Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 16 de enero de 2013

NOMES 20 DIES...

16.01.13


SHANGHAI.






Avui ha estat, de nou, un dia de recorrer Shanghai de punta a punta per anar a donar classe. Aquestes dues imatges son de la Villa Riviera, una urbanitzacio de cases de luxe a 25 km del centre de Shanghai, on viu el PoHan.


El mati, per aixo, l'he aprofitat a casa i he estat fent amb la Seraphine la part practica de l'examen que te el diumenge per ser professora de xines. Ha de preparar una classe de mitja hora i necessita algu que li faci d'alumne. Aquest sere jo! Per sort, el que ha d'ensenyar es de les primeres llicons que s'aprenen, de forma que puc fer teatre i queda fenomenal. Pel que m'ha dit, sera l'unica que tingui d'alumne un estranger. En la meva opinio, aixo li dona un toc diferencial positiu, i sincerament crec que quan fem aquestes simulacions a casa amb l'armari com a pissarra i el llit com a pupitre, queda molt be. Jo hi posare tot de la meva part perque sigui un exit!!




Avui, pero, tambe es un dia trist. La seva germana li ha comprat pel 5 de febrer el bitllet de tornada al seu poble, on passara l'any nou xines, i d'alla anira directament a Kunming per quedar-s'hi. En altres paraules, que d'aqui 20 dies es probable que ens despedim per no tornar-nos a veure mai mes, o almenys no fer-ho durant molt temps...




martes, 15 de enero de 2013

DECEPCIONAT

15.01.13


SHANGHAI.




Quan avui he obert la pagina web de l'SPORT, m'he quedat sense paraules...Si les filtracions al diari "USA Today" son reals, aquest dijous s'emitirà en un programa de la televisio nord-americana una entrevista a Lance Armstrong en que admet que va utilitzar substancies per millorar el seu rendiment al Tour de Franca. Com vaig publicar en el seu dia (aqui), Lance ha estat el meu idol esportiu d'adolescencia. Estic decepcionat...


Per animar-me, penjo aquest video que vaig filmar fa unes setmanes a East Nanjing Road, el carrer peatonal mes famos de Shanghai, sempre ple de personatges peculiars. Val la pena veure'l!!




lunes, 14 de enero de 2013

VISITA LLAMPEC A LA UNI

14.01.13


SHANGHAI.




Per primer cop des de que vaig acabar els examens la setmana passada, avui he tornat a posar els peus a la Universitat, encara que tan sols hagi estat per anar a veure el meu tutor i confirmar-li que anire al sopar que organitza d'aqui unes setmanes per dir adeu a l'any del drac i donar la benvinguda a l'any de la serp. 




Com era d'esperar, el Campus esta mes buit del normal, i es que a mesura que s'apropa el final del periode d'examens, els estudiants xinesos tornen als seus pobles natals per preparar-se per l'Spring Festival, que es com es coneix el cap d'any xines, que enguany cau el 9 de febrer.


Pel que fa a mi, aquests darrers dies estic dedicant moltes hores a estudiar xines. M'agradaria tambe destinar una mica de temps a la tesina, pero cada dia que passa em fa mes mandra...A mes, el pensar que la majoria dels meus companys estan viatjant pel sud-est asiatic no ajuda...




La nova moda en motxilles a Shanghai...A algu li agraden???


sábado, 12 de enero de 2013

PERRY'S CAFE

12.01.13


SHANGHAI.




El Perry's es una mena de bar musical a prop de l'estacio de Zhongshan Park, al costat de la Universitat de Jiaotong. Des de que el vaig descobrir fa uns mesos, sempre que puc convenco a qui sigui per anar-hi, i es que mica en mica s'esta convertint en un dels meus locals preferits a Shanghai. 




Un dels motius pels que m'agrada anar-hi es per sopar, ja que s'hi menja molt be i baratissim. Per 3 euros et donen una pizza enorme per tu sol!! Tambe tenen tot tipus de pasta, hamburgueses, entrepans, etc. Despres de gairebe un any i mig a Xina, de tant en tant s'agraeixen aquestes alegries gastronomiques que al Vell Continent son tan comunes, pero que aqui no ho son tant. 






