DE MILEURISTES I PIROMANS XINESOS

10.02.13

SHANGHAI.

Ahir no va ser possible. Quina frustracio llevar-se tan d'hora, fer les maletes, anar a l'estacio molt il.lusionat i que t'informin que no queden trens fins al cap de tres dies...Al final, i despres d'insistir moltissim, vaig aconseguir un bitllet pel primer tren del dia d'avui. Aixo si, sense seient. Idees de que fer durant 7 hores dret en un tren rodejat de xinos?

El quedar-me a Shanghai un dia mes, em va permetre donar un parell d'hores de classe a la Ryane, que em serviran per financar-me, si mes no, els bitllets de tren d'anada i tornada a Zhengzhou. D'altra banda, avui el John m'ha pagat el sou corresponent a totes les hores de classe realitzades durant el mes de gener. Gairebe soc mileurista! Es molt reconfortant portar ja des del setembre independitzat i sense haver de demanar diners als pares.

Ja ho vaig dir l'any passat i aquest any ho reafirmo: els xinos son uns piromans. Ara entenc per que el propietari del pis em va enviar un missatge ahir a la tarda demanant-me si us plau que tanques totes les finestres. Durant tota la nit he tingut els focs artificials a pocs metres de la meva habitacio!

Ens veiem d'aqui unes hores, princesa!

L'ANY DE LA SERP

08.02.13


SHANGHAI. Dema dissabte dia 9 de febrer de 2013 es dira adeu a l'any del drac per iniciar l'any de la serp, en el calendari lunar xines. He aprofitat per recuperar aquesta foto amb una cobra en un viatge familiar a Egipte el 2008. Es curios, pero recordo molt be que el mateix dia d'aquesta imatge em vaig fer un tatuatge de henna en xines, que uns anys despres vaig materialitzar amb el que ara porto de per vida. Era un presagi de la meva futura estada a Xina?

I vull comencar aquest nou any xines per la porta gran, intentant aprofitar una oportunitat unica que ha sorgit inesperadament, i que encara no se si sortira be. I no es cap repte esportiu ni academic. Es emocional. 

Des de que la Seraphine va marxar, hem mantingut el contacte cada dia, fins i tot mes del que jo creia convenient, fins al punt d'enviar-nos missatges a totes hores. I ahir em va introduir una idea al cap: "si et demano que vinguis dema a la meva ciutat, ho faries? Els bitllets, com que es el festival de primavera, surten molt barats". Al principi li vaig fer veure que era inviable, que a mes si vingues hauria de coneixer els seus pares, i ella sempre m'havia transmes la tradicionalitat de la seva familia. Pero despres ho vaig rumiar millor, ho vam parlar amb tranquil.litat i vaig pensar, que carai! Es una oportunitat unica: passaria l'any nou xines immers en una familia local, coneixeria una nova ciutat i, el mes important, la tornaria a veure!

Dit i fet, son les 5 del mati de l'ultim dia de l'any del drac, i em disposo a anar a l'estacio a agafar el primer tren que surti cap a Zhengzhou, la capital de la provincia de Henan, a 1.000 km de Shanghai. Potser es massa tard i ja no queden bitllets, pero almenys ho vull intentar. Som-hi!

Aquestes son algunes fotos de la nevada d'ahir a Shanghai. Fa molt molt molt fred!

PANORAMA DESSOLADOR

07.02.13

SHANGHAI. No recordo quin va ser l'ultim dia que vaig posar els peus al gimnas. Avui ho he fet, corroborant que no estic gaire en forma. He de recuperar la rutina d'anar-hi cada dia sigui com sigui. I el calendari xines no m'ho posa facil, ja que a partir de dema el gimnas tanca durant cinc dies, igual que la majoria de botigues i establiments de la ciutat. Aquests dies Shanghai esta desertic! Tots els xinesos tornen als seus respectius pobles natals per celebrar l'any nou, i com que molt pocs son nascuts aqui, no hi queda ni Cristo!

Per acabar d'arrodonir aquest panorama dessolador i accentuar la meva sensacio de soledat, durant tota la jornada no ha parat de nevar i ploure...

I aquest es el pont de Nanpu, en xines 南浦大桥, un dels principals ponts de Shanghai i una obra mestra de l'enginyeria. 

CEIBS

06.02.13


SHANGHAI. Els ultims dies han estat durs, i ahir a la nit encara mes, quan per primer cop en molt temps vaig tornar a dormir sol. Pero avui m'he llevat i ho he vist clar, he de canviar el xip. No val la pena lamentar-se i estar trist, en tot cas m'he de sentir afortunat per haver pogut estar amb ella. A mes, tot i haver deixat oficialment la relacio, seguim en contacte i, com diu tothom, segur que algun dia ens tornem a veure. Potser mes aviat del que pensem.

