AVANCANT AMB DIFICULTATS

24.09.12


SHANGHAI.

Igual que aquest home transportant com pot el que se li demana a dos carrers de la Universitat, segueixo solucionant com puc els problemes al pis. Malgrat que Dijous ja m'hi vaig instal.lar i semblava que tot estava correcte, no sense abans destinar dues tardes a netejar-lo tot i rentar tota la roba, encara hi ha puces, i no se si van a mes o no. 

Pero ara el problema es doble, perque a mes de la Kyara, visc tambe amb la Marta, una noia de Barcelona que conec des de que era petit. Igual que ja vam fer en el seu dia, hem deixat un dia de marge. Si dema segueix igual, hauran de tornar a venir a desinfectar...amb tot el show i perdua de temps que aixo suposa. Estic comencant a estar desesperat!!

A mes, el Freegate, el programa que utilitzo per desactivar la censura que hi ha a Xina del Facebook, en els darrers dies no ha funcionat. No vull que el meu problema amb les puces es converteixi en el tema principal del bloc. Per aixo, penjo aquesta foto de la festa al pis de la Heidi, una noia alemanya, Dissabte a la nit. A reventar de gent de totes les nacionalitats possibles!

EL COS A CASA, LA MENT A COREA DEL NORD

20.09.12


SHANGHAI. Despres d'una nit en que he dormit molt poc i amb el cansament acumulat de la setmana per haver descansat menys del que necessito, avui esta sent de nou esgotador.


Sembla mentida el que comporta llevar-se a les 6 en comptes de les 7! I encara mes si ho fas en un llit on no estas habituat a dormir. Pero be, avui per fi podre dormir al meu pis! No sense abans haver-lo netejat de dalt a baix, un altre cop...Es el que em van dir que havia de fer despres que en dos ocasions hagi vingut una companyia de neteja professional a ruixar-lo amb pesticida. Espero que ara si que no quedi ni una sola puca a cap raco de la casa!

Pel que fa a les classes de xines, vaig fent el que puc, donat que estic en un nivell mes alt que el meu. Un fet curios: aquesta setmana m'he assegut dos dies al costat d'una noia de Corea del Sud i dos dies al costat d'un noi de Corea del Nord. A mi em cauen els dos genial, pero entre ells no es dirigeixen la paraula...

Aquest es el diccionari del Kim, el noi de Corea del Nord. Cada dia em te mes fascinat aquest pais. Malgrat la fama que te, tot el que se'n diu, i veure com els nordcoreans van en gueto per la Universitat, uniformats amb la mateixa roba i amb el pin de la bandera del seu pais, sempre que he parlat amb ells em semblen una gent maquissima. Es mes, son ells molts cops els que em venen a parlar a mi.


Se que tard o d'hora posare els peus a Corea del Nord, i que millor que fer-hi contactes durant aquesta estada a Xina?

LA MODA SHANGHAINESA

18.09.12


SHANGHAI. Ara que la calor mica en mica esta marxant de Shanghai, cada vegada es veuen menys persones amb la samarreta com la del senyor de la foto:

Es una llastima, perque durant els mesos de Juliol i Agost, quan el Sol i la xafogor mes apreten, aquesta imatge es una constant, i li dona un toc encara mes humoristic i estrambotic a la ciutat, que per si sola ja ho es bastant. De fet, va lligat al que fa unes setmanes descrivia com un reventat. I es que Shanghai n'esta ple. Tot forma part d'una atmosfera amb la qual ja em sento plenament familiaritzat.

A Barcelona esta prohibit anar sense samarreta pel carrer, pero...que passaria si la gent comences a anar a la moda shanghainesa? 

DIUMENGE APROFITAT

17.09.12

SHANGHAI. Ahir Diumenge, en el meu primer dia de "homeless" mentre em desinfecten el pis, no em puc queixar gens ni mica de com em van anar les coses. Gracies a haver-me hagut de llevar tan d'hora, vaig aprofitar el temps. Deu fer mesos que per mi el Diumenge es sinonim de dia desaprofitat. M'ha agradat sentir-me util de nou. I mira que a Barcelona eren molts els dies festius que matinava...


Mentre el mati el destinava a estudiar xines i enviar mails, a la tarda vaig anar a donar classe particular a una noia finlandesa de 16 anys. Tot i trigar una hora llarga per arribar a la seva urbanitzacio, exclusiva per estrangers, va valdre la pena. I es que aquestes families d'expatriats paguen molt be als estudiants d'intercanvi com jo per donar classes de matematiques o fisica als seus fills. A veure si continuen sorgint oportunitats aixi! Per cert, vaig quedar bocabadat amb el complex residencial on viuen...una especie d'illa de cases de luxe amb serveis de tot tipus al mig de la caotica Shanghai.

Despres de la primera nit fora de casa, avui he repres les classes de xines. De moment aquest quatrimestre m'agrada mes l'ambient de classe, tant pel bon rotllo que hi ha com per l'ambient de treball. Malgrat ser mes de 20 alumnes, torna a ser una classe multicultural, amb representacio de 14 paisos diferents. Es una experiencia increible. Avui, al sonar el timbre, no podia haver anat a dinar millor acompanyat: amb tres japoneses, tres coreanes i una espanyola. L'idioma del dinar no ha sigut l'angles...sino el xines!

