Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 2 de julio de 2012

DIA CALUROS, PERO PRODUCTIU

02.06.12

SHANGHAI. Avui ha estat un dia forca productiu. No nomes he comencat les classes de xines a la universitat de Jiaotong, sino que a mes a l'acabar he passat a recollir el visat renovat per un any mes, he anat a la comissaria a ampliar el permis de residencia fins al Gener, he fet algunes compres necessaries i he netejat i canviat tots els utensilis del gat. Ara em posare a fer el munt de deures que ja tinc, i amb aixo em donare per mes que satisfet.


Ja puc estar legalment a Xina fins al 31 de Juliol de 2013!

Aixo si, el trajecte fins a l'estacio de policia no ha estat gens comode. La temperatura a Shanghai avui ha arribat als 36 graus. Esta clar que he viscut molts dies amb una temperatura superior, pero puc asseguar que mai per caminar xino xano gairebe una hora havia acabat amb la samarreta tan empapada de suor, exactament igual que quan em matxaco al gimnas. Espero que no sigui aixi tot l'estiu...


Ja de tornada cap a casa, arribant al parc que tant m'agrada que hi ha just a l'estacio de metro de Shanghai Science and Technology Museum.


A la foto no es veu gaire be, pero tot jo estava xorrejant de suor...


Aquesta es la nova moda de pentinat entre la joventut xinesa. Pobre nen! O els seus pares no l'estimen gaire, o tenen un sentit de la vergonya molt diferent a nosaltres. O...qui sap, potser el seu idol es el Ronaldo, que va portar aixi el cabell al Mundial de 2002.

viernes, 29 de junio de 2012

COKE, 23 ANYS

30.06.12

SHANGHAI. Ahir, 29 de juny, 10 mesos despres del dia que vaig marxar de Barcelona, va ser l'aniversari del Coke, que va fer 23 anys. El Coke va venir a Xina al Febrer, per recomanacio de l'Olau. Segurament algu podria dir que no es un bon exemple a seguir, per la vida que ha portat fins ara, pero no tothom te la sort que he tingut jo de neixer on he nascut i rebre l'educacio que he rebut. I el Coke, tot i que segurament de matematiques o de fisica en sap poc, m'ha demostrat que te molta experiencia de vida, que, en el fons, es el que mes importa. I avui, el considero un amic, dels de veritat.


Per celebrar-ho, vam reunir-nos al pis de Changping els catalans, els italians de l'African Guetto, el frances (Manu), tres noies i dos nois xinos, i uns quants mes que ja no recordo. Cadascu va portar un plat, i tots junts vam difrutar d'un sopar familiar.


 I, despres del sopar...


El regal del Coke! Si...un orinal amb Mojito a dins. L'orinal no va ser un regal gratuit, esta mes que justificat. I es que el Coke, amb els pocs mesos que porta a Xina, ja te la seva propia filosofia cokeriana, amb una gran varietat de versions: des del Cokenbauer fins al Cokecurry, passant pel Wake&Coke o el Coke Deluxe. Pels qui encara no sapigueu de que parlo, afegire que l'expressio "fer un Coke" a Shanghai ha substituit la de "plantar un pi".



Alejandro, quines pintes amb la gorra. Llastima que aqui encara no portaves la bandera americana al cap. La que es va liar amb la bandera despres eh!!


I aquesta es la Cherry, amb la gorra de l'Oriol(es). Quines converses mes profundes que tenim sempre...i en xino! Pero perque les xines us poseu noms tan estranys que ni sabeu pronunciar???? "rrrrrr"!

miércoles, 27 de junio de 2012

BAMBU I KTV

27.06.12

SHANGHAI. Com que avui no se que explicar, parlare de dues coses que tenen un pes rellevant a Xina.


