INCOMPETENCIA PERSONIFICADA

20.05.13

SHANGHAI. Avui tenia pensat dedicar el dia a diverses gestions pel viatge de l'estiu. La primera era comprar la bici. Ja l'he pagat i dema passat l'anire a recollir. La segona era anar amb l'Olau a assegurar-nos que podrem transportar-les amb avio des de Shanghai fins a Tehran, ara que ja tenim el vol. I aixo ha estat l'ultim que hem fet...La incompetenia personificada existeix, i son els responsables de l'oficina shanghainesa de CHINA SOUTHERN AIRLINES.

Hem passat ni mes ni menys que cinc hores alla, on ens han ates un total de cinc treballadors a temps complet. Trucades a aeroports, a d'altres oficines repartides per Xina de la mateixa companyia, contradiccions entre ells mateixos, contradiccions amb la seva propia pagina web, equivocacions amb gestions que fins i tot una persona com jo que desconeix com funciona aquest mon podia identificar, etc. Tot plegat, lamentable!

No escriuria aixi d'enfadat si no tingues rao. La majoria de xinesos nomes actuen per repeticio, no saben pensar, i a la minima que els desvies del cami marcat, es col·lapsen i l'unic que fan es somriure. Al final, gracies a Deu, hem aconseguit un paper oficial indicant el que haurem de pagar extra el dia del vol, que per cert havien canviat d'aeroport i ningu ens havia avisat!!


El 9 de juliol ens plantarem amb hores d'antel·lacio a les guixetes de China Southern Airlines i muntarem un pollastre fins que ens deixin volar amb les bicis pel preu real. 

Hem hagut de recorrer a dibuixos tan basics com aquest per fer-nos entendre...

US PRESENTO EL MINGRONG

19.05.13

SHANGHAI. 

Aquest es el Mingrong, un alumne a qui estic preparant per un examen de fisica el proper 5 de juny. Es un noi de pares xinesos nascut i crescut a Holanda. Es molt especial perque te problemes de sociabilitat i no va a l'escola. Aixo fa que tota la fisica que hagi pogut aprendre durant el darrer any, sigui la que li he ensenyat jo un parell de dies per setmana. Es molt intel·ligent i sempre vol saber el per que de tot, pero es un mandros i constantment intenta excusar-se per treballar el minim possible.

I no nomes apren ell amb mi, jo tambe aprenc moltissim amb ell. Per exemple, algu sabia que si menges Mentos o algun altre caramel fet de menta, MAI de la vida pots prendre a la vegada una beguda amb gas? Si ho fas, pots sortir greument ferit, i es que es produeix una reaccio quimica que fa que els caramels surtin disparats amb una força brutal. 

Els ultims dies estic donant classe gairebe cada dia. De fet, en aquests primers 19 dies de maig ja he donat 28 hores de classe, gairebe les mateixes que durant tot el mes passat, que va ser el que mes vaig treballar des de que estic a Tutors in China. Soc conscient que hi estic dedicant moltes hores, pero ho faig perque aviat tots ells començaran les vacances d'estiu i aleshores no podre seguir guanyant diners. He de fer bossa pel gran viatge d'aquest estiu! Dema vaig amb l'Olau a comprar la bici!!!

Encara m'estic preguntant com han posat totes aquestes cadires aixi?!?!

SI PICASSO AIXEQUES EL CAP...

17.05.13

SHANGHAI. Moltes coses m'han sorpres de Xina en els darrers dos anys: la manca d'espai vital dels xinos; la bogeria de pujar al metro en hora punta, en que si no empenys mes del que t'empenyen et quedes atrapat al vago; veure cinc persones en una moto sense casc i en contra direccio; xinos que es deixen la ungla d'un dit de la ma mes llarga per rascar-se l'orella i/o el nas; la forma de sortir de festa tan peculiar que tenen; l'escupir on sigui i quan sigui fent un soroll molt desagradable i traient tot el que porten dins, tant homes com dones; la rudimentarietat amb que arreglen els problemes - per exemple, un cop vaig veure com arreglaven un parquet amb "celo" -;  les constants discussions i baralles absurdes que tenen;...

Tambe es veritat, pero, que la majoria d'elles ja no em sorprenen, o almenys cada cop menys. No obstant, durant la inauguracio d'una nova discoteca al centre de Shanghai, a l'anar al lavabo...

Em sembla lamentable. Mira que hi ha quadres i quadres com per posar el Gernica de Picasso en un pixadero. Si no truco al consulat espanyol perque el retirin avui mateix es perque ara no vull mes preocupacions, pero ho trobo una falta de respecte brutal. Per que en comptes del Guernica no hi posen la seva estimada bandera xinesa?

PLOUEN LLAGRIMES DEL CEL

16.05.13

SHANGHAI.

No para de ploure a Shanghai. I segons la previsio, no parara fins diumenge. El cel es mes gris de l'habitual i els carrers semblen mes tristos i solitaris. Segurament condicionat per la climatologia, jo torno a estar deprimit. Suposo que la injeccio d'adrenalina al llençar-me a la travessa amb bicicleta amb l'Olau comença a deixar de fer l'efecte extra motivacional del principi. Tornen a invair-me els records del passat i els nervis del present de la tesina. Potser sera que plouen llagrimes del cel...

Que hi fas tu aqui? Es el primer i unic cop que he vist un cargol a la Xina!

