Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 21 de marzo de 2012

AMB GANES DE DIVENDRES

22.03.12

SHANGHAI. L'altre dia, malgrat la rutina que estem agafant d'anar a sopar al Moro despres del gym, vam decidir cuinar al pis. Entre el Pesto del Da Giorgio que em van portar els pares, el pernil iberic que encara queda i el llom amb formatge que haviem comprat dies abans, vam menjar com uns senyors mentre veiem la peli "Zombies nazis", que ja es tot un classic entre els components del guetto catala d'enginyers a Shanghai, tambe conegut com African guetto.


Aquest es l'Adria fent el llom, amb el pesto i el pernil al costat a punt per ser devorats.



I dema divendres, festa d'inauguracio del pis i a la vegada d'aniversari del Santi. Amb l'experiencia de la festa dissabte passat al pis de l'Olau tambe per celebrar el seu aniversari, la cosa promet...Sembla que omplirem el pis. Aixo si, la meva habitacio estara ben tancada amb clau!!

domingo, 18 de marzo de 2012

NO EM CONFORMO

19.03.12

SHANGHAI. Malgrat la semblanca entre el seu idioma i el xino, basicament pel que fa a l'escriptura, ni les japoneses ni els coreans han pogut amb el number one de la classe, tal com indica el numero 1 en la correccio de l'examen que vam fer divendres passat de les primeres 10 llicons de xino.


Tot i aixi, comparar-me amb els altres no m'aporta res, ja que jo segueixo VOLENT i HAVENT d'estudiar mes del que estic fent ara per ara. Sobretot els caps de setmana, on darrerament els compromisos socials nocturns (quin eufemisme m'acabo de treure de la maniga), l'autoobligacio d'anar al gym i el fer barri i pis amb el Santi i l'Adria no em deixen temps per gaire mes. Digueu-me obsessiu, pero vull aprendre xino!

...

Despres de molt temps en que nuvols, boira i xirimiri han estat el pa de cada dia, la setmana passada vam gaudir de tres dies consecutius de Sol. Si no fos perque ho vaig viure en directe no m'ho creuria! Sembla que poc a poc el fred insoportable dels ultims mesos va marxant. Comenca a olorar a primavera...

Penjo algunes fotos del barri en un d'aquests dies estranyament radiants. Sera que van tirar una de les famoses bombes quimiques xines per netejar el cel?




Quina mania tenen els xinos amb vestir de forma tan "ortera" els seus gossos? Aquests dos, per aixo, no nomes anaven ben engalanats, sino que tambe ballaven al ritme d'una musica estil Justin Bieber...sobre dues potes!!

domingo, 11 de marzo de 2012

TRANSPIRENAICA XINA!!??

12.03.12

SHANGHAI. Ja fa uns mesos, el Huang em va fer una proposta. Al principi vaig pensar que no estic capacitat per dur-la a terme, pero amb el pas del temps i despres de les continues xerrades sobre el tema, s'esta convertint en un repte. De fet, s'esta convertint en el repte esportiu de la meva vida fins ara...

En poques paraules, consisteix en creuar Xina amb bici des d'una ciutat a pocs km de Shanghai fins a les portes del Tibet, a l'Himalaia. Son 2.200 km en uns 25 dies, a una altura mitjana d'entre 3.000 i 5.000 m sobre el nivell del mar, amb una temperatura al voltant dels 10 graus i pujant autentics ports de muntanya...Aquest es el perfil de la ruta.


De moment nomes es una proposta de cara a l'estiu. Cada dia pren mes forma, pero segueix sent una simple proposta. Tot i aixi, el fet de posar-ho al blog ja es un pas. El que esta clar es que la idea se m'ha posat al cap, i, coneixent-me, no podre deixar passar aquesta ocasio de creuar el gegant asiatic amb 4 xinos de companys de viatge.

Aixo si, soc conscient que haure de posar-me les piles i entrenar molt. Tot i que el gym, com sempre he dit, es "moco de pavo" comparat amb un bon entreno de bici, de moment vaig pel bon cami, i en els ultims 10 dies he sumat gairebe 19h de cardio, fent 1h d'el.liptica i 50min de spinning cada dia.

...

Superada la primera setmana de classes de xines, avui he comencat la segona mes motivat que mai, conscient que - si m'ho proposo - amb aquest curs puc aprendre molt. No obstant, la rutina de llevar-se cada dia a les 7 m'esta matant! No recordava que fos tan dur...

martes, 6 de marzo de 2012

SPINNING EN XINO!!

07.03.12

SHANGHAI. Feia molt temps que no tenia els dies tan apretats com els d'aquesta setmana. Trobava a faltar aquesta sensacio de planificar totes les meves activitats al minut, fins al punt que un imprevist em trastoqui tot l'horari. Tot i aixi, soc conscient que aquest estat de pseudo "estres" es voluntari, ja que anar al gym no es imprescindible, encara que en el meu cap si que ho sigui.

En qualsevol cas, en els ultims dies ja porto acumulades bastantes hores d'esport, sobretot de cardio, fent 60 min d'el.liptica i 50 de spinning cada dia. Fer spinning en xino es tota una experiencia! El que em fa mes gracia es quan la professora comenca a comptar fins a 5 en xino abans de cridar: 起立! ("Aixequeu-vos!").


Una anecdota: el candau de la guixeta, que el vaig comprar al mateix gimnas, m'ha durat nomes dos dies!! Al tercer, la clau no me l'obria. Despres d'insistir molt amb el meu super xino-angles dient que la meva memoria a dia d'avui encara es prou bona com per enrecordar-me d'on deixo les coses, van accedir a reventar el candau. Al marxar encara volien que en pagues un de nou. Obviament no ho vaig fer i me'l van donar gratis. Quins collons!


Acabo amb una foto que se que li agrada molt a la mare. Es de fa tan sols uns dies sopant a Hong Kong. Com es troben a faltar aquells apats!!

domingo, 4 de marzo de 2012

THIS IS CHINA 2

05.03.12

SHANGHAI. Com vaig prometre fa molt temps, aqui va una nova entrega de fotos frikis que he anat fent a Shanghai tot aquest temps. Son coses que ara quan les veig ja no m'estranyo...segurament perque cada vegada estic mes integrat en aquesta civilitzacio tan diferent.

Per comencar, una cosa que ja trobo d'allo mes normal: veure amunt i avall cotxes sense matricula. A Espanya aixo seria impensable, pero aqui es el pa de cada dia. Tot i aixi, no passaria res si cap cotxe en portes...encara no he vist cap control de policia a la carretera. Es mes, jo vaig conduir una moto electrica durant uns dies sense casc ni llicencia. I no es que sigui un criminal...aqui aixo es el normal! He de confessar, per aixo, que despres de la selva urbana de les ciutats de Vietnam, Shanghai ja no es gens caotica per mi. I el transit, que per la gent que acaba d'aterrar sol ser boig, per mi es ordenat i civilitzat.


Aqui va una de les coses que m'encurioseixen mes dels xinos: la seva admiracio per la forma de vida occidental. Com que en els darrers segles el poder i la riquesa ha estat alla, tot el que s'associa al mon occidental els hi agrada i ho copien. Ai el dia que sapiguen que aixo ha canviat i ara son ells els que tenen la paella del mon pel manec! Com anava dient, Polo Villae es nomes una de les marques de roba que han creat (copiant Polo Ralph Lauren). De forma semblant, pel carrer es veuen botigues de Tommy Welai (Tommy Hilfiger) o de Crocodile (Lacoste).


Tambe em fascina la passio de molts xinos per les seves mascotes. Alguns porten aquesta passio fins a l'extrem de decorar literalment el seu gos a base de pintar-li orelles i cua i posar-li sabates. I que quedi clar que el de la foto no es un cas aillat! Podria arribar a necessitar mes d'una ma per comptar casos semblants a aquest...



I com sempre, el millor pel final:


Aixo es el que hi havia a la porta d'un lavabo public de Shanghai. Crec que sobren les paraules! Es cert que la majoria de lavabos xinos consten unicament d'un forat al terra, i tambe es cert que els xinos solen actuar per repeticio, pero sincerament...es o no es surrealista la foto???

viernes, 2 de marzo de 2012

XINO XANO

02.03.12


SHANGHAI. Com avancava ahir, la recerca de gimnas ha donat els seus fruits, i ja tinc un lloc on matxacar-me com a mi m'agrada pels proxims 18 mesos.

Avui ja hi he anat amb l'Adria, i he sumat 50 min d'el.liptica a 160 ppm i 45 min de spinning a 156 ppm. M'ho he pres xino xano, pero les pulsacions exageradament altes indiquen el meu baix estat de forma. I es que un mes i mig sense fer treballar el cor es nota...Abans de tornar cap al pis, he recuperat la meva imprescindible rutina d'abdominals i estiraments.

Amb el curs de xino i l'autobligacio que m'imposo des d'avui mateix a anar al gimnas cada dia (o gairebe cada dia), pretenc tenir una rutina que em permeti mantenir una vida mes o menys "estable". Tot i aixi, a Shanghai aixo es impossible. Aquesta ciutat es de bojos. I m'encanta!

jueves, 1 de marzo de 2012

100 I MOTIVADISSIM!

01.03.12

SHANGHAI. Ja sense els pares, i despres d'un parell de dies amunt i avall per Shanghai fent gestions varies, ja estic quasi preparat per tornar a la meva vida "normal" xinesa.


Abans, pero, em queden algunes coses pendents a fer. Per exemple, rentar un munt de roba que porta bruta i acumulada gairebe 2 mesos, trobar un gimnas per aqui aprop i aconseguir-ne un bon preu, i canviar de mobil, ja que el meu estimat NOKLA - que no NOKIA - esta a punt de dir prou.

Ahir vaig anar al Carrefour amb el Santi i l'Adria, els meus companys de pis els proxims 6 mesos. Vam fer la primera compra comuna i basica del pis: bistecs, oli, sal, una paella, coberts, etc. I jo vaig aprofitar per comprar-me, PER FI, uns llencols i un edredon. Fins ahir, totes les nits les havia passat amb la manta bruta i mig trencada que havien deixat els antics llogaters. Quin canvi!


D'altra banda, per motius que no se i que no depenen de mi, aquest semestre m'he trobat amb que gairebe no hi ha oferta d'assignatures de Camins en angles. El cas es que al final nomes en fare 3, i 2 no comencen fins d'aqui 10 setmanes. Per no perdre el temps, i en el fons jo ho prefereixo aixi, m'he apuntat a un curs de xines de 3h al dia. L'ultim mes i mig viatjant ha fet creixer enormement el meu desig d'aprendre xines, encara que ja el tenia ences des del moment que vaig aterrar a Xina. Comenco dilluns. Estic motivadissim!

Per cert, aquesta es l'entrada numero 100 del blog. Com passa el temps!