Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 6 de septiembre de 2012

UNS ARRIBEN, D'ALTRES SE'N VAN

06.09.12


SHANGHAI. Avui es l'ultim dia que conviure amb l'Adria i el Santi. Ambdos emprenen dema a primera hora el vol de tornada a Barcelona. El tripode de Renmin aquest cop quedara desequilibrat definitivament. Be, qui sap...potser algun dia torna a unir-se. Qui sap si en alguna altra ciutat.








Han estat uns molt bons mesos amb ells. Despres d'estar vivint a la residencia de la universitat els quatre primers mesos a Xina, el venir a viure al pis amb ells va suposar un gran canvi a millor. Els trobare a faltar, i es que queden molts moments pel record els tres junts.




Pero, com sempre, la vida segueix endavant. I igual que uns marxen, d'altres arriben. Si fa un parell de dies ja vaig coneixer els nous Camineros que han vingut a fer el mateix programa que jo - ja parlare d'ells un altre dia -, dema tambe s'instal.lara al pis la primera de les noves companyes. Comenco una nova etapa!


2 comentarios:

  1. Santi i Adrià, bon viatge i endavant amb el futur !!!
    JoC

    ResponderEliminar
  2. Nil, espero que amb les noves companyes de pis vagi tan be com amb el Santi i l'Adrà, segur que sí
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar