UN SOMNI: HONG KONG

10.06.13


SHANGHAI.

Anyorat mes que mai de Barcelona, cremat de Shanghai pero trist d'abandonar-lo en menys d'un mes, impacient per descobrir nous paraisos a Iran, Turquia, Bulgaria o Serbia, segueixo tenint un somni: Hong Kong. En aquests dos anys hi he anat dues vegades. Primer amb els pares, despres amb els amics. Primer a l'hivern, despres a l'estiu. Primer amb la incognita de que m'hi trobaria, despres convençut que tornava a la meva ciutat preferida - amb permis de Barcelona, clar -. I m'hi he enamorat. Somnio en viure-hi durant uns anys de la meva vida venidera. I se que ho fare. 

Mentrestant, i seguint en la linia de disfrutar dels amics a l'hora que treballo dur en les obligacions del dia a dia, passo força temps amb un grup de noies de Hong Kong que vaig coneixer fa relativament poc, pero amb qui sembla que siguem amics de tota la vida. 

Son l'Alice, la Seven i la Bell, que han vingut a Shanghai un mes de vacances. Ahir vaig anar al M2 amb elles i uns amics seus xinesos. Jo vaig proposar el brindis inicial: per Hong Kong!!

Fins a dia d'avui amb tothom qui he conegut de Hong Kong hi he congeniat. Potser soc jo, potser estic obsessionat, potser exagero, pero els hongkongnesos/es son una gent meravellosa! Un dels motius principals pels quals hi vull anar a viure!

ELS PRIMERS ADEUS...

09.06.13

SHANGHAI. 

Ha estat un dia trist. En poques hores he dit adeu a dos dels meus alumnes preferits per no tornar-los a veure mes, almenys durant molt temps. El primer ha estat el Mingrong, de qui vaig parlar fa poc al Bloc. Es un noi molt especial, i tot i ser un mandros caradura, es fa estimar.

Fa un mes va ser el seu aniversari. 18 anys ja! Encara recordo la festa sorpresa que els meus pares em van organitzar per la meva majoria d'edat ja fa mes de quatre anys...Pero no ens desviem del tema. Com que el Mingrong no va a l'escola i no el deixen sortir de casa, no te gaires amics. Els seus amics som nosaltres, els professors que des de finals del 2012 hem quedat amb ell setmana rere setmana per aprendre fisica, matematiques, economia, geografia, angles, tradicions culturals, formes de pensar diferents, o simplement explicar-nos les nostres preocupacions i ambicions.

Avui els seus pares ens han convidat a un dinar al restaurant Azul de Shanghai. Per cert, excepte jo i la Effy - una de les meves millors amigues a Shanghai, que es coreana, la segona per la dreta a la foto -, la resta de tutors son anglesos. Ho havia sentit dir, pero avui he corroborat que el seu sentit de l'humor es molt diferent al nostre. La majoria de bromes que feien, a mi no em feien cap gracia. 

L'home de mes a la dreta es el gran John Woodberry, fundador de l'empresa Tutors in China. Un tiu molt proper que va deixar una feina molt ben pagada de professor en una escola internacional de Shanghai per crear el seu propi negoci. I li ha sortit rodo! A molta gent no li cau be i creu que no fa be la seva feina, pero jo prefereixo veure'l com una persona ambiciosa i valenta que mereix tot el que ha aconseguit. Nomes te 30 anys. I es un exemple per tots aquells que busquen excuses al no estar satisfets amb la seva vida. Com vaig llegir fa poc al Bloc del Josef Ajram: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix". 

El John m'ha portat a l'oficina, on tenia classe amb el Mitchell, que dema te el seu examen final de fisica. Igual que la Madison, a qui he anat a ajudar amb el repas final a ultima hora del dia. La Madison es americana i viu a Beverly Hills. Ella tambe es una de les meves alumnes preferides. M'ha sabut molt greu despedir-me d'ella! I que m'hagi reconegut que soc el millor professor que ha tingut mai i que en cas que torni a Shanghai vol que li segueixi fent classe, ha estat la major satisfaccio que em podia donar. Aixo no te preu!

