Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 6 de enero de 2013

BONES SENSACIONS

07.01.13


SHANGHAI. Avui he realitzat tres dels quatre examens de xines del curs semestral al que he assistit. Com que aquest curs el faig per voluntat propia, aquests tests no suposen una gran pressio. Aixo no vol dir que no doni el millor de mi mateix, sino tan sols que, a diferencia de molts dels meus companys, jo no m'hi estic jugant ni la beca ni el tornar al meu pais i, per tant, la pressio amb que hi assisteixo no es comparable a la seva. Dit aixo, tant als examens d'escriure i llegir d'aquest mati com a l'oral d'aquesta tarda he sortit amb molt bones sensacions.




Pero dema es el dia important! Tocara fer, a banda del darrer examen de xines, l'examen de Camins, pel qual tambe soc optimista. Es probable que sigui l'ultim examen d'Enginyeria que realitzo a Xina!! Tesina a part, clar...


Per cert, a la foto ni hi plou ni hi ha una plaga de mosquits; neva!! L'any passat nomes vaig veure nevar un dia a Shanghai. En les darreres dues setmanes, com a minim ho ha fet en cinc ocasions. Esta sent un hivern fred per aquestes terres...


LA BOQUERIA SHANGHAINESA???

06.01.13


SHANGHAI. Malgrat que ahir fos la Cavalgata, que avui sigui el dia de Reis i que ambdos coincideixin en cap de setmana, per mi han estat dues jornades d'estudi, gimnas i feina de professor. Despres d'estar prou satisfet amb el rendiment que he tret del meu temps, encaro amb confianca els examens de dema i dimarts.










En una de les poques ocasions que he sortit de casa aquest cap de setmana, vaig anar amb la Seraphine al mercat a comprar verdures, ous, fruita i altres aliments necessaris. Alla em vaig trobar amb aquest espectacle de peixos i peixaters. Ni que fos la Boqueria!!


viernes, 4 de enero de 2013

REPRENC LES TUTORIES

05.01.13


SHANGHAI. L'ultim dia que vaig treballar de professor particular va ser el 19 de desembre. Avui he repres les sessions privades de matematiques amb el primer dels meus quatre alumnes, i en els proxims dies ho fare amb la resta. La setmana vinent tots ells tornen a l'institut despres de les vacances nadalenques. 


Al mateix temps que ells acaben vacances, jo comencare les meves, en que encara no tinc cap pla definit. El mes probable es que em quedi a Shanghai realitzant activitats diverses i que tan sols faci petites escapades de pocs dies a llocs relativament a prop a la ciutat. El que segur que no hi haura es cap aventura com la de l'any passat a Vietnam...






Anar a fer de professor a les afores de Shanghai permet descobrir paisatges, si mes no, diferents als del centre de la ciutat. El cel, pero, segueix sent igual d'apocaliptic...


251/300

04.01.13


SHANGHAI.




Ja se la nota de l'HSK4, l'examen de xines que vaig fer fa un mes: 251/300!! M'esperava una qualificacio mes alta, pero em dono per satisfet. Com se sol dir, objectiu complert i ara a centrar-me en l'HSK5, el qual ja he comencat a preparar. Tot i que el salt de nivell d'un a l'altre es molt gran, fare tot el possible per complir un dels molts proposits que m'he fet per aquest 2013. 


Aquests dies, pero, estic mes centrat en els examens que tinc la setmana vinent, previs a l'inici de les vacances d'hivern universitaries, que aqui a Xina duren des de mitjans de Gener fins a finals de Febrer. 




En tan sols dos dies, dilluns i dimarts que ve, els tinc els quatre: tres del curs de xines que porto fent des de setembre i un de Camins. Almenys estudio amb companyia!!


jueves, 3 de enero de 2013

UN TEMA MENYS

03.01.13


SHANGHAI. L'any comenca be, molt be. Aquest mati, l'Emiliano, un noi de 23 anys de Bologna (Italia) que ha vingut a Shanghai a fer practiques a empresa, ha visitat el pis i, despres d'una llarga estona concretant-ne els detalls, finalment hem arribat a un acord perque s'instal.li avui mateix.




De forma immediata, com que la meva estada a l'apartament conclou oficialment d'aqui dues setmanes, he telefonat a la propietaria per confirmar-li que vull extendre el contracte de lloguer mig any mes, fins a finals de Juliol. No m'ha posat cap problema, ans al contrari, ja que a partir d'ara em permet pagar els mesos a posteriori, sense incrementar la quota mensual ni haver de pagar cap comissio extra. D'ara endavant tot sera entre ella i jo, sense cap agencia immobiliaria pel mig. 