D'una banda, el bambu. La majoria dels andamis en totes les obres xineses estan fets en gran part de bambu. Aixo seria impensable a qualsevol lloc d'Europa, pel risc d'accidents que comporta. La veritat es que mes d'un andami a vegades m'ha fet por de passar-lo per sota, i des de que estic a Shanghai en dues ocasions he sentit dir que un xino s'ha matat en la construccio d'un edifici. I es que no escatimen gaire amb la seguretat, "van a sac" (Avia Dolors, quina es l'expressio correcta en catala?).

A mes, bambu es del que s'alimenten els ossos panda. Jo encara no n'he vist mai cap. Tampoc espero trobar-me'l al mig de People's Square, pero se que es un animal emblematic de Xina. Qui no recorda l'escena de Torrente en que pregunta a la cambrera xinesa si es pensa que es un os panda per haver-li portat bambu?


D'altra banda, el KTV, mes conegut per nosaltres com Karaoke, es un punt de reunio molt utilitzat pels xinos en el seu temps d'oci. Sempre que he tingut un sopar amb xinos, en comptes d'anar a ballar, solen preferir anar a cantar. El dia que vaig flipar mes va ser quan, a les 6 del mati, quan ja nomes pensava en anar a dormir, un grup de xinos em va convencer per anar al KTV fins les 9...De bojos!

Per cert, en aquesta foto d'un dels KTV de Shanghai, s'oberven en primer pla dos policies en bicicleta. A veure quan prenem exemple a d'altres ciutats del mon!

lunes, 25 de junio de 2012

10 ANYS D'HISTORIA

25.06.12

SHANGHAI. Avui ha estat la tercera vegada que he baixat a l'estacio de metro de Shanghai Science and Technology Museum, despres d'anar a Tongji a recollir uns papers necessaris per renovar el visat. M'agrada molt el parc enorme que hi ha nomes sortir-ne.


Es un parc sense personalitat, fet en un despatx sense cuidar-ne els detalls, a base de posar-hi fonts, arbres, grans passejos, columnes, etc. En definitiva, fet sobre una gran extensio de terreny a base de talonari, igual que la majoria de noves construccions shanghaineses, que per cert no s'aturen. Nomes en el trajecte des de l'aeroport fins al centre de la ciutat, a banda i banda de l'autopista esta ple de grues aixecant edificis, pavellons, parcs, etc. 

S'enten que molta gent pugui criticar Shanghai per la poca personalitat de la seva arquitectura, pero per una persona practica com jo, ja m'esta be. D'altra banda, aquesta caracteristica propia de la capital economica xinesa es molt comprensible quan un s'adona que Shanghai no te historia, i es que tot el seu creixement va comencar fa tot just 10 anys, quan encara no hi havia cap dels rascacels que te actualment. Acabo de buscar la data de construccio de tots els edificis mes emblematics i alts de Shanghai, i el mes antic es del 2002...



Bastant caotic l'edifici on he anat amb l'Olau a fer els tramits per renovar el visat: molta gent, mes desordre, xinos pensant-se que ets tonto i intentant colar-se sense cap mena d'escrupols, necessitat de fotos carnet d'una mida especial que ens han fet perdre el nostre torn a la cua, etc. En definitiva, el que sol passar sempre en aquests casos. Per sort, ara tinc temps i no m'he agobiat gens.

domingo, 24 de junio de 2012

LA MEVA SELECCIO NO JUGA L'EUROCOPA

24.06.12

SHANGHAI. Ahir, despres de la victoria d'Espanya sobre Franca als quarts de final de l'Eurocopa, Shanghai semblava ocupada per espanyols euforics, tots amb banderes del seu pais -moltes d'elles amb el toro - i corejant cantics nacionals...

Hores abans, vaig estar sopant amb uns espanyols, i havia sorgit el tema de la politica. No se que passa sempre que sorgeixen converses d'aquestes amb madrilenys que em poso tens. I no perque em caiguin malament, al contrari, ens portem de conya. Per tant, opto per no intervenir gaire per no exaltar-me. Aixo si, quan algu te els collons de dir-me que a Catalunya no ens podem queixar tant perque hem estat el fill "mimat" d'Espanya, es per plantejar-se moltes coses...Se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

En qualsevol cas, ara estic a Xina, massa lluny de tot aixo. I quan en una ciutat tan cosmopolita coneixes gent de tot el mon, t'adones que a vegades no val la pena discutir per aquestes coses, que el mon es cada cop mes global i que tothom t'aporta. Aixo si, la meva seleccio no juga l'Eurocopa, malgrat que molta gent no ho pugui comprendre.



