RECORDS DE VIETNAM

02.06.12

SHANGHAI.

Despres de mirar durant l'ultima hora les fotos del viatge a Vietnam el passat febrer, m'he vist obligat a fer un post recordant el que, de ben segur, va ser una experiencia inoblidable.

Poca gent pot presumir d'haver creuat aquest pais del sud-est asiatic amb moto, i menys amb una moto MINSK. Van ser 2.500 km, desenes d'avaries, fred i pluja al nord, sol i calor al sud, gent autoctona magnifica i molt oberta que ens convidava a sopar a peu de carrer despres de llargues jornades conduint, rialles, festes espontanies, un accident que per sort va acabar en no res, pallisses inesperades a altes hores de la matinada, mals de panxa que et destrossen per dins, llibertat, alegria, cansament fisic, natura, camps d'arros everywhere, ciutats caotiques, pobles hospitalaris, pobresa, nens que et saludaven sempre amb un somriure d'orella a orella,...I moltes, moltissimes altres coses que m'estic descuidant. I tot aixo rodejat de cinc grans companys de viatge: Olau, Oriol, Alejandro, Jere i Manu.

Quan hi penso, en aquestes 2 setmanes realment vam viure moltes coses i pel meu cap en van passar moltes altres mes. Si l'experiencia de Xina esta marcant un punt d'inflexio a la meva vida - que d'altra banda es molt normal que passi -, aquest viatge sens dubte va marcar un punt d'inflexio en aquest periode. Al Febrer de l'any que ve mes i millor!!

Oh yeah! Despres de molts intents, per fi sortim els 4 a la foto!

Platja!! L'unic dia que vam tenir oportunitat de tastar l'aigua del mar, tot i que plovia i feia fred, no ho podiem desaprofitar. Com no podia ser d'altra manera, mentre encara aparcavem les motos, el Manu ja estava dins l'aigua!

Sempre recordare aquesta nit. De bojos la festa que es va muntar del no res! I tot al mig de la carretera en un poble perdut per Vietnam que no surt ni als mapes.

Avaries i mes avaries. Pero no passa res, que som enginyers!!

Halong Bay, una de les 7 meravelles del mon. Com ens van timar amb el barco que ens hi portava eh?? Se les saben totes aquests vietnamites!

I tu, quin animal series si haguessis de tornar a la vida en el cos d'un d'ells??? Jo ho tinc clar, seria un elefant. Son uns animals extraordinaris en tots els sentits!

EL PODER DEL MAQUILLATGE

31.05.12

SHANGHAI. Una de les curiositats de Xina amb les que un mes se sol sorprendre es amb el poder del maquillatge en les dones d'aquest pais. Suposo que a la resta del mon en certa mesura passa el mateix, pero enlloc com aqui he vist el que fan aquesta gent amb cremes i pintures estranyes...

Primer va ser un dia a la tele on vaig veure que en un programa xines maquillaven un home i acabava semblant una dona, i fa un parell de dies va ser aquesta sequencia de fotos. No vull ser cruel en cap sentit, pero si la noia de la primera i l'ultima foto es la mateixa, seria el moment de fer us de la frase de l'admirat Jan Laporta: "Que no ens embauquin! Al loro!!".

Despres de 9 mesos i 1 dia de convivencia amb xinesos, aquests ja m'han transmes - ja sigui amb paraules textuals en mes d'una ocasio com simplement observant-ho jo mateix - que l'ideal de dona xinesa es aquella que te la pell blanca (i per aixo ara a l'estiu se'n veuen moltes fent us de paraigues), els ulls grans i el nas esbelt i relativament gran. Si mes no, es curios.

Es veritat que una dona ben arreglada i pentinada sempre agrada mes, pero com en tot a la vida hi ha limits que no es poden traspassar. On esta la barrera entre posar-se guapa i deixar de ser una mateixa??

...

El que no te res de maquillatge ni photoshop i a la realitat estava igual de bo del que pinta a la foto es la truita de patates i els fussilis amb soja i ceba cuinats pel gorrio Adria. Per ser la teva primera truita, no esta gens malament eh Adriano!!

I es que plats com la truita de patates de la mare, les croquetes de l'avia Dolors o la sopa de galets de Nadal de l'avia Rosa sempre es troben a faltar...

DOS GORRIONS

29.05.12

SHANGHAI.

Dos gorrions mai volen en la mateixa direccio, cada rafega es eterna en el seu indret. El dia que ho entenguis, et faras gran. Quan ho interioritzis, seras llegendari. By Renminem.