SOLUCIONS DRASTIQUES

15.09.12


SHANGHAI. Fa dos dies, la nova companya de pis tailandesa em va dir que se n'anava a un hotel fins que les puces desapareguessin del pis. Em vaig quedar sense saber que dir. Que em digues aixo era com donar-me una bofetada a la cara, com dir-me que era un incompetent. Al final, la vaig convencer perque em dones un dia de marge. Pero ahir el problema, lluny de millorar, anava a pitjor...I se'n va anar a un hotel de veritat. Tot de bon rotllo, per aixo. Un altre en la seva situacio m'hagues enviat a la merda al primer minut.

La situacio esta tan fora de control que ha requerit mesures drastiques. La gent que em coneix sap que soc una persona molt practica, i encara que potser a molts no els hi sembli be ni etic el que faig a vegades, quan tinc un problema busco solucions. I el problema actual m'esta desgastant massa com per allargar-lo mes. Aixi, i al no trobar a ningu que es volgues quedar al Crispat, ahir el vaig portar a un centre d'acollida. Es probable que sigui el mateix que portar-lo a la mort, o igual de cruel que abandonar-lo al carrer. Prefereixo no saber-ho. Jo no volia que tot aixo passes, pero ha passat.

Paral.lelament, he contactat amb una empresa professional que vindra dema a desinfectar el pis, de forma que jo tambe haure de passar quatre dies fora de casa. Em sento molt malament, i molta gent em criticara per avantposar un pis o una companya a la meva mascota de quatre mesos, pero a vegades s'han de prendre decisions dificils i jo ho he fet. Ho sento, Crispat...

NICCABOTIB RRELL

13.09.12


SHANGHAI. El que sempre havien estat una mica de bitxos al cos del Crispat, malgrat tractar-lo amb diversos insecticides pero amb poca constancia, ha acabat resultant en una plaga de puces PER TOT EL PIS. Una plaga que en els ultims dies m'esta portant molts mal de caps. No nomes perque m'estan destrossant les cames, sino tambe pel que comporta conviure amb elles...

Porto tres dies on, despres de classe, dedico el 100% del meu temps a aquest problema. Es la meva nova obsessio. Al Crispat el "banyo" un parell de cops al dia en spray, a mes d'haver-li comprat un collar que diuen que es magic, i tambe fer-lo visitar el veterinari. He sigut el centre d'atencio al metro, i es que no cada dia es veuen estrangers portant un gat tan guapo com el Crispat a les mans. Aixo si, el diluvi que queia al carrer m'ha fet passar-les putes per complir amb la missio d'arribar a temps a la cita.

Al pis, amb l'ajuda de la Kyara, li hem fet una neteja intensiva i hem posat pesticides per tot arreu. I jo, m'he dedicat a anar a l'hospital a comprovar si la desgracia de peus que tinc es greu o no. Sembla que, per sort, no...

Aixi es com es diu la persona que s'ha visitat avui: "Niccabotib Rrell". Que be que saben copiar els xinos de vegades, i que malament que ho fan d'altres...Nomes era copiar el meu nom del passaport!

VISCA CATALUNYA!

11.09.12


SHANGHAI. Avui es un dia d'aquells que, fins i tot abans que comenci, un ja sap que quedara marcat per sempre a la historia. Perque avui ens demostrarem a nosaltres mateixos, als veins que tant ens odien i al mon sencer, que ha arribat l'hora que el somni que portem tant temps perseguint es faci, d'una vegada per totes, realitat.

Jo no podre ser-hi en persona, pero des de Shanghai tindre el meu cor, avui mes que mai, a la meva terra, al meu pais, a la meva llar: Catalunya. Des del meu humil bloc, nomes demano una cosa: que tothom que porta tant temps amagant els seus sentiments, que deixi de fer-ho, que deixi de ser hipocrita i que surti al carrer a lluitar pel que realment vol. Perque en aquest mon ningu regala res, i si no lluites pel que vols, ningu t'ho donara desinteressadament. 

Encara recordo quan era mes petit, i sempre deia que era "neutre". Que collons es ser neutre? Es ser un embuster, es no tenir sentiment per res, ni personalitat per expressar el que sents de veritat. Com diria un dels grans: "No em reconec!". Segurament ho feia per portar la contraria als adults, i ser el centre d'atencio. Fins i tot deia que m'agradava com parlava la Sanchez Camacho. Que potser em segueix agradant ara la seva forma de parlar, pero tot el que diu m'entra per una orella i em surt per l'altra. Avui, mes que mai, ho tinc clar: Visca Catalunya! Independencia!

Despres d'aquest discurs independentista improvitzat, nomes afegire que en aquest dia tan especial he anat per primer cop a l'IKEA de Shanghai a comprar una taula per l'habitacio i a muntar-la jo sol. Em pensava que seria facil, pero entre la quantitat de cargols a enroscar i que l'he portada en metro des de l'altra punta de la ciutat per no pagar els 10 euruuus de transport, he suat de valent. Ja tinc una taula de treball decent, i amb vistes des d'un 18e pis!