Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 13 de abril de 2012

PER RENMIN!

13.04.12

SHANGHAI. Fa temps que volia parlar del Santi i l'Adria, els companys de pis. I crec que ja va sent hora que ho faci. Be, del Santi ja vaig parlar-ne fa temps; ell es i sempre sera el "Shifu" ("mestre" en xino), ja que ens va ensenyar a moure'ns i sobreviure per Shanghai quan encara erem uns penjats acabats d'aterrar que no ens enteravem de res. Encara avui, sempre que tinc un dubte sobre Xina o qualsevol altre tema, acudeixo a ell sense dubtar-ho.

L'altre homenet, l'Adria, que el vaig coneixer un cop tornat de Vietnam, es un trempat. Es l'anima del pis: el dia que esta APLATANAT o CRISPAT es nota moltissim, el pis s'apaga. I quan esta amb ACTITUD, es capac de treure'ns de la cadira i portar-nos al M2 de pet. A mes, es el cule numero 1 de Shanghai, l'haurieu d'haver vist l'altre dia al partit Milan-Barca.


Aquests son, d'esquerra a dreta, el Santi i l'Adria. Com s'observa, tots tres som uns adictes al mobil, sobretot jo des de que tinc iPhone. Es un no parar! He de remarcar que cap d'ells porta ulleres; s'han comprat la mateixa montura que la meva pero sense vidres i per 1 euruuu a peu de carrer...Paradoxes de la vida: porto tota la vida maleint l'haver de portar ulleres i esperant impacient a operar-me, i resulta que ara les estic posant de moda entre el guetto catala a Shanghai.

Els tres formem 人民 (Renmin), que es el nom del carrer on vivim i que ja s'ha convertit en un lema de vida a Shanghai. La veritat es que ens complementem molt be i la convivencia esta sent molt bona. Tenim un munt de frases fetes, expressions i experiencies viscudes que dia rere dia ens acompanyen. I aixo no ha fet res mes que comencar. Que segueixi aixi!


Tot i que es la foto en que pitjor surto de tota la camara, es l'unica que tenim els tres junts. Per Renmin!

3 comentarios:

  1. M'agrada veure que has sabut organitzar-t'he amb aquests bons companys i que la convivència sigui tan ferma.
    Un petó
    Lou

    ResponderEliminar
  2. Com satisfà que la convivència us vagi tan bé.
    Realment és del factors més claus per sentir-se feliç.
    Us felicito als tres per la complementació i complicitat.
    Vagi bé el cap de setmana del motor.
    JoC

    ResponderEliminar
  3. Nil, Estic molt contenta de veure que tot t'està sortint tan be, fins i tot els companys de pis que és una cosa molt important perquè et pot destrossar la vida. Endavant. Molts petons AVIA DOLORS

    ResponderEliminar