CAMARA PASSADIS

11.1.12

SHANGHAI. A partir de dema em quedare sol a la residencia, ja que l'Olau se'n va a viatjar sol per Xina - ens trobarem amb ell a Guiling el 26 - i el Jere, l'Alejandro i l'Oriol ahir van mudar-se al pis. Per sort, sera per poc temps, ja que en dos dies vaig a passar el cap de setmana a Hangzhou, i quan torni sera el meu torn de buscar pis. Anire a viure amb el Santi i un amic seu, que venen a principis de Febrer des de Barcelona.

Sembla mentida, pero aquests mes de quatre mesos a la resi han donat per molt, i se'm fara molt estrany estar els proxims dies sol. Obviament, conec a mes gent a l'edifici, pero no es el mateix. Les interminables converses que hem tingut els cinc de Camins en aquest passadis no tenen preu. Hem passat hores explicant-nos experiencies personals en aquest mon que per nosaltres es nou, recordant les nits de festa, resolent dubtes en epoca d'examens, menjant embotit catala, i moltes altres coses.

Les nostres habitacions son les primeres del passadis, i es dona el cas que tenim una camara enfocant directament la nostra particular zona de reunio. Ai si es poguessin aconseguir aquestes imatges! Segur que donarien per molt.

AI LA MUSICA!

9.1.12

SHANGHAI. Fins fa una setmana, quan la gent em preguntava que es el que mes anyorava de casa - deixant de banda els amics i la familia - tenia la resposta clara: la musica. I es que, mentre a Barcelona em passava el dia escoltant musica (entrenant amb bici, al dutxar-me, abans d'anar a dormir, etc.), des de que vaig arribar a Shanghai nomes ho feia al sortir de festa.

Per sort, el problema ja esta solucionat, gracies a l'ipod que em van enviar i a la musica que hi va posar el meu germa Jan. No se si es perque va coincidir amb finals d'examens, pero des de que tinc musica em passo el dia amb els auriculars i soc mes felic que mai. Sera veritat que la musica es el millor antidepressiu?

Fa dies que volia posar aquesta foto. Aquest es el mini parc que tenim davant la residencia, que es l'edifici que es veu al fons. No es tan guai com el meu estimat llac de Puigcerda, pero m'alegra la vista cada cop que passo per davant.

UN GUY A SHANGHAI

7.1.12

SHANGHAI.

Porto mes de quatre mesos a Xina, i estic veient que sense adonar-me'n ens plantarem a Marc i ja portare mig any fora de casa. Aquesta setmana tinc una llista de coses pendents a fer, el cap de setmana que ve anire a Hangzhou, un poble a 2 hores en tren. Despres, en pocs dies haure de trobar pis, i cap al dia 26 sortirem amb tren en direccio al sud de Xina, per visitar uns pobles recomanats. El dia 2 ens trobarem amb el Jere a la frontera amb Vietnam, pais on estarem fins al 19 de febrer. Llavors en teoria es reprenen les classes, pero si tot va be els meus pares em vindran a veure i els hi haure de fer de guia i traductor durant uns dies.

El temps m'esta passant volant i, exceptuant la mini crisi de l'epoca d'examens coincidint amb Nadal, no em puc queixar de res. M'encanta Shanghai, cada cop m'agrada mes i per primer cop he trobat una ciutat que no es Barcelona on m'agradaria viure en el futur.

...

Ja tinc el visat de Vietnam!

DES D'OCCIDENT

5.1.12

SHANGHAI. Despres d'acabar l'examen de xines, vaig anar a sopar amb el guetto. Al tornar a l'habitacio, la porta estava novament tancada. Al principi vaig pensar que havia tornat a fallar el mecanisme, pero estava equivocat. Eren els Reis, que com ells mateixos diuen, no sempre venen d'Orient, enguany han vingut d'Occident.

Per celebrar-ho, ens vam ajuntar a una habitacio els 5 Camineros de la UPC i vam fer un banquet amb el meu pernil i altres embotits que van posar l'Olau i l'Alejandro, mentre veiem la primera de les pelicules d'American Pie. Aixo olora a vacances!