Els vespres i nits de divendres i dissabte sol estar ple de gent jove d'arreu del mon que va a passar-s'ho be i intercanviar experiencies amb amics i coneguts. A mes, la musica es excel.lent. Tant es aixi, que mes d'un dia he estat a punt de demanar-los la sessio. Tot plegat crea un ambient immillorable que et fa sentir com a casa.




Aquest vespre hi he anat amb la Seraphine i tres amics seus australians. Com faig sempre que conec gent d'aquest pais, els he avassallat a preguntes sobre Australia, que juntament amb Hong Kong es dels indrets que em te mes fascinat. Avui, a mes, he tingut la sort d'escoltar en primera persona la historia del Sunny, un dels australians, que ha viscut 2 anys a Estats Units, 2 anys a Brasil, 2 anys a Chile, 2 anys a Alemanya i ara ha vingut 2 anys a Xina. Aixo si que es un ciutada del mon!!




Seraphine! Style!




Les parets del Perry's estan plenes de firmes, escrits, dibuixos i, a partir d'ara, tambe de reivindicacions. Catalonia is not Spain!!


viernes, 11 de enero de 2013

HAURE DE SUAR SANG

11.01.13


SHANGHAI. 




Per fi ha arribat a casa! Es tracta del llibre que m'han recomanat per practicar de cara a l'HSK5, que vull fer al proper juliol. Fa uns dies la Seraphine me'l va comprar a Taobao, la famosa pagina web xinesa on es compra de tot a preus molt barats, i que a Espanya no funciona excepte si es disposa d'algun intermediari resident a Xina. 




Aquesta tarda he intentat completar la part del "Reading" d'un dels tests del llibre, i ha estat com una bofetada a la cara per posar-me al meu lloc i confirmar-me que haure de suar sang si d'aqui mig any vull aprovar-lo. El salt de nivell es molt gran, i fins i tot la Seraphine quan m'ajudava se sorprenia de la dificultat i assegurava que en algunes preguntes ella, que es xinesa, dubtava!!! 


jueves, 10 de enero de 2013

CRACKOVIA

10.01.13


SHANGHAI.




Aquest es l'esquema que m'he fet avui sobre com es diuen les relacions familiars en xines. Com s'observa, per dir avi, avia, tiet, tieta, net i neta, els caracters varien segons si es de part de pare, mare, fill o filla. Fins i tot varien segons si es germa gran, germa petit, germana gran o germana petita. Per cert, el 我 (wo) encerclat del centre vol dir "Jo". 




Pero el tema d'aquesta entrada son els dos capitols de Crackovia que vaig empassar-me ahir abans d'anar a dormir. Des de que estic a Xina que no n'havia vist cap. Tan sols havia vist el gag de Polonia de Gangmas style, i per insistencia d'un amic des de Barcelona. 


El motiu pel qual ja no segueixo Polonia i Crackovia, que son dels pocs programes de televisio als quals era fidel, es per pura mandra i per dificultats a l'hora d'accedir a certes pagines web des de Xina. Ara, un cop solventats gracies a l'adquisicio d'un VPN, he de recuperar el temps perdut! Que diguin el que vulguin, pero Crackovia segueix sent brutal!!!


miércoles, 9 de enero de 2013

VULL DORMIR!!

09.01.13


SHANGHAI.




El primer dia sense classe ni examens ha estat dur, ja que la passada nit vaig dormir poc i malament. Aquest mati he fet una hora de classe a la Ryane, una noia de Taiwan que s'esta preparant per un examen america de matematiques anomenat SAT, i a la tarda he creuat Shanghai en metro i en taxi fins a casa del PoHan, un hongkongnes de 18 anys que va a una de les escoles internacionals mes prestigioses de la ciutat. Entre ambdues sessions, he endrapat un "Pork cutlet curry" al mitic Cococurry i he caigut en rodo en una migdiada de poc mes d'una hora. 




A Barcelona mai agafava el metro perque tots els desplacaments els feia en bici, caminant, corrent o en moto. Des de que estic a Xina, no paro de pujar i baixar escales mecaniques per utilitzar aquest mitja de transport!!