TOT A PUNT PER DEMA

30.12.12


SHANGHAI.

L'any esta acabant, a Shanghai una mica abans que a Barcelona, i ho esta fent de la forma mes freda: nevant. Encara recordo quan a l'estiu passejava per aquests mateixos carrers havent de frenar el pas abans que em regalimessin gotes de suor per la cara...Uff! Prefereixo el fred!

Malgrat ser molt poc habitual en el ghetto catala, on els plans sempre es decideixen a ultima hora, ja n'hi ha per dema a la nit! Anirem a sopar al Teppanyaki, un restaurant japones, i despres farem les campanades com i on poguem, tenint en compte que el local tanca a les 23.30h i que portarem gairebe 4 hores de buffet lliure de menjar i alcohol...

Ara penjo algunes fotos que tenia acumulades. S'esta acabant el 2012 senyors i senyores...

Torres Eiffel, quadres amb fotos de casament, l'Arare i el Doraemon en tots els tamanys i postures possibles...a Xina ho pots trobar tot!

No fumo, no ho he provat mai ni ho penso provar. Pero la Seraphine si que ho fa. No escric aixo per explicar les mil discussions diaries que tenim sobre on fumar i on no, sino perque vaig flipar quan en aquesta botiga, el venedor de tabac era aquest nen tan jove. I coneixia tots i cadascun dels diferents tipus de cigarrets! 

Aquesta ultima, obviament no es a Shanghai. Es el llac de Puigcerda, i me la van enviar ahir els pares. El que donaria per passar uns dies a la Cerdanya pedalant pels Pirineus i recordant unes sensacions cada cop mes llunyanes...

SOMNIS DE JOVENTUT

28.12.12

SHANGHAI. Per acabar de completar el cicle de Renmin - on per cert torna a haver-hi electricitat -, i aprofitant que a dia d'avui l'antiga habitacio de la Marta segueix vacant, m'hi he mudat. Tot i ser l'unica del pis on encara no havia dormit, es la meva preferida, sobretot per les seves impressionants vistes.

Es un autentic luxe estar estudiant, relaxat al llit o menjant i poder contemplar al mateix temps els rascacels de Shanghai...

Quan era petit somniava amb algun dia viure en un atic a Nova York amb un finestral enorme que em permetes observar la ciutat als meus peus. Segurament era la consequencia de devorar tantes pel.licules de Hollywood, on la imatge del tipic "businessman" a la gran poma es repeteix i es repeteix.


Avui, segueixo tenint aquell somni de joventut, tot i que ha evolucionat. Igual que fa uns anys vaig tenir una gran decepcio amb la meva visita a Nova York, fa uns mesos vaig quedar enlluernat amb Hong Kong. Des de llavors, somnio en passar-hi una epoca de la meva vida. Mentrestant, la imatge idil.lica dels gratacels xinesos des de la 18a planta del pis on estic instal.lat a Shanghai, s'aproxima bastant als desitjos d'aquell nen cinefil somniador.

EL PLAER MES GRAN

27.12.12

SHANGHAI.

M'enrecordare sempre d'aquesta foto. L'ha fet la Seraphine al Carrefour, i soc jo fent-me el trist i el desamparat carregant tot el menjar que hem comprat mentre una musica melancolica sonava de fons. En realitat, pero, ens estavem partint de riure els dos. 

Per sopar hem cuinat uns espaguetis amb salsa de tomaquet i tonyina i un salmo fumat per llepar-se els dits i sucar-hi pa. A manca d'apats nadalencs amb els exquisits canelons, sopes de galets o croquetes de les avies, un fa el que pot per estar el menys anyorat possible!

Sens dubte, despertar-te amb el timbre de casa perque t'ha arribat un paquet dels pares des de Barcelona, contribueix a reduir aquesta anyoranca. Calcotets, un jersei i molt menjar. No necessito gaire mes per ser felic!

A totes les provisions gastronomiques comprades avui al Carrefour i als capricis arribats per correu des de Barcelona, se li ha d'afegir el turro que ahir vaig trobar de forma inesperada al Dia del costat de casa. Tot i estar fabricat a Madrid, es una delicia irresistible. Hi ha algun plaer mes gran que menjar en aquest mon? Per mi, no. 

