Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 10 de mayo de 2012

SOMNIS

10.05.12

SHANGHAI. Tots tenim somnis, tant en el sentit estricte de la paraula - al llit abracats al coixi - com metaforicament en forma d'objectius a la vida.

A vegades, ambdos significats de la paraula "somnis" es fusionen i creen en un mateix una sensacio molt estranya. Es el que passa quan et despertes despres d'haver somniat que duies a terme quelcom que portes molt temps desitjant. De seguida te n'adones que el que has somniat no ha estat real, pero se li ha assemblat tant que ja et dones per satisfet. I, lluny de pensar que es quelcom impossible, ho veus mes factible i proper que mai.



Tota aquesta filosofia barata es per dir que avui he somniat que tornava pedalar per pujar un dels meus ports de muntanya preferits: el Port d'Envalira, a Andorra.

Els experts diuen que els somnis duren nomes 10 segons, encara que en alguns casos sembla que durin hores, dies o, fins i tot setmanes. En el meu cas la durada ha estat de 4h i escaig, que es el que acostumava a trigar per realitzar la ruta ciclista Tres Nacions (Puigcerda - La Seu d'Urgell - Andorra - Pas de la Casa pel Port d'Envalira - Port de Puymorens - Puigcerda). Sembla mentida, pero els detalls que el meu cervell ha creat de l'ascens al Port han estat tan grans que ha sigut com si estigues alla en primera persona. Pero, de sobte, en un obrir i tancar d'ulls, he desaparegut del paradis pirenaic per apareixer de nou a Shanghai...

Donat per fet que a Barcelona no tornare fins a finals de l'estiu de l'any vinent, encara queda una barbaritat perque aquest somni es faci real de veritat. Pero, en dies com avui, ho veig mes clar que mai: sigui on sigui i faci el que faci, l'amor pel ciclisme sempre formara part de mi.

3 comentarios:

  1. Nil,
    preciós escrit el d'aquesta entrada al blog: entranyable i destrement redactat. Digne de ser el pròleg d'algun llibre que puguis arribar a escriure. Mai més ben dit, un escrit de somni.
    L'Envalira i la teva bicicleta continuen estant per aquí i estan bé. Supsoso que, també, un pèl anyorades.
    Una abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar
  2. Hola Nil des de Vilanova!!
    No puc quedar-me sense comentar-te una noticia que vaig llegir fa quatre díes al diari i que em va deixar perplexa ,estudiants xinesos que s´injecten aminoàcids a la vena com a tònic per preparar l´examen de selectivitat "gaokao", i que hi havia algun institut que oferia sondes injectables a les sales d´estudi.
    Aquesta noticia anava acompanyada d´una imatge en que es veia una sala amb tot de sueros penjats al sostre i estudiants a l´aula.La frase "si em punxen no em treuen sang" és el que em va produir. Cada bossa de mig litre costa 10 iuans, més d´un euro,i qui ho ofereix és el mateix institut.
    Sembla ser que la pressió que pateixen els estudiants per treure notes altes i poder accedir a la Universitat és molt bèstia, aquestes dates augmenten molt els suicidis
    Ens podran segurament ensenyar moltes coses però del que estic segura és que això no ho vull per ningú que m´estimi.
    Aquí també ha començat a canviar el clima ja hi ha gent amb sandalies pel carrer.
    Fins la propera,
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar
  3. Nil, Ja m'havia dit el teu pare dissabte, que vam dinar a can Pere de Sant Feliu, que l'últim blog teu era una meravella. Jo encara no l'havia llegit i ara que ho he fet penso que tenia raó. En el teu conjunt d'activitats, quan la pressió dels exàmens amaini, hauries de guardar un raconet per ficar-hi alguna experiència literària, de moment en català, qui sap si més endavant en xinès!!!
    És un consell de la teva àvia DOLORS.

    ResponderEliminar