Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 20 de septiembre de 2012

EL COS A CASA, LA MENT A COREA DEL NORD

20.09.12


SHANGHAI. Despres d'una nit en que he dormit molt poc i amb el cansament acumulat de la setmana per haver descansat menys del que necessito, avui esta sent de nou esgotador.


Sembla mentida el que comporta llevar-se a les 6 en comptes de les 7! I encara mes si ho fas en un llit on no estas habituat a dormir. Pero be, avui per fi podre dormir al meu pis! No sense abans haver-lo netejat de dalt a baix, un altre cop...Es el que em van dir que havia de fer despres que en dos ocasions hagi vingut una companyia de neteja professional a ruixar-lo amb pesticida. Espero que ara si que no quedi ni una sola puca a cap raco de la casa!




Pel que fa a les classes de xines, vaig fent el que puc, donat que estic en un nivell mes alt que el meu. Un fet curios: aquesta setmana m'he assegut dos dies al costat d'una noia de Corea del Sud i dos dies al costat d'un noi de Corea del Nord. A mi em cauen els dos genial, pero entre ells no es dirigeixen la paraula...






Aquest es el diccionari del Kim, el noi de Corea del Nord. Cada dia em te mes fascinat aquest pais. Malgrat la fama que te, tot el que se'n diu, i veure com els nordcoreans van en gueto per la Universitat, uniformats amb la mateixa roba i amb el pin de la bandera del seu pais, sempre que he parlat amb ells em semblen una gent maquissima. Es mes, son ells molts cops els que em venen a parlar a mi.


Se que tard o d'hora posare els peus a Corea del Nord, i que millor que fer-hi contactes durant aquesta estada a Xina?


No hay comentarios:

Publicar un comentario