Probablement aquesta, ara si, hagi estat la meva ultima classe d'aquesta etapa a Shanghai. Em sento alliberat, pero alhora molt trist. Es fa dur dir adeu a gent que s'havia convertit en especial per mi. I sembla que, a un mes exacte de volar a Teheran, encara queden moltes despedides per viure...

365

07.06.13

SHANGHAI. Estant sent dies de tesina, gimnas, tutories i quedar amb amics per disfrutar. Avui no ha estat l'excepcio. Despres de dedicar el mati a millorar la simulacio sense exit, el migdia a cremar calories a la bici estatica i la tarda a donar classe, al vespre hem sopat al pis de l'Alejandro, el Jere i l'Oriol els 10 de Camins que estem cursant el doble diploma UPC - Tongji University. Per primer cop hem fet un sopar exclusiu de "veteranos" i "novatos", que es com ens anomenem mutuament els que ja portem dos anys a Shanghai i els vinguts fa un any, respectivament. 

D'esquerra a dreta, l'Alejandro (veterano), Padilla (novato), Olau (veterano), Quique (novato) i Pere (novato). 

Entre tots hem cuinat amanida de pasta i truita de patates, i hem recordat moments del passat, posant emfasi en la gran millora que hi ha hagut en la qualitat de vida a Tongji, en el sentit que quan vam arribar nosaltres estavem deixats de la ma de Deu i ara tot esta ben organitzat. Tampoc ha faltat el discurs de l'Olau sobre el networking i l'el·lit enginyeril. Som l'el·lit, Olau!

Per cert, aquesta es l'entrada numero 365 del bloc. Un any sencer de posts!

SIMULANT

05.06.13


SHANGHAI. Fa molt que no parlo de la tesina. No perque no li estigui dedicant hores, sino perque he estat angoixat pensant en la millor manera de solucionar certs problemes. Per qui no ho sapiga, realitzo la simulacio del comportament hidro-mecanic del GMZ bentonite, un material utilitzat en els diposits nuclears xinesos com a barrera geologica entre els residus altament contaminants i el medi natural.


Amb la part teorica ja gairebe enllestida, estic plenament centrat en la simulacio, que es la columna vertebral del projecte. Fins dilluns no me'n sortia, pero una reunio amb el tutor xines em va il·luminar i avui per fi he arribat a bon port. La simulacio funciona!!! Aquesta n'es la prova:

Es la comparacio entre els resultats experimentals del test realitzat a Tongji i els resultats simulats per mi utilitzant models matematics preestablerts pero definint-ne els paramatres necessaris segons el meu criteri. No ha estat una tasca facil, i possiblement es podrien ajustar millor, pero el vistiplau del tutor em fa ser optimista. Encara queda, pero, la simulacio dels resultats mecanics, els quals es preveuen igual o mes complicats...


Queda un llarg cami per endavant, pero començo a entreveure la claror al final del tunel. No hi ha excuses que valguin, he d'apretar de valent. Nomes em queden 33 dies a Shanghai i molts fronts oberts que he de tancar!

TUTORS IN CHINA

04.06.13

SHANGHAI. Amb les 4 hores de classe que he donat avui, les 3 que donare dema, les 2 de dijous i les possibles 2 de divendres, practicament donare per tancada aquesta primera etapa com a professor de matematiques i fisica de l'empresa Tutors in China a Shanghai. Han estat gairebe 10 mesos de col·laboracio, en que he acumulat un total de 188 hores impartides en 103 sessions.

Reconec que ni m'agrada ser professor, ni tinc la intencio de ser-ho en el futur. Pero se'm dona be, i el sou que em paguen, de mes de 30 euros la hora, es irrebatible. No podia deixar escapar aquesta oportunitat! Igual que amb molts altres aspectes de Shanghai, estic cansat i necessito un descans, pero alhora estic convençut que a Barcelona ho trobare a faltar, i molt. Perque en aquestes classes jo tambe he apres moltissim! No nomes he repassat conceptes de matematiques i fisica del Batxillerat, sino que a mes ho he fet en angles i amb estudiants de paisos i cultures molt diferents. Tot plegat, ha estat una experiencia molt enriquidora. Una mes!

