I MES I MES I MES!!!

10.12.12

SHANGHAI. En consonancia amb l'entrada anterior, ahir vaig viure un nou episodi surrealista als suburbis de Shanghai. Mentre sortia del metro i em dirigia a agafar un taxi per anar a donar classes, em vaig trobar amb una senyora que impedia la circulacio dels vehicles i es negava a abandonar la via. El motiu es que un taxista s'havia negat a portar-la a casa perque no li sortia a compte economicament el trajecte.


Mentre la dona cridava com una boja i tothom - inclos jo - l'observava estupefacte, dos policies van entrar en escena per calmar-la i fer-li veure que estava muntant un numero innecessari. Despres de forca estona de negociacio, la senyora se'n va anar de l'escenari resignada i blasfemant als presents. Abans de pujar rapidament a un taxi perque feia tard, em van venir ganes d'aplaudir l'espectacle gratuit de que havia disfrutat des de primera fila.

Pero el tema principal d'aquesta entrada es un altre. Estava esperant el dia oportu per dedicar-li el Bloc al millor jugador de la historia del futbol, i per fi aquest dia ha arribat. Ahir Messi va superar el record de 85 gols en un any net de Muller. Es espectacular!! No se vosaltres, pero jo em sento un privilegiat. Quan sigui avi podre dir als meus nets que jo vaig ser dels cules que va disfrutar del crack argenti en directe...

Aquest es Messi al passadis de canvi de linia a l'estacio d'East Nanjing Road, sens dubte una de les mes transitades durant el dia a Shanghai. Fins i tot aqui Leo es una referencia!!

ZOMBIES???

08.12.12

SHANGHAI.

"Zombies" es la paraula que a vegades em ve al cap per expressar el comportament dels xinesos. No ho dic amb cap anim d'insultar ni amb to despectiu, pero a vegades no trobo cap altre adjectiu per descriure'ls. Quan agafo el metro, sovint em sento rodejat per una massa de gent sense anima absorbida per les pantalles dels seus iPhone's, iPad's o PSP's; als restaurants se'n veuen molts mes menjant sols que acompanyats; i al carrer cada dos per tres he de cridar l'atencio a algu per empanat. 

I no soc l'unic que pensa aixi. Quan contrasto aquesta opinio amb altres estrangers, tots estan d'acord, i alguns fins i tot la porten mes a l'extrem. No se si es que son masses, que la bombolla aillada en que els mante el Partit Comunista els hi ha afectat les neurones o que la radiacio solar incideix de forma diferent a la Xina, pero molts cops tinc la sensacio d'estar en una pel.licula rodejat de gent estranya que no es com jo. I de fet es la veritat, perque Europa es molt diferent d'Asia. 

Una altra caracteristica de la seva personalitat que em costa d'entendre es el grau d'infantilesa de molts d'ells, i sobretot elles. Moltes vegades et trobes amb dones de mes de 30 anys que sembla que en tinguin 13, tant per la forma de parlar, com pels temes de conversa, com pel seu llenguatge corporal. En fi, suposo que tot forma part de l'enorme diferencia cultural. I no vull que s'entengui aixo com una critica agressiva, perque es probable que ells, des del seu punt de vista, tambe ens vegin com uns essers estranys amb comportaments encara mes estrambotics.

Aquest es un exemple del grau de poca serietat que sovint veig pels carrers de Shanghai. Algu sap quin es exactament l'horari d'aquesta botiga???

TORNA EL FRED

07.12.12

SHANGHAI. 

Semblava que aquest any no arribaria mai, pero finalment ho ha fet: ha tornat l'hivern a Shanghai. Malgrat que les temperatures durant el dia son força semblants a les de Barcelona, la humitat d'aquesta ciutat fa que el fred penetri la roba i se't clavi directament a la pell. 

Jo mai he sigut una persona fredolica, i de fet aquests dies que tothom parla de clima gelid, en la meva opinio no n'hi ha per tant. Aixo si, a diferencia de Barcelona, aqui no puc passar l'hivern nomes amb samarretes i dessuadores. En qualsevol cas, cada cop m'agrada mes el fred. Si mes no, m'agrada mes que la calor, que l'unic que fa es apagar-me i deixar-me KO. Amb el fred em mantinc actiu i tinc la sensacio d'aprofitar millor el temps. 