Per contribuir a aquest canvi, aquest mati m'he posat el despertador per anar a la China Europe International Business School (CEIBS), on havia quedat amb la Cristina per dinar. La Cristina es una enginyera de camins catalana que porta 7 anys vivint i treballant a Shanghai, igual que el Guillem, el seu marit, que tambe es catala i enginyer de camins. Durant aquests dos anys, els dos ens han assistit a mi i als meus companys amb consells basats en la seva experiencia. Avui la Cristina m'ha ajudat una mica mes a enfocar el meu futur professional, i de passada m'ha presentat els seus dos becaris actuals, el Miquel i el Ruben, que acaben d'aterrar a Xina. 

El CEIBS, presidit pel senyor Pedro Nueno, es una de les escoles de negocis internacionals mes prestigioses del mon, i on no descarto gens la possibilitat de fer-hi un MBA en el futur, en el cas que es donessin les circumstancies adequades.

Malgrat el dia horrible que feia i que el campus estava desert per la proximitat de l'any nou xines, m'ha semblat una escola ordenada, seriosa i de molta qualitat. 

La Cristina m'ho ha confirmat quan m'ha explicat que la majoria de xinesos que van fer aqui amb ella l'MBA l'any 2006, ara son tots unes besties del mon empresarial, assolint ja els carrecs mes alts d'algunes de les empreses mes poderoses d'aquest pais. 

EL BUBBY VA VOLAR

05.02.13


SHANGHAI.

Quan era petit, al Bar Talet de Sant Feliu de Codines, juntament amb els meus germans i cosins Borrell Carbonell, vam trobar atrapat al mostrador d'una botiga un pardal acabat de neixer. Durant tot l'estiu el vam estar cuidant al jardi de casa, alimentant amb llet i pa, jugant amb ell i, al mateix temps, ensenyant-li a volar. Cada mati, a l'aixecar-me, el primer que feia era comprovar que estes be, i despres passava gran part del dia al seu costat. Es deia Bubby, i llavors era el motiu de la meva felicitat. 

Un dia, mentre el llançava a l'aire per tal que exercites les ales, va volar fins la tanca que separa casa nostra dels veins. Aleshores es va aturar, va girar-se per uns instants, com si intentes dir-me quelcom amb la mirada, i tot seguit va marxar. De sobte el mon se'm va caure a sobre. La rao principal per la qual em despertava cada mati havia desaparegut de la nit al dia. 

La Seraphine, igual que el Bubby, ha volat, deixant un buit que en aquests moments no puc omplir de cap forma. Estic abatut. Cap dels dos ens mereixem aixo.

Fins i tot la nevera guarda els records dels millors 109 dies de la meva vida...

SENSE PARAULES

04.02.13

SHANGHAI.

Que el dia abans de dir adeu a la persona que estimes, sense saber del cert si la tornaras a veure, tornis a casa despres de donar classe sabent que nomes et queda una nit amb ella, i que a l'arribar t'hagi preparat aquesta sorpresa amb espelmes per tota l'habitacio, fa que el mon es pari per uns moments. No tinc paraules per expressar el que sento.

Fins i tot, enrecordant-se d'un dia que li vaig explicar que en la meva infancia era un adicte als Kit Kats i que a Xina mai n'havia vist cap, me n'ha comprat de tots els tipus possibles a Internet. No tinc paraules per definir els meus sentiments.

DESAFIANT EL TEMPS

03.02.13

SHANGHAI. Ja tornat a Shanghai, aquest mati he reiniciat la rutina d'estudiar xines, despres d'haver ordenat i netejat tota l'habitacio i posat tres rentadores. A mitja tarda, hem anat a East Nanjing Road amb la Seraphine a provar sort i intentar arreglar la camara de fotos. Dema ho sabre del cert, pero potser la puc recuperar per relativament pocs diners! 

Despres, ens hem dirigit per ultima vegada junts al centre comercial de Zhongshan Park, un dels llocs on mes cops  hem anat a Shanghai. Sopar al Cococurry on vam tenir la nostra primera cita, esperant fins i tot durant una hora per poder seure al mateix lloc que aquella nit fa 3 mesos i mig, comprar les nostres galetes preferides al Carrefour i riure'ns de l'estrany menjar amb una forma encara mes estranya de l'anunci de la foto ha estat divertit.

Mai abans havia conegut a ningu que li agradin tant les patates fregides. Here is the picture you asked me to upload, bitch!

Aqui la Seraphine comprava un menjar estrany, tipic xines, que em feia rancunia fins i tot de veure, i la venedora utilitzava com a balança un estri que mai abans havia vist. Segurament molt antic. No a tot arreu es funciona amb balances electroniques.

Les batalles contra el temps sempre es perden. Ningu el pot aturar. I el dia que la Seraphine ha comencat a fer les maletes ha arribat. Pfff...tinc el pressentiment que la nostra despedida sera la mes dura que hagi viscut fins al dia d'avui...Pero ara per ara prefereixo desafiar el temps i intentar ser feliç amb ella aquest ultim dia i mig.