i Xavier, a Vilanova que et comenta l'Eva, amb la mare hem anat a la concentració de la diada en què avui es reivindicava la independència.
    No tinguis cap dubte que has estat ben representat perqué en molts moments he pensat amb tu i les teves commovedores declaracions sobre el tema en aquest blog. M'ha agradat saber que totes aquelles "lluites" d'intercanvi d'opinions que tenia amb tu, eren i han estat tan bones per obrir-nos un camí més plural cap el mateix objectiu.
    Quan tornis veuràs que no a debades, avui hem fet entre tots un gran pas endavant.
    Una forta abraçada desde la nostra terra !!!!!
    JoC

    ResponderEliminar