Com en la majoria de camps, no es pot competir amb els xinos. N'hi ha que s'atreveixen a desafiar les gelides temperatures d'aquests dies sortint a passejar amb pijama ben entrada la nit. Es el cas d'aquest matrimoni shanghaines que vaig coneixer fa uns dies. Oi que fan molt bona parella???

EL "TIMO" DEL TE

05.12.12

SHANGHAI. Avui fare publica una historia que vaig viure en primera persona a Shanghai fa un any, quan encara era un novell. El que en el seu moment va ser un mal trangul que em feia vergonya explicar, amb el temps s'ha convertit en una anecdota graciosa, que a mes serveix d'advertencia a tot aquell que vulgui venir a Xina. 

Era un Dissabte a la nit. Com que nomes l'Alejandro i jo teniem ganes de marxa, vam decidir sortir els dos sols de festa. Mentre passejavem pel centre de Shanghai, encara forca d'hora, a la recerca d'una discoteca, dues xines bastant atractives ens van saludar i van proposar-nos d'anar a prendre una cervesa plegats. Al no tenir cap pla millor, vam acceptar encantats. 

Despres d'una estona dins del local que ELLES van escollir, que d'altra banda semblava molt NORMAL, vam comencar a tenir les primeres sospites. El comportament de les dues noies, alguna frase fora de lloc i la inversemblanca de la situacio be ho mereixien. Les nostres hipotesis es van confirmar quan amb una pressa innecessaria van portar-nos el compte, que pujava a 800Y (100 euros). Evidentment, no estavem disposats a pagar tal quantitat de diners per un parell de cerveses i una tassa de te i quatre peces de fruita que ni tan sols haviem demanat. 

L'Alejandro, molt habil, va dir que haviem d'anar al Banc a treure diners. Va ser dificil convence'ls, pero finalment van accedir. Un cop al carrer, de nou l'Alejandro va tenir una idea brillant: no haviem de sortir corrent a les primeres de canvi, sino actuar amb naturalitat i anar al Banc. A l'arribar al Banc mes proper amb dues cambreres del bar, jo els hi vaig assegurar que les nostres targetes de credit no funcionarien alla, i que haviem d'anar a un altre Banc mes enlla. Amb resignacio, i anticipant les nostres intencions, van demanar-nos que almenys paguessim la cervesa consumida. Pero ja era massa tard. Havien intentat estafar a les persones equivocades. Els dos vam sortir esprintant del lloc i no vam parar durant molta estona. Quan ja erem lluny i estavem segurs que ningu ens seguia, vam pujar a un taxi i vam desapareixer. 

Aquella nit cap dels dos va disfrutar de la festa. El cor ens anava a mil per hora, i jo no podia treure'm del cap com havia pogut ser tan estupid de caure al seu parany. Nomes els hi vaig explicar als pares, pero avui ja estic preparat per fer-ho public. Perque considero que va ser una bona llico, una mes de la meva etapa a Shanghai.

La Monica i la Silvia, dues amigues de la Marta - la meva companya de pis - que han vingut aquests dies de turisme a Shanghai, han estat victimes d'aquest mateix engany. En el seu cas, un grup de cinc xineses les van convidar a tastar te. Tot anava sobre rodes fins que es van adonar que havien de pagar mes de 100 euros cadascuna...

Elles no son l'unic cas que conec de gent que ha estat victima d'un frau d'aquest tipus. De fet, cada cop conec mes experiencies reals d'amics o coneguts. Potser s'hauria de replantejar l'expressio "t'han enganyat com a un xino", no!!??

El mes gracios de tot, es que aquesta estafa te nom, i la coneixia abans que em passes!! Se la coneix com "El timo del te". Poc abans de volar a Shanghai, dos exalumnes de la UPC que havien estat visquent un any a la Xina, ens van donar un dossier amb consells de tota mena sobre el pais. I en ell se'ns advertia sobre aquest engany! La foto de dalt n'es la prova.

豫园 (YUYUAN GARDEN)

04.12.12


SHANGHAI.

