Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 20 de octubre de 2012

ALGU NECESSITA CLASSES?

20.10.12


SHANGHAI. El passat mes de Juliol em va sorgir l'oportunitat de donar classes particulars a un noi de Hong Kong resident a Shanghai. Estava molt motivat, pero malauradament les coses no van sortir com volia i al final va quedar en no res.




En comptes de tirar la tovallola, des que va acabar l'estiu he insistit i buscat la forma de fer de professor. Aixi, en part gracies al meu amic i company d'aventures Olau, he acabat sent un tutor mes de "Tutors in China", una empresa de professors particulars dirigida pel gran John Woodberry, del qual ja parlare un altre dia.


El mes passat vaig comencar a donar classes a la Sophia, una noia de Finlandia. Fa un parell de setmanes vaig adquirir una nova alumne, la Ryane, de pare america i mare taiwanesa. Lluny d'estar satisfet, he demanat mes feina al meu cap, i aquesta setmana ja tinc a quatre alumnes diferents. Tot i que em treu forca temps, els diners que em paguen son molts, de forma que puc contribuir al financament de la meva estada a Xina.




Aquesta es la meva primera targeta de negocis. Mai hagues imaginat que em faria tanta il.lusio tenir una targeta aixi!


miércoles, 17 de octubre de 2012

A FALTA DE FILIPINOS...FILIPINES!!!

18.10.12


SHANGHAI.




Com a fan que soc de les galetes, una de les meves preferides son els Filipinos, sobretot els de xocolata blanca. Malauradament, fa molt temps que no en menjo, igual que moltes altres coses que si les enumeres no acabaria mai.

A falta de Filipinos, del 6 al 14 de Novembre me'n vaig 8 dies de viatge...a les illes Filipines!!!




Ha estat una decisio totalment imprevista. El cas es que uns amics madrilenys dels estudiants de Camins arribats aquest any a Shanghai - els "novatos" -, els hi van proposar d'anar-hi el mes vinent, donat que un d'ells hi estiueja cada any i ha muntat el plan perfecte per visitar el pais en poc mes d'una setmana. Ells ens ho van proposar a nosaltres i, despres de considerar-ho seriosament, he decidit apuntar-m'hi.


Es una oportunitat unica. No nomes perque el bitllet d'avio m'ha sortit tirat de preu, sino tambe perque coneixere un nou pais i disfrutare uns dies de natura, Sol i platja. I tot aixo rodejat de molt bona gent amb qui m'ho passo de conya. Serem gairebe 20 persones! Oh yeah!!!


Si be em saltare una setmana lectiva, tinc la sort que de Camins nomes tinc un dia de classe setmanal, i que just aquella setmana sera la dels examens parcials de xines. Com que el curs de xines el faig per aprendre, i no per aprovar examens, la jugada m'ha sortit rodona, ja que al ser periode d'avaluacions no es donara temari nou.






Phillipines, 19 days to go!!!


martes, 16 de octubre de 2012

IGUAL QUE FA UN ANY

16.10.12


SHANGHAI. Aquesta es la nota que hi ha a les pantalles de la Universitat des de ja fa una setmana. Exactament igual que va passar amb un noi de Kazakhstan l'any passat a la Residencia d'Estudiants, es deixa en evidencia a dos nois que han fet quelcom malament, exposant detalladament les consequencies dels seus actes.




Sera veritat, o nomes es per espantar a la resta d'alumnes per tal que el civisme al Campus sigui exemplar? Si mes no, una vegada mes es demostra que pels xinos es mes important l'objectiu final que el cami fins a assolir-lo. Segurament no tenen cap altra opcio, la seva poblacio es massa gran...


lunes, 15 de octubre de 2012

EL QUE TOCA ES AIXO

15.10.12


SHANGHAI. Al pis ja no hi ha puces!!! Ja fa dues setmanes que no n'hi ha, pero preferia no dir-ho fins a estar-ne del tot segur. Amb l'arribada de l'Adytia a Renmin, per tal de cedir-li l'habitacio gran amb lavabo propi, he tornat a la que va ser la meva habitacio de Febrer a Setembre. Aqui es on dormire els proxims mesos:




Ara que tot torna a la normalitat, i deixant de banda les classes de xines diaries, he de centrar-me en el que realment he vingut a fer a Xina: un Master d'Enginyeria. Si el primer any el vaig destinar a cursar gran part dels 30 credits en assignatures requerits pel Master, aquest segon any el destinare a la redaccio de la tesina. Aquesta es la meva nova preocupacio, i es que encara no se ni com enfocar-la...