...

Per cert, 6 dies i comenca el Tour de Franca!! Sense Contador i Schleck, sembla que torna a ser l'any d'Evans. Des de Shanghai el seguire amb la mateixa intensitat que els ultims anys. Impressionant aquesta foto del pilot pujant un dels ports de la ronda francesa! Algu endevina on es?

viernes, 22 de junio de 2012

REGISTRAT AL BARRI

22.06.12

SHANGHAI.


Que rapid passa el temps! El contracte de lloguer del pis, que vaig firmar un dia com avui fa exactament 5 mesos, esta arribant a l'equador. Pero fins aquest mati encara no m'havia anat a registrar al barri. Degut a la renovacio imminent del visat que em veig obligat a fer, m'he presentat a la comissaria mes propera amb tot el necessari per fer la gestio administrativa.


Al ser dia festiu a Xina, no hi havia ningu fent cua i ha estat tot molt agil, contrariament al que sol ser habitual. Malgrat el dia plujos que tornem a viure a Shanghai, he disfrutat amb el trajecte pel mig del guetto fins la comissaria. Shanghai es una ciutat de contrastos, i es que segons cap a on ens dirigim al sortir de casa, podem estar en un carrer modern i amb botigues de marca, o en una zona de casetes i mercats a peu de carrer.



jueves, 21 de junio de 2012

QUE CAPRITXOS ES EL 白酒

21.06.12

SHANGHAI. Aixo es una ampolla de 白酒 ("Baijiu"), que en catala significa "Alcohol blanc". Tot aquell que vingui a Xina, tard o d'hora el prova, i quan ho fa mor per reneixer l'endema. Fins i tot jo, que soc una persona que em considero sana, tot i aguantar gairebe un any sense provar-lo fent us de la meva forca de voluntat i personalitat, he acabat caient. I es que el 白酒 es molt capritxos...


Amb aixo no vull dir que m'hagi passat a la mala vida, pero m'he adonat que sortir de festa sense beure ni gota d'alcohol no es el mateix que fer-ho agafant el punt. Et desinhibeixes, t'ho passes molt millor i, si ho saps controlar, no necessariament ha de portar males consequencies. A mes, i tot i el mal sabor i la dubtosa qualitat del 白酒, el seu preu no arriba a 1 euro. De bojos!

Amb aixo tampoc vull dir que ara em dediqui a sortir de festa i emborratxar-me cada dia, pero es quelcom que mai havia fet i, com tot en aquesta vida, s'ha de provar. La vida va per etapes, i jo ara sento que quan toca estudiar i treballar, se esser responsable, pero quan toca divertir-se i sortir amb els amics, tambe se obeir la rauxa. Perque, si no ho faig ara, quan ho fare? La vida nomes es viu una vegada, i malgrat que ningu mai et regali res, s'ha d'intentar disfrutar-la al maxim. Suposo que l'efecte Shanghai tambe influeix en tot aixo; nomes qui hi ha viscut pot fer-se una idea de les coses que passen aqui i enlloc mes. El Santi ahir em va fer un comentari que el trobo molt encertat: "el Nil de Barcelona era un noi que vivia en un mon tancat: estudis, esport i familia. Pero el Nil que ha vingut a Shanghai esta creixent i s'esta obrint al mon. I aixo es molt bo pel Nil".


Segurament algu es preguntara per que confesso tot aixo al blog, sabent que el llegeix molta gent que em coneix i sap com soc. Mes ben dit, com era. Pero, com sempre he defensat, aquest blog es per explicar la MEVA historia, i tot i haver-me d'autocensurar sovint, intento ser el maxim transparent possible.