Un cop mes s'ha demostrat que a la gent li agrada el drama. Les entrades en que parlava de la ruptura amb la Seraphine van ser les mes visitades de la historia del bloc, i amb diferencia. Aixo, sumat a la bogeria del viatge d'aquest estiu, fa que hagi arribat a mes de 3,600 visites en l'ultim mes. De mitjana 120 al dia!


Sere sincer, hi ha hagut dos moments durant aquests dos anys en que he estat a punt de tancar el bloc, i fa uns dies va ser un d'ells. De fet, tenia l'escrit preparat i tot. Pero a l'ultim moment no vaig poder...I es que aquesta mena de diari personal s'ha convertit en quelcom mes. Ja forma part de mi.  

DE SHANGHAI A TEHRAN EL 9 DE JULIOL

14.05.13

SHANGHAI.

Ja es oficial, el 9 de juliol abandonare definitivament Shanghai per no tornar-hi durant molt temps. El desti del vol, pero, no sera Barcelona, sino Tehran, a Iran, previa escala a Urumqi, al nord-oest de Xina. Fins llavors encara em queden moltes coses a fer, tant de la tesina com de la preparacio del que l'Olau qualifica com el mes gran que haurem fet a la vida fins ara. Si algu m'arriba a dir fa un temps que el 10 de juliol em plantaria a la capital d'Iran, el titllaria de boig. Increible les voltes que dona la vida...

TINDRA EL MEU COS MEMORIA?

13.05.13


SHANGHAI. Visc intranquil i amb moltes preocupacions al cap, pero il·lusionat amb el repte d'aquest estiu. Els dies van passant, i la tesina, malgrat que avança, ho fa lentament. Com ja vaig dir en el seu moment, no m'agrada el tema que hi tracto, pero es el que toca, i nomes penso en acabar-la el mes decentment possible.

El meu tutor es un personatge peculiar. Suposo que te molta feina i per ell nomes soc una minucia, pero em fa sentir molt incomode cada vegada que em reuneixo amb ell. No per la tesina en si, sino per la seva forma d'interactuar amb mi. No em deixa parlar! I cada dia em canvia les directrius sobre el que he de fer...Nomes espero que d'aqui menys de dos mesos em faciliti l'obtencio del Master que he vingut a cursar a Tongji...

Encara pendent de comprar la bici i l'equipacio necessaria per fer la travessa de l'estiu, de moment em limito a la bici estatica del gimnas. Fins ara sempre hi feia el·liptica, pero obviament la meva rutina esportiva ha canviat drasticament des de fa uns dies. Tindra el meu cos memoria dels kms i hores de bici que vaig pedalejar abans de venir a Xina???

PLORANT PER BESTIESES

11.05.13


SHANGHAI.

He fet algunes rutes, ja: el cami de Barcelona a França per la costa, a peu; el GR-11 (el sender de gran recorregut dels Pirineus, des del Cantabric fins al Mediterrani), tambe a peu; he anat de Barcelona a Xina en bici...Tot i que els paisatges canviin, sempre hi ha una constant: el patiment.

Pero quan acabes l'etapa, quan deixes de caminar o de pedalejar, ets feliç immediatament. Un cop tornes a casa, un cop t'integres de nou a la vida de la ciutat, deixes de preocupar-te per ximpleries. Els problemes quotidians semblen estupideses. Tinc menjar, tinc aigua, tinc un llit, tinc salut. Tota la resta es igual. Penso que nomes la gent a qui li manca alguna d'aquestes coses te dret a queixar-se. I quan et descobreixes plorant per bestieses, es hora de fer una altra ruta. Almenys aixo es el que penso, pero potser hi ha maneres mes senzilles de ser feliç, no ho descarto. Aquesta es la meva, simplement, i us ho explico. XAVIER NARRO, 2012.  

He copiat aquest paragraf del bloc de Xavier Narro (http://www.rodamon.tv/), guionista de l'APM i que porta gairebe 10 mesos fent la volta al mon en bicicleta. Ara esta a Peru, pero ja ha creuat Europa, Asia i Oceania. Jo no tinc tanta experiencia com ell, potser el mes semblant que he fet es creuar els Pirineus des del Cantabric fins al Mediterrani en bici quan tenia 19 anys, pedalejar del mar Tirre a l'Adriatic creuant Italia amb 20 anys, o recorrer 20,000 km amb bici durant els 10 mesos previs a venir a Shanghai (dormint sempre a casa, clar).

Dues grans fotos pel record. La transpirenaica de l'any 2009 va ser una gran experiencia vital. Recordo que nomes va deixar de ploure a l'etapa inicial i la final, i que hi havia dies que la boira no em deixava veure mes enlla de pocs metres!


D'aqui un parell de mesos iniciare una ruta de gairebe 6,000 km des de Tehran (Iran) fins a Barcelona. No se que em passara, no se que em trobare, nomes se que sera molt dur. Pero en Xavi te molta rao. Aquests dies m'he descobert plorant per una noia. Una noia a qui he estimat i a qui encara estimo, pero que s'ha acabat, vulgui o no. He de pensar en positiu, he de pensar que amb ella he viscut una experiencia magnifica, he apres molt de Xina i he apres molt sobre les relacions humanes. Quanta gent pot dir que amb 22 anys ha compartit pis i vida amb una noia d'una cultura tan diferent durant gairebe mig any? Pero, tot i aixi, a vegades la nostalgia m'envaiex i sento que mil trossets de vidre se'm claven al cor. Pero en el fons tot son bestieses. I, igual que diu el crack que ha escrit el paragraf de dalt, aixo nomes pot voler dir una cosa: es hora de fer una altra ruta. Estic preparat pel repte!