Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 13 de septiembre de 2012

NICCABOTIB RRELL

13.09.12


SHANGHAI. El que sempre havien estat una mica de bitxos al cos del Crispat, malgrat tractar-lo amb diversos insecticides pero amb poca constancia, ha acabat resultant en una plaga de puces PER TOT EL PIS. Una plaga que en els ultims dies m'esta portant molts mal de caps. No nomes perque m'estan destrossant les cames, sino tambe pel que comporta conviure amb elles...






Porto tres dies on, despres de classe, dedico el 100% del meu temps a aquest problema. Es la meva nova obsessio. Al Crispat el "banyo" un parell de cops al dia en spray, a mes d'haver-li comprat un collar que diuen que es magic, i tambe fer-lo visitar el veterinari. He sigut el centre d'atencio al metro, i es que no cada dia es veuen estrangers portant un gat tan guapo com el Crispat a les mans. Aixo si, el diluvi que queia al carrer m'ha fet passar-les putes per complir amb la missio d'arribar a temps a la cita.


Al pis, amb l'ajuda de la Kyara, li hem fet una neteja intensiva i hem posat pesticides per tot arreu. I jo, m'he dedicat a anar a l'hospital a comprovar si la desgracia de peus que tinc es greu o no. Sembla que, per sort, no...






Aixi es com es diu la persona que s'ha visitat avui: "Niccabotib Rrell". Que be que saben copiar els xinos de vegades, i que malament que ho fan d'altres...Nomes era copiar el meu nom del passaport!

No hay comentarios:

Publicar un comentario