El Jardi de Yuyuan va ser dissenyat durant la dinastia Ming l'any 1575. Un funcionari va decidir construir-lo a imatge i semblanca dels jardins imperials, per tal que els seus pares, que ja eren massa vells per viatjar a Beijing, puguessin veure l'aspecte que tenia un jardi d'aquest tipus. "Yu" significa "salut i tranquilitat" i "Yuan" vol dir "jardi".

El pis on visc esta situat a pocs metres de l'estacio de Yuyuan Garden i, per tant, molt aprop d'aquesta atraccio turistica shanghainesa. Quan hi penso, m'adono que resideixo en una zona privilegiada, ja que tambe tinc molt aprop East Nanjing Road - que vindria a ser el Passeig de Gracia de Barcelona -, o People's Square - Placa Catalunya en l'analogia amb la capital catalana -. 

Pero malgrat tenir-ho al costat de casa, nomes en comptades ocasions m'he perdut enmig d'aquestes casetes tradicionals xineses. El Diumenge va ser un d'aquests dies, ja que vaig anar-hi a passejar amb la Seraphine, abans que ahir Dilluns agafes un vol a Kunming. Se'm fara estrany passar 3 setmanes sense ella...

Pels amants de la gastronomia, a Xina son molt tipics els anomenats "Dumplings", que son una mena de boles de pasta amb carn, verdures i/o peix a dins. A gairebe tots els restaurants del pais se'n poden trobar. Ara be, tothom sap que els "Dumplings" son tipics de Shanghai. I els mes famosos de la ciutat es troben a Yuyuan Garden, en un local que a tothora te una cua llarguissima de gent ansiosa per tastar-los. En la meva opinio, tampoc n'hi ha per tant!!

L'AMBICIO ES EL PRIMER PAS CAP A L'EXIT

02.12.12


SHANGHAI. Un cop mes, ahir tot va ser perfecte al seu costat. Ni el fred, ni el cansament, ni les preocupacions de futur, ni l'estres de l'examen d'avui van impedir tornar a passar una jornada inoblidable al costat de la Seraphine. Fins i tot vam colar-nos en una Escola de Primaria al centre de la ciutat per jugar a Basquet! Entre que fa anys que no llenco a cistella i que ella havia estat capitana de l'equip de la seva ciutat, em va deixar en evidencia!!

Amb la ressaca dels bons moments del dia anterior, avui Diumenge el despertador ha sonat a les 7h!! Per anar a fer un examen!! Estan sonats aquests xinos amb els horaris!!!

Fa temps que avui es un dia marcat en el calendari. Es el dia en que m'he examinat del HSK4 de xines. I m'ha anat molt be!! Si no hi ha cap imprevist, m'atreveixo a assegurar que estic aprovat, i ara nomes falta veure la nota que he tret, que no es fa publica fins d'aqui un mes. Pero el meu sentiment no es de satisfaccio, sino d'ambicio. Ara comenca el repte de debo: l'HSK5 al Juliol!!! Si torno a Barcelona amb aquest titol, llavors si que estare satisfet. Som-hi!

"LA VIDA DE PI"

01.12.12


SHANGHAI.

Despres de tota la setmana sortint de casa d'hora al mati i tornant tard a la nit, ahir Divendres a la tarda em vaig prendre un descans i la vaig disfrutar amb la Seraphine. Entre d'altres, vam anar al cine a veure "La vida de Pi", una pel.licula que recomano a tothom i que esta tenint molt d'exit a Xina.

En ella s'explica l'experiencia de Pi, un noi d'India que conviu amb un tigre durant gairebe un any a alta mar en una barca minuscula, despres que el vaixell amb que ell i la seva familia emigren a Canada s'enfonsi a l'alcada de Filipines. En el desgraciat naufragi, Pi perd tots els seus essers estimats, i inicia una lluita de supervivencia i descobriment de si mateix en la soledat de l'Ocea Pacific, amb l'unica companyia d'un tigre que al principi el vol devorar pero que acaba esdevenint el seu millor aliat. Una molt bona pel.licula basada en FETS REALS que va acabar amb tots els xinos drets i aplaudint!! Mai havia viscut aixo en un cinema!

Despres vam anar a sopar plats tipics xinesos i a passejar per People´s Square sota la lluna shanghainesa. Queden nomes dos dies perque la Seraphine marxi durant 3 setmanes a una ciutat a 2.000 km...Odio les distancies!