Veient tot el menjar i la xocolata que ara hi ha a la cuina, i coneixent els meus nivells de gula, em fa por pensar en les hores de gimnas que caldran per cremar tal quantitat de calories...

UN NADAL POC OCCIDENTALITZAT

25.12.12


SHANGHAI.

Aquest any el dia de Nadal el recordare per haver estat diferent, en tots els sentits. Al mati he anat a la Universitat per assistir a les ultimes dues hores de classe de l'any, i encara abans de dinar he presentat la proposta de tesina davant del tutor i de tres "besties" de la Geotecnia. Un d'ells, catedratic des de fa 25 anys de la Universitat de Camins de França. M'han donat molta canya...Suposo que es el que em mereixo.


Quan exposes un treball davant d'un tribunal culturitzat pero no expert en la materia, pots dissimular la manca de dedicacio, pero quan exposes davant de tres referencies mundials del tema que tractes, i que a mes son els que han creat les equacions i models matematics que utilitzes, les vergonyes queden al descobert. Despres de deixar-me pel terra en unes quantes ocasions, al final m'han animat...Pero jo segueixo preocupat.

Al tornar a casa, he dinat amb la Seraphine, que ha cuinat un plat de pasta i salmo increibles. Mentre a la tarda ella anava a classe, he caigut en rodo al llit en una llarga migdiada. Molt estrany en mi! Al vespre, hem sortit a sopar fora i a passejar pel centre de la ciutat.

Ara hi penso, i tot i ser el dia que es, no he vist en persona a cap catala, espanyol, i m'atreviria a dir europeu. Per tant, ha estat un dia de Nadal poc occidentalitzat. 

Des de Shanghai, bon Nadal a tothom!!!

RENMIN, LA HISTORIA D'UN MALSON

24.12.12

SHANGHAI. Tinc massa preocupacions en els ultims dies. I quan sembla que en desapareix una, n'apareixen de noves. Deixant de banda els temes academics, que ja de per si em tenen ocupat, el pis on visc s'esta convertint en un malson.

Primer va ser al Setembre, quan una plaga de puces derivades del gat amb qui convivia va envair-lo, i em va mostrar el tipus de persona que eren els meus excompanys, amb qui no tinc ni penso tenir cap mes relacio fins que no assumeixin la seva part de responsabilitat en aquell desastre.


Abans, havia estat l'aire condicionat el que ens va fer passar una setmana de xafogor insoportable amb operaris a casa mentre l'arreglaven. Immediatament despres, unes goteres a la cuina van aportar el seu gra de sorra a aquesta successio de desgracies. Fa un mes, va ser el torn de la rentadora, que trigava dia i mig per cada cicle de rentat! Quan semblava que no podia tenir pitjor sort, fa cosa de deu dies van comencar a fer obres al pis de dalt. Unes obres que impliquen reconstruir l'apartament completament. I, com que aixo es Xina, el seu horari de treball es de 8 a 20h, superant de bon grat les regulacions de soroll que en aquest pais NO hi ha, i amb els obrers dormint-hi alla mateix! No paren ni Diumenge!! I, pel que m'han informat, encara en tenen per un mes...

Pero tan de bo aixo fos tot! I es que per acabar-ho d'adobar, ja porto uns quants dies sense electricitat. El diferencial salta cada cinc minuts. Encara que el torni a premer, salta a la minima que conecto qualsevol aparell electric. Aixo implica conviure amb el fred glacial de Shanghai sense cap mena de calefaccio. Sento que ara mateix no tinc casa...

A mes, se li ha de sumar la dificultat de trobar companys de pis cada vegada que algun decideix anar-se'n i dir-t'ho amb nomes deu dies d'antel·lacio. L'indi, que pel que van dir els operaris es el culpable d'aquesta darrera desgracia electrica, ha tornat a l'India fins al Gener, i la tercera habitacio del pis segueix vacant. O canvien molt les coses, o la intencio inicial de renovar el contracte de Renmin sis mesos mes quedara en aixo, una simple intencio.