Una de les poques assignatures que em queden per fer en aquesta estada a Xina es "Mecanica del Sol". Tot i ser en angles, per aprovar-la cal realitzar 6 practiques de laboratori, impartides unicament en xines. La setmana passada vaig salvar la primera, gracies a haver-ne realitzat una de molt semblant a Barcelona i a l'ajuda dels meus companys de classe, tots xinos. Dema faig la segona.


viernes, 12 de octubre de 2012

CONFLICTES ASIATICS

13.10.12


SHANGHAI. Despres de molts dies sense VPN, he aconseguit superar la censura a Internet de Xina i connectar-me al Bloc. La causa de la intensificacio d'aquesta prohibicio, unes illes conegudes com a Senkaku a Japo i Daioyu a Xina, que estan deshabitades pero situades en una zona de gran riquesa pesquera i recursos naturals. Japo controla aquestes illes, que Xina i Taiwan reclamen com a seves. La disputa esta agitant les relacions entre Beijing i Toquio, influides a mes pel ressentiment xines degut a les atrocitats comeses pels japonesos en el passat.


Pero qui realment paga les consequencies d'aquest conflicte son els meus amics japonesos, que en les darreres setmanes han notat un augment de l'animadversio vers ells. Es una llastima, igual que els problemes entre els nord-coreans i sud-coreans.





Aquestes son la Erisa, la Kaori i l'Helena, dues japoneses i una espanyola que estudien xines amb mi a Tongji. Gracies a elles ja puc dir algunes frases gracioses en japones, sempre utils per trencar el gel amb la gent d'aquest pais.


viernes, 5 de octubre de 2012

JO, 22 ANYS. EL BLOG, 200 POSTS

04.10.12


SHANGHAI. Un any i un mes despres d'arribar a Shanghai, avui escric el post numero 200 del blog. A base de constancia i amb el permis del VPN que desbloqueja la censura de Xina, he aconseguit mantenir viu una mena de diari personal on explico moltes de les meves vivencies a Xina. Naturalment, pero, no totes les puc fer publiques...


Pero avui la celebracio es doble, perque des d'ahir ja tinc 22 anys! Es un numero que m'agrada, pero alhora em fa reflexionar sobre l'alta velocitat amb que passa el temps.






Per celebrar-ho, vaig fer sopar mes festa amb els amics que aquestes vacances no han marxat de la ciutat. Com be va dir el meu nou company de pis, l'Adytia, un home indi que esta treballant a IBM Shanghai i que es va mudar a Renmin fa res, la celebracio del meu aniversari va ser curiosa: un catala celebrant l'aniversari a Shanghai en un restaurant japones que parlen xines amb gent d'Espanya, Italia, India, Xina, Japo i Russia.




Durant aquests dies festius, aquest es l'aspecte permanent d'East Nanjing Road, el carrer peatonal mes turistic de Shanghai. Impressionant. No s'hi pot ni caminar. Fins i tot han hagut de tancar la parada de metro per sobresaturacio de xinos.


lunes, 1 de octubre de 2012

SOL SOLET VINE'M A VEURE


01.10.12


SHANGHAI.




Aquesta setmana es festiva a Xina. Son les anomenades vacances nacionals. A mes, ahir va ser el famos 中秋节 (Mid-Autumn Festival). Dit aixo, s'enten que el metro de Shanghai presenti avui aquest aspecte, ple de xinos turistes. Mai l'havia vist tan ple!


Pero per mi ni de bon tros esta sent una epoca festiva. Al contrari, des de l'ultima actualitzacio nomes he tingut problemes. Despres de la primera neteja del pis, seguien havent-hi puces, i la tailandesa va acabar decidint per marxar, amb tot el drama i conflicte d'interessos pel mes de diposit que va suposar...Ja amb la Marta aqui, vam haver de passar una altra nit a un hotel mentre tornaven a desinfectar, i paral.lelament jo buscava nou company de pis. Les coses no estan sortint com jo voldria. I es que, encara que molts segueixin pensant que aixo no es greu, porto gairebe un mes en que he perdut el pis, una companya de pis, el meu gat, els amics, diners i temps, moltissim temps.






Aquesta actualitzacio l'estan fent els meus pares des de Barcelona despres que els hi hagi enviat l'escrit i les fotos. I es que, per si no tingues suficient amb les meves coses, ja portem dues setmanes en que no funciona el VPN. Per tant, vivim sense Facebook, Blogspot, Youtube, molta informacio de Google, etc. I tot degut al conflicte actual entre Japo i Xina...


Esperem que la tempesta acabi i torni a sortir el Sol aviat...en tots els aspectes!