Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 3 de julio de 2013

20 HORES

03.07.13


SHANGHAI.




Despres d'un nou dia de burocracia xinesa, de mentalitzacio per la defensa de la tesina i de practicar-la amb el supervisor xines durant una hora llarga, per fi puc dir que estic preparat. D'aqui aproximadament 20 hores començare oficialment les vacances, i espero fer-ho amb el Master de Camins a la butxaca!


En principi l'exposicio de dema ha de ser un tramit, tenint en compte que la feina ja esta feta, pero aixo no treu que tambe sigui un trangol, almenys per mi. I es que, tot i haver millorat enormement aquest aspecte en els darrers anys, mai m'he sentit comode parlant en public, i menys sota tanta pressio i en angles. Pero m'ho prenc amb filosofia. Dema sera un bon entrenament pel futur!




Aquest es el meu expedient academic de notes d'aquests dos anys a Shanghai, obviament a l'espera d'afegir-li la tesina. Amb un 87 sobre 100 de mitjana, no puc estar gens descontent!




Amb qui no estic tan content es amb l'Adrien, a partir d'avui ex company de pis a Renmin. Avui s'ha mudat a un altre barri de la ciutat, abans que dimarts vinent tanqui el contracte amb la propietaria. I se n'ha anat deixant la seva habitacio i lavabo fets un autentic desastre. Començo a dubtar si he estat vivint amb una persona o amb un animal...




I no ho ha fet amb mala intencio, n'estic convençut. Al reves, l'Adrien es molt bon noi, tot i que porta una vida no gaire sana ni ordenada. Pero be, que es pot esperar d'un frances que ve a vendre vins a Xina? Jo se la resposta: no gaire mes que la d'un frances que ve a ser fotograf a Xina. 


1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    No me´n puc estar, l´Adrien pot ser molt bon noi, no ho se però el que si que ser veient aquesta habitació i aquest bany és que és un "cutxinu marranu" jaja!!!
    Ahh i "molta merda" per demà, estic convençuda que anirà molt bé i que te´n ensortiràs còmodament.
    Arreveure,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar