SHANGHAI. Ahir Diumenge, en el meu primer dia de "homeless" mentre em desinfecten el pis, no em puc queixar gens ni mica de com em van anar les coses. Gracies a haver-me hagut de llevar tan d'hora, vaig aprofitar el temps. Deu fer mesos que per mi el Diumenge es sinonim de dia desaprofitat. M'ha agradat sentir-me util de nou. I mira que a Barcelona eren molts els dies festius que matinava...
Mentre el mati el destinava a estudiar xines i enviar mails, a la tarda vaig anar a donar classe particular a una noia finlandesa de 16 anys. Tot i trigar una hora llarga per arribar a la seva urbanitzacio, exclusiva per estrangers, va valdre la pena. I es que aquestes families d'expatriats paguen molt be als estudiants d'intercanvi com jo per donar classes de matematiques o fisica als seus fills. A veure si continuen sorgint oportunitats aixi! Per cert, vaig quedar bocabadat amb el complex residencial on viuen...una especie d'illa de cases de luxe amb serveis de tot tipus al mig de la caotica Shanghai.
Mentre el mati el destinava a estudiar xines i enviar mails, a la tarda vaig anar a donar classe particular a una noia finlandesa de 16 anys. Tot i trigar una hora llarga per arribar a la seva urbanitzacio, exclusiva per estrangers, va valdre la pena. I es que aquestes families d'expatriats paguen molt be als estudiants d'intercanvi com jo per donar classes de matematiques o fisica als seus fills. A veure si continuen sorgint oportunitats aixi! Per cert, vaig quedar bocabadat amb el complex residencial on viuen...una especie d'illa de cases de luxe amb serveis de tot tipus al mig de la caotica Shanghai.
Despres de la primera nit fora de casa, avui he repres les classes de xines. De moment aquest quatrimestre m'agrada mes l'ambient de classe, tant pel bon rotllo que hi ha com per l'ambient de treball. Malgrat ser mes de 20 alumnes, torna a ser una classe multicultural, amb representacio de 14 paisos diferents. Es una experiencia increible. Avui, al sonar el timbre, no podia haver anat a dinar millor acompanyat: amb tres japoneses, tres coreanes i una espanyola. L'idioma del dinar no ha sigut l'angles...sino el xines!
Quin diumenge noi !!!
ResponderEliminarI això de les classes de xinès veig que hi ha molta pluralitat de païssos però poca paritat de gènere, oi? Però que hi farem !!! (;-).
Una abraçada.
JoC
Que be Nil que puguis fer un dinar tan ben acompanyat i en xinès!
ResponderEliminarUn luxe
Un petó