Two sparrows never fly in the same direction, every gust is eternal in their place. The day you understand it, you will grow up. When believe it, you will become a legend. By Renminem.

两只麻雀从来不飞向同一个方向， 每阵风一直呆在它们的地方。如果有一天你明白这个， 你就长大了。当你相信它,你就成为一个传奇。 人民恩。

Soc conscient que avui l'entrada al blog es, si mes no, diferent. Si us pregunteu el per que d'aquest post o el significat d'aquesta frase, deixeu de fer-ho: que sigui el que hagi de ser per cadascu. I, si la faig sortir al blog, es perque al pis de Renmin ha cobrat molta forca des de que Renminem la va pronunciar.

RODEJAT DE PEIXOS GROSSOS

27.05.12

SHANGHAI. Fent un brindis amb el president de la Universitat de Tongji, Pei Gang...

Hi ha vegades en que un espera molt poc d'un dia, d'una nit, d'una tarda, etc., pero despres aquest mateix un acaba vivint una experiencia formidable en el periode de temps citat. Quelcom semblant es el que vaig viure divendres, on vam ser convidats a l'acte d'inauguracio del Campus Sino-Spanish de la Universitat de Tongji. Be, en el fons l'unic que es va celebrar es que dins de l'edifici Sino-German hi haura una petita oficina destinada al "Campus" Sino-Spanish. Sera una metafora del que passa a la realitat a Europa amb Espanya i Alemanya?

L'acte en si no va ser res de l'altre mon. Em quedaria amb dues coses: la primera, que de l'hora que va durar, 20 minuts van ser destinats a un show de Flamenco...

La segona, el nivell d'angles pessim que van mostrar tant el rector de la UPC, Antoni Giro, com el rector de la UPM, Javier Uceda. Jo mai he dit que el meu nivell d'angles sigui extraordinari, pero una persona que viatja pel mon firmant convenis de cooperacio entre universitats, no pot ser que no tingui ni papa d'angles i que faci el discurs que va fer sense aixecar el cap del paper...

D'esquerra a dreta, aquests son els vice-rectors de la UPC, Tongji i UPM, respectivament. El de la UPC es el ja mitic Pedro Diez, qui porta uns quants viatges a Shanghai en els ultims mesos dels quals no en sabem el motiu concret...

El millor, pero, va venir despres, quan de forma inesperada i totalment imprevista vam acabar sent convidats a la recepcio a l'hotel i al posterior sopar de 5 estrelles. Amb tot aixo, no nomes estavem rodejats per les altes esferes politiques tant d'UPC, com de Tongji i d'UPM, sino que tambe hi havia peixos grossos de l'ambaixada espanyola a Shanghai, directius importants d'empreses i bancs (com el director de l'oficina del Banc Santander a Xina) i diplomatics (alguns vinguts expressament des de Beijing). 

Despres del lliurament d'obsequis simbolics, on en Giro, com no podia ser d'altra manera, va regalar una Casa Batllo en miniatura a Pei Gang, van comencar els "Ganbeis" de vi i champagne...Degut a aixo, mes d'un va haver d'abandonar el sopar abans d'hora. Es mes, algun ja venia tocat del dinar...

Em va encantar el senyor Pei Gang, president de Tongji: obert, amable, divertit, coneixedor de Barcelona i Catalunya i, sobretot, molt accessible. Tant, que fins i tot va ser ell qui ens venia constantment a saludar i proposar "ganbeis" (brindis en que s'ha de beure tot el got). Ah! I segons ell, m'assemblo a Mark Zuckerberg, fundador de Facebook...De bojos!!

Buffet lliure d'alta qualitat. Aixo no es menja cada dia eh!! I menys a Xina! Peix, sushi, carn autentica, pastissos de veritat,...

Tot un privilegi haver sopat cara a cara amb el rector de la UPC. Vaig poder intercanviar bastantes paraules amb ell, i entendre una mica millor tot el que esta passant a la meva universitat a dia d'avui. Ell, com a contrapartida, va acabar agraint la nostra companyia, assegurant que aixo d'haver compartit taula amb universitaris el va fer sentir una mica mes jove.

"Pero Presi, surts de festa amb nosaltres i anem a veure el Barca a les 4 de la matinada o no?!". Desafortunadament i previsible, la seva resposta, tot i anar acompanyada d'un somriure, va ser un no...Llastima!!

TEMPS AL TEMPS

25.05.12

SHANGHAI. Si una classe impartida de forma bilingue en xines i angles parlat per un xino ja es prou complicada de seguir, una practica de laboratori totalment en xines i fent servir aparells que no he vist en la vida encara ho es mes.