Que gran es aquest senyor!! La foto es de la nit de cap d'any, pero no es ni molt menys la primera vegada que converso amb ell. Se'l sol trobar pels voltants del 88, tot i que a vegades tambe al Richbaby, l'M2 o l'Ibiza. Tot i ser un pidolaire, es un personatge molt conegut a la nit de Shanghai, i molt carismatic. 


miércoles, 2 de enero de 2013

AMB UN DIA DE RETARD

02.01.13


SHANGHAI.




Aquest es l'aspecte que presentaven les botigues dels voltants de l'estacio de Zhongshan Park el dia 1 de gener a les 11 del mati, que es quan hi vaig anar amb la pitjor ressaca de la meva vida amb la Seraphine. Ni el primer dia de l'any para aquesta gent!!! Com be diu l'oncle del Coque, Espanya esta morta si es compara el seu dinamisme amb el de Xina. 




De bon mati tambe, la trucada del Coque disculpant-se pel seu comportament la nit anterior va ser agraida. No per mi, perque probablement va ser el cap d'any mes especial que he viscut mai, sino per la Seraphine, que ho va passar malament. Aixi, a la nit el Coque i el seu oncle van cuinar estofat de vedella i el van portar a casa, on el vam disfrutar els quatre mentre debatiem sobre Xina, la seva cultura, religions, habitants, prohibicions, educacio, etc. I, com es normal, va ser un interrogatori constant a la Seraphine. Sabieu que a Xina esta prohibit tenir parella fins als 18 anys, i en la majoria de casos si els pares o professors ho descobreixen, castiguen o fins i tot peguen al noi o noia en questio??


Al final del sopar, i amb un dia de retard, vam prendre'ns el raim que la nit anterior no ens haviem pres. La que ho va fer millor, i sense acabar amb la boca a punt d'explotar, malgrat desconeixer totalment aquesta tradicio, va ser la Seraphine. 


martes, 1 de enero de 2013

UN CAP D'ANY UNIC

01.01.13


SHANGHAI. Avui comenca un nou any. En aquest dia la gent es fa proposits que amb les setmanes, els dies, o a vegades fins i tot les hores desapareixen igual de rapid amb que els van formular. Jo prefereixo no fer-me'n cap, o almenys no expressar-los publicament, perque de proposits ja me'n faig cada dia. El 2013 sera per mi un any de reptes, en molts sentits, pero tambe sera un any de retrobaments. No se com l'acabare, pero si que se com el comenco: amb il.lusio.


Les ultimes hores del 2012 les vaig passar amb l'African Ghetto al Teppanyaki, un restaurant japones on sempre que hi anem la situacio se'ns en va de les mans. El motiu, un buffet lliure de menjar i alcohol...






Pero el millor moment de la nit va ser el de canvi d'any, encara que no se exactament quin va ser aquest moment. M'explicare. Quan faltaven pocs minuts per entrar al 2013 i tots estavem dirigint-nos a un parc per prendre el raim, el Coque va allunyar-se del grup caminant. Jo no me'n vaig adonar, va ser la Seraphine qui em va dir que l'anes a buscar. 


Resulta que li havia entrat una crisi existencial, que sumada a l'elevat grau d'alcohol en sang que portava, va fer que sortis corrent del lloc. Jo no vaig dubtar-ho, vaig sortir corrent darrere seu fins que el vaig atrapar. Tot i que al principi no parava de dir que marxes, no el podia deixar sol en aquell estat. I vam acabar els dos asseguts en una escala trencada d'una casa en ruines al mig d'unes barraques xines, parlant sobre la vida, sobre el passat i sobre el futur. Tot i que som de mons totalment diferents i els nostres camins han seguit trajectories gairebe oposades, en molts aspectes som iguals. I de la mateixa forma que ell un dia que jo estava en un lio em va salvar la pell posant en perill la seva, jo ahir no el podia deixar sol. Segurament ha estat el millor cap d'any que recordo. 


Qui no ho va passar tan be va ser la Seraphine, que va sortir corrent darrere meu mentre jo perseguia al Coque, i ens va perdre de vista...Ella si que va entrar sola al 2013, i em sap molt greu. Al Coque tambe li sap greu, i per aixo avui vindran a casa a sopar ell i el seu oncle i ens prendrem el raim.




Al final la nit va acabar amb tothom content, i amb mi i el Coque reincorporant-nos al grup. A la foto, d'esquerra a dreta, l'Oriol, jo, el Sergi (l'oncle del Coque), el Coque, la Seraphine i l'Olau.