BEVERLY HILLS

08.04.13

SHANGHAI. 

Porto ja mes de set mesos treballant per Tutors in China (podeu veure el meu perfil a la pagina web clicant aqui, juntament amb el dels altres tutors de Shanghai). Fins ara, he donat classe a fills de families amb molts diners, pero crec que l'ultima de les meves estudiants, la Madison, supera totes les expectatives. 

El seu pare ocupa un dels carrecs mes alts dins de Ford, l'empresa automobilistica americana, i s'acaben de mudar a Shanghai pels proxims tres anys. I ho han fet ni mes ni menys que a l'urbanitzacio Beverly Hills, que imita la famosa zona residencial de Los Angeles. Ells son de Michigan, i son una familia de quatre filles! Sempre he sentit dir que l'angles america es mes dificil d'entendre que el d'Anglaterra, pero jo segueixo defensant que els americans tenen un accent precios. 

Qualsevol diria que estic a Shanghai! Entre el cel blau i el luxe que despren aquesta illa de cases, es el paradis! A partir d'aquesta setmana, els dimecres i divendres a la tarda vindre a Beverly Hills un parell d'hores a fer de professor. M'encanta!

GRIP AVIARIA

07.04.13

SHANGHAI. 

La famosa grip aviaria, que fa uns anys va posar en alerta mitja Europa, s'esta desenvolupant en els darrers dies a la Xina, concretament a la provincia de Shanghai i als seus voltants. Les autoritats xineses ja han sacrificat a mes de 20,000 ocells nomes a Shanghai despres que un estrany brot de virus originat en certs tipus d'aus ja hagi causat la mort de 6 persones i l'emmalaltiment de 13 mes. 

De moment, cap de les persones en contacte amb els afectats ha desenvolupat aquesta grip aviaria, i per tant es descarta la possibilitat d'una pandemia, ja que no sembla que el virus H7N9 es transmeti entre humans, sino mes aviat per contacte amb aus o amb els seus fluids corporals.


De moment, pero, Shanghai s'ha aixecat avui amb els seus centenars de mercats d'aus vives tancats fins a nou avis i ha suspes el comerç i importacio d'aus de corral com una de les primeres mesures preses pel Govern xines davant l'increment del numero de persones infectades.

Al Cococurry, un dels meus locals preferits a Shanghai, sempre hi demano pollastre. Avui quan hi he anat he interrogat els treballadors sobre les condicions de la carn que oferien, transmetent-los la meva preocupacio i dient-los que no volia morir a Shanghai. Estaven flipant! I no ho entenc. No se si flipaven que els hi preguntes en xines, o que m'importes tant la qualitat del seu menjar. Pero he notat que s'ho prenien tot com una broma. En qualsevol cas, al final he menjat pollastre.

TOCA VIURE AL MAXIM!

06.04.13


SHANGHAI. Avui esta sent un dia complet. Despres d'ahir haver anat al llit molt d'hora i d'haver dormit mes de 10 hores (estrany en mi!), aquest mati l'he destinat a la tesina. Immediatament despres de dinar he agafat el metro fins a Jing An Temple a donar 3 hores seguides de classe al Mingrong. Que durs es fan els ultims minuts!

Ara em dirigeixo al gimnas a fer la meva rutina diaria de mes de 2 hores (sembla que mica en mica torno a estar en forma!), i aquesta nit tinc visita d'un possible nou company de pis, donat que l'indi marxa diumenge que ve. 

Aquesta setmana, en que a Xina hi ha quatre dies festius, la majoria dels espanyols de Tongji esta viatjant, ja sigui a Filipines (copiant la ruta que vam realitzar els veterans al novembre), o cap al sud buscant la calor.

Jo i la resta de camineros ens hem quedat a la ciutat. Com comentava amb l'Olau, els dos sentim que ja estem de tornada en aquesta aventura, especialment ell i jo que som qui no hem trepitjat Barcelona en dos anys. 

Estem cansats, nostalgics i tenim ganes de passar un temps a casa i veure persones que fa molt que no veiem. Alhora, pero, tenim un sentiment de tristesa molt gran en pensar que aviat abandonarem Shanghai. Toca viure al maxim aquests ultims tres mesos i mig de la primera etapa de la meva vida a Xina!!!

清明节 (QING MING FESTIVAL)

04.04.13

SHANGHAI. Avui a Xina se celebra el Qing Ming Festival, en xines 清明节, tambe conegut com a dia dels difunts. Coincideix amb el 104t dia despres del solstici d'hivern. Durant aquesta jornada, els xinesos visiten els cemintiris on es troben enterrats els seus avantpassats, per tal de recordar-los i honrar-los. Tant la gent jove com la gent gran oren per ells, al mateix temps que netegen les seves tombes i els hi ofereixen menjar, te, vi, bastonets, etc.