El maig ha estat encara mes productiu que l'abril. No nomes m'ha permes cobrir totes les despeses d'allotjament, alimentacio i oci del mes, sino que a mes he pogut finançar-me gran part del viatge de l'estiu (vol Shanghai-Teheran, bicicleta, eines, roba, enviament de la maleta, etc.).  

COM A CASA

02.06.13


SHANGHAI.

Fa un parell de setmanes, vaig rebre un comentari al bloc del Joan, un tortosi seguidor d'aquesta pagina, anunciant la seva arribada a Shanghai amb la Patri i els seus dos fills a principis de juny. Han vingut a passar aquest mes a la ciutat on visc, i avui per fi he tingut el plaer de coneixe'ls en persona als quatre. Ha estat en un sopar a l'hotel Hilton, on estan allotjats. 

Hem parlat de molts temes: de la cultura xinesa, de l'enriquiment que suposa el viatjar, dels valors i l'educacio, del Barça, del menjar, de l'idioma xines, etc. Tot i no parar d'explicar vivencies, anecdotes i coneixements derivats de la meva estada a Asia, he marxat amb la sensacio de no haver tingut temps de narrar ni un mil·lessima part de tot el que hagues desitjat. 

Sigui com sigui, m'han fet sentir com a casa i ha estat un plaer enorme gaudir de la seva companyia. Em sento feliç. I pensar que volia tancar el bloc! Qui m'ho havia de dir, que gracies a l'escriure aquest diari coneixeria a persones encantadores com el Joan i la Patri! Segur que repetim aviat!

Gracies a ells, ja disposo dels maillots i culottes que utilitzare d'aqui menys de 6 setmanes en l'aventura des d'Iran fins a Barcelona en bici. Mica en mica es van pulint els detalls del que sera fins a dia d'avui el repte mes dificil de la meva vida. 

GRACIES, VICTOR!

01.06.13


SHANGHAI.

Avui podria parlar de la nit d'ahir al Hollywood, una de les discoteques mes occidentals de Shanghai, o podria parlar de les dues hores de conversa telefonica amb la Seraphine despres d'un mes de no fer-ho. 

Fins i tot podria parlar del famos mico toca collons de davant del Hollywood, que si et despistes et roba el menjar, la beguda o qualsevol altra pertinencia. Pero no ho fare. Avui el post va dedicat a un dels meus idols i referencies a nivell esportiu, el Victor Valdes. 

Foto per la historia amb el meu pare a punt de marxar a Wembley al maig del 2011, on el Barça va guanyar la seva quarta Champions contra el Manchester United!

Tothom sap l'admiracio que li tinc al Valdes. I si no, nomes cal veure l'unica samarreta del Barça que posseeixo, amb el seu nom inscrit a l'esquena. Quan jo tenia nomes 10 anys, i ell 17 i era el porter titular del Barça B, anava al Mini Estadi nomes per veure'l jugar a ell. Donava la casualitat que aleshores tambe gaudia en directe d'altres futbolistes com Xavi, Puyol o Iniesta. Ningu el coneixia, el Victor, pero per mi ja era un fora de serie, el numero 1. 

El temps el va col·locar al lloc que es mereixia. Ha estat el millor porter de la historia del Barça, i ara que ha arribat a dalt de tot, necessita nous reptes. L'entenc perfectament, jo faria el mateix. Em sap molt greu que no m'hagi esperat a que torni al setembre per poder-me despedir, pero respecto la seva decisio i li desitjo molta sort alla on vagi. Ets un crack, Victor! 

Al meu llit de Barcelona encara conservo el seu autograf de fa mes de 10 anys. I els que li queden!