Amb problemes seriosos d'endormiscament perque portava mitja hora sentint - que no escoltant - l'explicacio previa a la practica, de la qual no entenia res mes que paraules aillades, he aprofitat per desenfundar la camara en un intent de reactivar-me...A veure qui es el llest que copia aqui els apunts de la pissarra!!

Un cop iniciada la practica, el que semblava que acabaria en fracas ha acabat sent una molt bona experiencia. Rapidament he entes de que anava la cosa (gracies a haver fet quelcom similar l'any passat a Barcelona), i tot i no poder comunicar-me gaire amb els companys hem col.laborat entre nosaltres per la causa comuna.  

Aixo si, a l'hora d'anar a copiar els resultats del responsable del grup d'apuntar els temps i les distancies, m'he trobat amb el problema de no entendre res. Si ja es prou dificil aprendre els caracters xinesos, imagineu si estan escrits amb mala lletra (com la dels metges)...Impossible!! Pero...temps al temps, tot arribara.

No puc acabar l'entrada sense donar les gracies al Zhang, ja que sense ell ni m'hagues enterat de l'existencia d'aquesta practica, ni hagues arribat al laboratori on es realitzava, ni hagues sabut ben be que fer durant la realitzacio de la mateixa.

M'ha fet reflexionar un comentari seu, tot i que no es ni el primer ni el segon cop que el sento de boca d'un xines o xinesa: "Per que vens a estudiar a Xina si a Europa en general i a Espanya en particular la qualitat de l'educacio i de vida es molt millor, i sou molt mes rics?". I es que potser saben moltes matematiques i molta fisica, pero del mon fora de Xina molt poquet...

Si mes no, es curios: mentre a Espanya, tot i acceptar la crisi, no volem admetre que som pobres i costa molt renunciar a la vida que hem portat fins ara, a Xina es tot el contrari, tot i ser rics i tenir el mon a les seves mans, a vegades sembla que no ho vulguin veure. Pero...temps al temps, tot arribara.

OBJECTIU: HSK 4 AL GENER

23.05.12

SHANGHAI. El titol oficial de llengua xinesa que tothom vol tenir (semblant al First Certificate de l'angles, per exemple) es diu HSK. N'hi ha 6, i el nombre de paraules a saber es va duplicant a mesura que puja el nivell. Aixi, mentre el HSK 1 nomes son 150 paraules (cada paraula pot contenir mes d'un caracter); el HSK 2 en te 300; el HSK 3 en te 600,...i aixi fins el HSK 6, que en te 5000.

A partir del HSK 4 ja vol dir que pots fer us del xines de forma mes o menys independent. Per estudiar el meu Master en xines, per exemple, el requeriment es tenir el HSK 5. Doncs be, a l'acabar i aprovar el curs que estic fent ara podria treure'm el HSK 3. Pero no ho fare, prefereixo esperar a fer el seguent curs per intentar treure'm directament el HSK 4.

L'altra dia, com a practica, vam fer a classe un examen HSK 1. El resultat, sobre 200, va ser de 185. Tot i que era un examen molt facil en que els pocs errors que vaig cometre van ser mes per falta de concentracio que una altra cosa, sempre es gratificant un bon resultat.

我们的老师很好 (LA NOSTRA PROFE ES GUAI)

21.05.12

SHANGHAI. Aixo d'haver tornat al mobil Nokla despres que em robessin l'iPhone s'esta fent mes dur del que pensava...No nomes ja no tinc Whatsapp ni Weixin - una mena de Whatsapp xines que dona molt joc -, sino que a mes tambe m'he quedat sense camera de fotos. Ara, si vull fer-ne he de portar a sobre la camera en si, i com es logic sempre fa mes mandra...

En qualsevol cas, segueixo a tope amb el xines! No tant amb el parlar, pero moltissim amb l'escriptura. Cada dia aprenc nous caracters i assimilo els que he apres en el passat. Com sempre, per aixo, contradient el metode d'estudi de la professora, que no para de dir-me que no serveix de res aprendre tants caracters si despres no els se utilitzar. Pero, com es diu en aquests casos, mica en mica s'omple la pica!

Aquesta es la meva professora Yu Lu. Encara que em posi nervios quan em diu que no escrigui tant i aprengui mes gramatica i a parlar, es molt bona professora. Tenim sort, ja que es diu que molts professors de xines donen classe per poder aprendre ells angles mes que per ensenyar la llengua asiatica...

I aquests son fulls plens de caracters, escrits per mi a tot arreu: al metro, a casa, a classe, al Starbucks, etc.