A diferencia de la resta de festivitats xineses, no es pot desitjar un feliç Qing Ming Festival a cap xines, en el sentit que es un dia trist perque es recorda la gent que ja no hi es. Vaig tenir sort que la Seraphine em va avisar fa un parell de dies, sino de ben segur que hagues ficat la pota en mes d'una ocasio!

NO EN TINC CAP

03.04.13

SHANGHAI.

L'altre dia, una noia xinesa que havia acabat de coneixer, al dir-li que ja portava mes d'un any i mig a Xina, em va preguntar: "Despres de tant temps, creus que tens algun amic xines?". Vaig quedar-me mut uns instants, abans de respondre que no. No tinc cap amic xines!


Tinc molts companys d'estudi de Tongji amb qui em porto be, i coneguts a d'altres llocs de la ciutat a qui puc trucar si necessito quelcom, pero amics xinesos reals, cap ni un. Aquest es un dels aspectes que intentaria canviar si tornes a iniciar aquesta experiencia. Ara be, tambe he de dir que conec molt pocs estrangers que en tinguin. Es en situacions com aquesta on es noten les diferencies culturals. Si no, algu s'explica per que tendim mes a ajuntar-nos amb europeus, i no amb asiatics o americans?

Mentre la part practica de la tesina continua encallada, ja he iniciat el redactat de la part mes teorica, que consisteix en recopilar informacio i fer una mena de sintesi de tota la investigacio duta a terme fins a dia d'avui amb el Gaomiaozi Bentonite. Segueixo preocupat...

VISITES QUE S'AGRAEIXEN

02.04.13

SHANGHAI.

La setmana passada Shanghai va rebre la visita de l'Anna - la filla del meu padri Albert - del Marco - parella de l'Anna i actualment estudiant xines a Shenyang, al nord de Xina -, i de l'Elba i el Carlos, dos amics seus. Durant un dia vaig tenir el plaer de fer-los de guia i conversar amb ells de temes molt diversos, pero sobretot centrats en Xina. 

Un dels llocs on vam anar es a Yuyuan Garden, per tal que provessin els que diuen que son els millors dumplings de tot Xina. Cada cop m'agraden mes!

Em va agradar molt passar unes hores amb ells. Llastima que el dia que haviem de sortir junts de festa, vaig tenir un imprevist i no vaig poder-hi anar. En qualsevol cas, estic molt content d'haver vist a l'Anna i d'haver conegut al Marco, la Elba i el Carlos, per uns moments va ser com tornar a estar a Barcelona. Fins aviat, amics!

ESTUDIANTS XINESOS

01.04.13


SHANGHAI.

Aquesta es l'oficina on ultimament vaig sovint per avançar la tesina. Tot i que no hi tinc taula, sempre hi ha algun estudiant que no ha vingut i utilitzo la seva. Tots ells son estudiants de Master, Doctorat o Postdoctorat, i en els temes que fan recerca son l'elit de Xina, en el sentit que son investigadors de l'escola de Camins mes prestigiosa del pais. Em va molt be passar hores amb ells perque sempre que tinc algun dubte m'ajuden, tot i que gairebe no parlin angles...

Aquest es el Jun Yi, qui mes m'esta ajudant amb la tesina. L'altre dia vaig anar a dinar amb ell i em va explicar el seu horari entre setmana. De 8 a 14h, a la Biblioteca estudiant; de 15 a 22h, a l'oficina programant i fent recerca. I els caps de setmana? Doncs a vegades fa el mateix que entre setmana, i sino queda amb la seva dona. Encara que no ho sembli, te 31 anys.

Tambe li vaig preguntar si acostumava a anar al centre i si es movia per altres zones de Shanghai. La seva resposta va ser un no rotund, com si ho tingues prohibit. Amb prou feines surt del Campus de la Universitat, i si ho fa es per anar a menjar al restaurant de davant. El seu cas no es unic, ans al contrari. Gran part dels estudiants xinesos de Tongji fa com ell. 

L'admiro perque la seva intel·ligencia i el seu coneixement d'informatica i geotecnia es enorme, pero alhora em fa llastima que en la resta d'aspectes de la vida ni tan sols hi prengui part. Quan li vaig explicar algunes de les coses que havia fet en l'ultim any i mig (creuar Vietnam en moto, Filipines en vaixell, travessar Shanghai en metro per donar classes particulars, dormir en una platja desertica de Hong Kong, aprendre a parlar xines, llogar un pis i subllogar-ne les habitacions, etc. etc. etc.), ho veia com quelcom que ell mai seria capaç de fer.