ALEA JACTA EST

4.1.12

SHANGHAI. Com pronosticava en l'anterior entrada, m'he passat les ultimes hores al llit, amb una sensacio molt extranya de debilitat pero sense poder adormir-me del tot. Cada cop que m'aixecava intentava estudiar, pero comencava a llegir i no podia ni memoritzar ni entendre res. Aixi que vaig desistir i avui m'he presentat a l'examen a fer el que he pogut. He fet servir la tecnica d'explicar tot el que se'm passava pel cap relacionat amb la pregunta, igual que vaig fer molts cops a Camins quan no en tenia ni idea. I, com en d'altres ocasions, tampoc m'ha anat tan malament. Amb aixo no vull dir que aprovi, pero almenys no tindre un 0.

L'examen durava dues hores, pero en una ja havia acabat. M'he dedicat a observar com tots els xinos treien les xuletes sense parar. No son tontos no! Aquesta ha sigut la meva vista durant gairebe tota la segona hora de l'examen.

I amb aquest examen ja els he fet tots. Queda aquesta tarda el de xino, pero el considero un pur tramit perque el porto molt be i perque no em costa res estudiar-lo. D'aquesta forma, el balanc que faig es que tots m'han anat prou be excepte aquest ultim. En qualsevol cas, ja es veuran els resultats. De moment, nomes puc dir una cosa: "Els daus han estat llancats". 



MALAMENT, MALAMENT

3.1.12

SHANGHAI. Ahir vaig anar a dormir a les 20h i m'he llevat a les 9h. Tot i aixi, no he dormit mes de dues hores seguides, i depenent del moment em despertava suant o congelat. Les couldines tampoc han fet efecte, i em sento fet pols.

Es com si encara tingues ressaca, pero crec que no, que aixo es que estic comencant a posar-me malalt. I just en el pitjor moment. Dema tinc els dos ultims examens. I un es impossible: vam comencar l'assignatura quasi 2 mesos tard, m'he saltat un munt de classes, la meitat dels apunts estan en xines i no vaig ni per la meitat del temari. Es pot estar en pitjors condicions? No ho se, pero estic bastant venut.

Aquest es el panorama que m'espera al llarg del dia. Com s'observa, el dia i les vistes des de la meva habitacio no animen gens. Be, m'espera aixo si aguanto, perque tal i com estic es possible que caigui al llit i no em desperti fins dema a l'hora de l'examen...

ANY NOU, EXPERIENCIA NOVA

1.1.12

SHANGHAI. Ahir vam anar al pis de l'Alex a prendre el raim. Viu a la planta 39, des d'on es veuen els rascacels del centre de SH. Les vistes eren espectaculars, igual que el sopar que ens vam fotre. Esperavem veure focs artificials, pero dintre del que recordo no n'hi va haver. Aquest es el moment de les 12 campanades, i jo al balco amb els rascacels al fons.

Molta gent pensara que no hauria d'explicar el que ara explicare, pero crec que es una experiencia mes que he viscut a SH, i aquest blog precisament va d'aixo.

Qui em coneix sap que mai bec, i quan dic mai es mai. Per una serie de motius que s'han anat ajuntant al llarg d'aquests 4 mesos i que ara no enumerare, ja portava dies pensant que volia experimentar i un dia beure fins agafar una bona borratxera, simplement per saber que se sent. Aquest dia va ser ahir. Nomes recordo comencar a beure sense parar, i anar dient que l'alcohol no m'afectava, que seguia estant al 100%. Despres d'aixo, se que vaig comencar a perdre la nocio de l'espai i el temps.

Avui estic fatal. M'he despertat marejat, amb mal de panxa, moltissima sed, i el cap donant-me mil voltes. Suposo que aixo es el que la gent anomena ressaca. No recordo gairebe res, nomes tinc alguns flaixos. Els companys m'han explicat tot el que vaig fer i, realment, devia ser molt patetic. Pero se que m'ho vaig passar de conya. En fi, ha sigut una experiencia mes, i que NO tinc cap intencio de repetir. Ara ja se que se sent i...que collons! Va ser una gran entrada d'un any que el passare integrament en una ciutat que m'encanta!

Poso una de les fotos mes "normals" de la nit, de les moltes que m'han arribat. Com dirien al Crackovia, "No hase falta que me dises nada mas".