Tota aquesta reflexio va dirigida especialment a tots aquells que em critiquen a l'esquena per demanar un lloguer mes car del que seria equitatiu. Un cop em van dir, no critiquis el progres d'algu si no coneixes el seu esforc, i no envegis les seves victories si no coneixes els seus fracassos. Doncs queda dit. 

Dema per mi no es Nadal, sino un dia mes per lluitar contra les adversitats i intentar resoldre algun dels mil problemes que tinc i que no paren de sorgir. Fins i tot amb la Seraphine les coses no van be...

MINI CHRISTMAS A SHANGHAI

23.12.12


SHANGHAI.

Ja nomes queden un parell de dies per Nadal, pero a Xina aixo no te cap mena de rellevancia, almenys en el sentit d'estar rodejat de la familia i de la gent estimada. Aixo si, de cara a mostrar al mon que ells tambe son moderns i de cara a vendre una imatge de consumisme i felicitat hipocrita durant aquestes festivitats occidentals, en saben i molt. Cal recordar que aquest cop el canvi d'any en el calendari lunar xines sera el 14 de Febrer, i que fins llavors no comencara el seu "Nadal"...

Mini Christmas a Shanghai!! Deixant de banda la popular marca automobilistica, ben be que sera un mini Nadal! I es que aquests dies no canviara gaire la meva rutina. Per sort, des d'ahir a la nit ja torno a estar amb la Seraphine, que ha tornat a Shanghai despres de tres setmanes fora. 

Aquesta setmana seguire tenint classe cada dia, fins i tot el dia de Nadal!! I justament la classe del dia 25 es l'unica que no em puc saltar perque es la previa a l'examen...Quin remei! Almenys sempre podre dir que el dia de Nadal de l'any 2012 estava assegut a una cadira prenent apunts...

I avui escric aquesta entrada molt content despres que ahir una persona amb qui gairebe mai havia parlat, que tenia al Facebook des de feia temps i que mai he tingut el plaer de coneixer a la realitat, em confesses que aquest Bloc era el seu vici diari i l'excusa per deixar d'estudiar literatura aquests dies d'examens. Moltes gracies, Mireia!

LA CONSTANCIA ES EL CAMI

21.12.12

SHANGHAI. Si fa poc deia que l'ambicio es el primer pas cap a l'exit, la constancia n'es el cami. Cada cop n'estic mes convencut, i l'experiencia em corrobora que es aixi.


Molta gent esta equivocada quan pensa que el dia d'un examen, d'una competicio esportiva o de qualsevol altre esdeveniment trascendental es el mes important. De fet, n'es el menys. L'essencial, i alhora el mes complicat, es ser constant en l'estudi fins al dia d'examinar-se, o entrenar cada dia fins al dia de la competicio. Si has fet la feina ben feta, els resultats vindran per si sols.

No faig aquesta reflexio per semblar un repel.lent, sino perque m'he adonat que es aixi. I la constancia es essencial no nomes academicament o professional, sino tambe en qualsevol altre ambit de la vida. En aquest sentit, i sense tenir cap problema en reconeixer que tinc molts defectes i aspectes a millorar, de constancia i forca de voluntat en tinc moltissima.

Prova d'aixo son els ultims 20 dies que he acumulat de gimnas, sense fallar-ne ni un de sol, i repetint cada vegada la mateixa rutina establerta al peu de la lletra. Mes de dues hores diaries, que algun dia he hagut d'encaixar com he pogut, o que d'altres dies he fet a desgana i lluitant contra mi mateix. En l'esport, igual que en qualsevol altra activitat que requereixi un esforc, gairebe tot depen de la ment. Com be diu Josef Ajram, tan idol.latrat per alguns i tan odiat i criticat - envejat? - per d'altres, el poder de la ment no te limits. 

Per primera vegada, he superat les 2.000 visites mensuals al Bloc!!! Aixo es una mitjana de gairebe 70 al dia! Com a amant de les estadistiques i com a redactor d'aquesta pagina, es un gran orgull i motivacio.


Es tracta d'un exemple mes de perseverancia. Algun cop vaig estar a punt d'enviar-ho tot a pastar fang i tancar-lo per desmotivacio o perque les coses no m'anaven com voldria i no em venia de gust explicar-les, pero en aquests moments vaig decidir continuar endavant per conviccio. Avui, me n'alegro que fos aixi!!