SHANGHAI. A Stanley Beach, Hong Kong, fa un parell de mesos. Nostalgia...
L'expressio "pic i pala" la vaig sentir per primera vegada en boca de Maria Angels Puigvi, qui va ser la meva professora d'Algebra a primer de Camins. Tothom que hagi fet Camins s'enrecorda de la Puigvi, tant pel seu perfeccionisme a l'hora d'ensenyar com pel seu riguros vocabulari matematic.
A diferencia de molts companys, a mi Algebra no se'm va atragantar. Al contrari, m'ho vaig prendre com un repte. I la forma tan metodica d'ensenyar propia de la Puigvi em va mantenir motivat fins al final. Encara que molta gent la trobi una professora massa perfeccionista, exigent, i estrafolaria, per mi es i sempre sera una de les millors professores que he tingut a la UPC.
Encara enfonsat per la perdua del iPhone, he decidit que ha arribat l'hora de fer us de l'expressio Puigvinenca i tirar endavant. Queden dos mesos exactes per l'operacio Pattaya, pero abans encara tinc molt xines per aprendre, molts apunts a passar a net previs a un parell d'examens, molts pdfs a resumir i molts seminaris a assistir. Aixi que...pic i pala!
...
Per animar-me una mica...Sorpresa!
Per flipar o no?!? Jan, aquest senyor no sap fer el que tu fas amb el dit gros de la ma, pero en un concurs de rareses crec que et guanyaria eh!
Tot i que sembli mentida, no es la primera vegada que veig una ungla aixi a Xina. De fet, una quantitat considerable de xinos es tallen totes les ungles de la ma excepte una. I no es una moda. El cas es que es tracta de l'ungla que utilitzen per rascar-se la orella. I a saber si amb ella tambe es rasquen altres coses...
Hola NIL!!!
ResponderEliminarPer fi trobo un momentet per escriure't. Et vaig seguint el blog i si m'endarrereixo, tinc la Clara i l'Anna que m'obliguen a fer-li una ullada. Veig que tot segueix anant genial i que cada dia t'hi trobes millor i més integrat; me n'alegro! (no en tenia cap dubte, que seria així) Avui he enviat un video al teu pare per veure si te'l pot fer arribar. Ara que ja saps força xinès -per no dir molt, segur!- i que has renunciat a fer la travessia amb bicicleta -bona reflexió i decisió- et podries plantejar aprendre a fer el que fan en el video -tu i els teus companys-. Si t'arriba, ja ens diràs si us hi atreviu... et deixo amb la intriga...
Per aquí tot igual o pitjor: cada cop més escanyats per les retallades, sobrevivint a molt!! No saps l'enveja que ens fas... de debò! Per tant, gaudeix tant com puguis de tota aquesta gran experiència i si pots, triga molt a tornar!!! (i no perquè no et trobem a faltar, que ja saps que sí, però allà segur que tens un gran futur, cosa que aquí...).
Una fortíssima abraçada (i per cert, la foto d'avui, guapíssim!!). Petons i records del Toni
Mireia
a mi també m'ha entrat nostàlgia a vure't en la foto de Hong Kong
ResponderEliminarUna abraçada.
JoC