ELS MEUS PARES ESTAN SONATS!!

20.04.13


SHANGHAI.

La nit del 18 al 19 d'abril, la Seraphine va aterrar a Shanghai. Aixo si, amb un retard considerable. L'arribada del seu vol, inicialment prevista per les 21h, no es va fer efectiva fins les 3 de la matinada. Aquestes sis hores d'espera les vaig passar matant el temps com podia i intentant dormir sense aconseguir-ho als incomodes bancs de l'aeroport...

Al final, pero, va valdre la pena, i ara ja porto mes d'un dia convivint de nou amb ella, i ahir fins i tot vam sortir a celebrar l'aniversari de l'Alberto al Windows i al Rubys, dos bars de Shanghai. 

Pero l'entrada del bloc d'avui no va dedicada a la Seraphine, sino als meus pares, que aquest mati sense avisar s'han presentat a casa, en la que ha estat una de les majors sorpreses que m'han fet a la vida. Estan sonats!!! Pero bogeries com aquesta fa que siguin els millors pares del mon!

Aquest ha sigut el moment de la conversa per Whatsapp en que m'han comunicat la noticia. De sobte tot ha encaixat, i es que com be han reconegut despres a la visita rapida que han fet a casa, en els darrers dies m'havien anat llençant indirectes molt ben camuflades.

Com que ni molt menys tenia prevista aquesta visita, avui ja tenia programada una classe amb el Mingrong, un dels meus alumnes. Aixi, mentre ells es recuperen del jet lag, jo he estat fent de professor. Aquesta nit anirem a sopar ells, la Seraphine i jo al restaurant del Sofitel, el millor lloc on he menjat en els ultims dos anys. Buffet lliure de carn, peix, marisc, xocolata, pastissos...Uffff!!! I a sobre amb la millor companyia! Prometo fotos amb tots ells en el proxim post!

SEQÜELES DE LA PLAGA DE PUCES

18.04.13


SHANGHAI. Per qui encara no ho sapiga, el pis on visc va patir al setembre passat una plaga de puces derivada d'un gat que vaig tenir, de nom Crispat. Degut a aquesta invasio, durant gairebe tres setmanes vaig perdre: moltes hores, molts diners, dos ex-amics que es van desentendre de la situacio de la qual eren corresponsables, una companya de pis que s'havia acabat de mudar, el propi gat i la meva casa durant dos periodes de quatre dies en que van venir a desinfectar-la.


Com es logic, van ser unes setmanes de molta tensio, en que sentia que no tenia el control sobre res. Davant aquesta desesperacio, una de les mesures que vaig prendre per erradicar els insectes va ser desmuntar totes les cortines de casa i portar-les a casa els meus companys d'Universitat.

Ahir, vuit mesos despres de la desgracia, vaig anar a recollir-les. Per evitar haver de fer dos viatges, l'Alejandro i el Jere em van prestar un carro de supermercat que tenen a casa. Creuar Shanghai en metro en hora punta, fent un transbord, pujant i baixant escales sense parar i amb un carro de supermercat ple de cortines que sobresurten per tot arreu, es una experiencia psicodelica. Si normalment ja em sento observat, ahir tenia la impressio que la gent em mirava i pensava: "que fot aquest sonat?".

Al final, missio complerta. Almenys la primera part de la missio. Dema tocara muntar-les, tenint en compte que han estat mes de mig any en un balco exposades a tot tipus d'inclemencies meteorologiques i de contaminacio. Es probable que tan bon punt les tregui de les bosses, les hagi de llençar a les escombraries. I llavors em tocara pensar en com explicar-li a la propietaria la seva desaparicio. Segueixo patint les sequeles d'una plaga de puces que mai oblidare...

SOMNIS DE POSTAL

17.04.13

SHANGHAI. 

No es una postal, sino les vistes des de la meva habitacio. Sovint em quedo embobat davant el finestral que ocupa la paret de la meva "cova", i em pregunto si tot el que estic vivint a Asia es real. No se si es motiu de preocupacio, pero hi ha dies que em desperto i trigo una estona fins a fixar el dia i l'any en que ens trobem. Com si acabes de despertar d'un gran somni. 

En molts aspectes he perdut la nocio del temps. Em costa molt situar en el passat esdeveniments que en el seu dia van ser molt importants per mi. La final de Champions a Wembley contra el Manchester, la caiguda tan bestia que vaig tenir en bici en el descens de la Collada de Toses, els viatges i sortides de cap de setmana, les experiencies amb amics, etc., ja no se identificar-los en l'eix cronologic. Es com si tot formes part d'una vida passada que cada cop tinc mes borrosa. Es normal el que em passa?

En el dia abans de rebre la Seraphine a l'aeroport, he tornat a anar a l'oficina amb els meus companys xinesos. Sempre he dit que un dels meus punts forts es la força de voluntat, pero es que la d'ells tambe es admirable. Encara que sovint es posin a dormir i no despertin fins al cap d'una hora, o que mirin series americanes i comprin accessoris a Internet, cada dia estan davant l'escriptori de 8 a 22 h. Per molt poca rendibilitat que treguin del temps, el valor absolut del seu treball continua sent molt alt. 

Quin laberint que hi ha muntat en una gran extensio de terreny al centre de Shanghai! El que fins fa poc eren petites casetes xineses, d'aqui poc esdevindran gratacels de com a minim 30 plantes, seguint amb la politica de modernitzacio i construccio d'infraestructures i edificis. Aquesta ciutat no para de creixer!!

EL VOL 9C8928

15.04.13

SHANGHAI. Dos mesos despres d'haver-nos despedit a l'aeroport de Zhengzhou, aquest dijous em retrobare amb la Seraphine a l'aeroport de Pudong, Shanghai!!! Ve a passar 10 dies amb mi despres d'haver acabat els seus examens a Kunming.

Se que ara porto molt bon ritme d'estudi, esport i donar classes, i potser convendria mes esperar a l'estiu a retrobar-nos, pero les ganes de passar uns dies junts son tant grans que quan m'ho va proposar no vaig poder ni voler dir que no. Seguire treballant diariament, pero com que no podre mantenir la mateixa disciplina que fins ara, es probable que acabi prescindint del gimnas al vespre.

No m'he oblidat d'esmorzar durant aquest temps, pero sempre ho he fet sol. D'aqui tres dies, quan aterris a Shanghai amb el vol 9C8928, ho fare amb tu.

QUE COLLONS LI PASSA A LA GENT?

14.04.13


SHANGHAI. Mig any despres, avui l'Adytia ha abandonat el pis de Renmin. El motiu, que la seva dona i el seu fill venen a viure a Shanghai, i tots tres es muden a un altre apartament de la ciutat. Durant aquest temps, la relacio amb l'Adytia ha estat complexa. Tot i ser un home de paraula, ha tingut certes actituds que, no se si condicionades per la diferencia d'edat o de cultura - ell es de l'India -, a vegades no m'han fet sentir gens comode. No les enumerare perque no acabaria mai. Tambe es veritat, per aixo, que no ha donat gaires problemes, i hem quedat que properament anire a sopar a la seva nova casa.

El substitut de l'Adytia sera l'Adrien, un noi frances de Bourdeaux que he trobat fa nomes tres dies. Aquest cop ha estat molt mes dificil trobar algu que ocupes l'habitacio buida. Evidentment, condicionat per les meves pretensions economiques de lloguer, potser una mica massa elevades...

Malauradament, sembla que les actituds del nou company segueixen en la linia de l'anterior. No nomes ha fet mes de mitja hora tard en les dues quedades que hem tingut - trencant totalment la planificacio del meu dia -, sino que a mes no ha complert el contracte establert. Segons el que ha dit al presentar-se a casa amb les maletes, ahir li van robar la cartera amb totes les targetes de credit, de forma que no podra donar-me el primer mes de lloguer i part del diposit fins d'aqui quatre o cinc dies.

Que es pensa, que aixo es una ONG? Una casa d'acollida? Que es aquesta poca seriositat? Oi que en un restaurant o hotel no pots pagar amb una setmana de retard? Per que en aquest cas si? Potser soc massa estricte i es veritat que el pobre noi el van deixar pelat ahir a la nit, pero certes actituds no les soporto. Cada cop m'adono mes que queda molt poca gent seriosa en aquest mon. Una cosa es fer el que et doni la gana, l'altra ben diferent es perjudicar l'estat d'altres amb la teva forma de fer. Haure de passar tota la setmana amb el neguit de si em pagara o si marxara del pis perque n'esta buscant un de millor. Que collons li passa a la gent?

TROBADA DE CATALANS

13.04.13

SHANGHAI. Fa temps que vaig afegir-me al grup del Facebook del Casal Catala de Shanghai. Alla sovint hi pengen noticies, novetats, consells, etc. Ahir van organitzar la primera trobada de catalans a Shanghai, i com no podia ser d'altra manera hi vaig anar, juntament amb la resta de camineros de la UPC. 

Hi havia gent d'edats molt diverses, realitzant tot tipus d'activitats a Shanghai, alguns molt veterans de la ciutat, d'altres innocents novells, pero tots amb anecdotes i experiences a dojo. Va ser fantastic, ja que cadascu va aportar el seu punt de vista basat en la seva experiencia. 

I tots amb un tret comu: l'origen. Tots ens sentim catalans, estimem Catalunya i som els seus ambaixadors a la Xina. L'origen condiciona l'identitat, i ahir em va quedar mes clar que mai en sentir-me rodejat dels "meus". Repeteixo, va ser fantastic. Cada dia que passa estic mes nostalgic, se'm posa la pell de gallina nomes d'imaginar-me pedalant de Puigcerda al coll de la Creueta el proper agost...

D'esquerra a dreta: jo, l'Oriol, el Joan i l'Alejandro. Som quatre dels deu de Camins que actualment som a Shanghai amb el conveni UPC - Tongji University. 

I aquests son els organitzadors! Carme, per quan la propera? 

PROBLEMES AMB EL SOFTWARE

11.04.13


SHANGHAI. Porto tota la setmana intentant que el Code_Bright, el Software que utilitzo en la simulacio que realitzo a la tesina, mostri els resultats de la mateixa, pero no hi ha manera. Tot i que la geometria, les condicions, el model matematic, els parametres i la malla en principi estan correctes, i tot i que el Software fa els calculs que se li demanen, no hi ha manera que els mostri.

Els xinesos de postdoctorat, que m'estan ajudant molt, tampoc s'ho expliquen. Fins i tot, he demanat consell a un professor xines resident a Belgica i expert en el programa, i tot i que m'ha suggerit millores, segueix apareixent el mateix problema. El meu tutor a la UPC, en Sebastia Olivella, actualment director de l'Escola de Camins, tambe m'ha proposat alguns canvis. D'altra banda, ahir vaig tenir reunio amb el Weimin Ye, el meu tutor a Tongji. Espero que entre tots aconseguim solucionar-ho, i fer-ho aviat! El temps no juga a favor meu! 

Almenys, vaig sortir mes tranquil de la xerrada amb el Weimin, que en el fons es qui m'haura d'avaluar. Per exemple, una de les preocupacions mes grans que tenia es la de l'article cientific que s'ha de publicar a alguna revista internacional com a requisit per obtenir aquest Master de Camins. Ahir el Weimin em va guiar força sobre com fer-lo, i ara soc mes optimista.