MORIBUND

17.11.12


SHANGHAI.

Caravanes interminables de cotxes amunt i avall, ponts quadruples per absorbir tal quantitat de xinos desplacant-se, cartells amb caracters cada dia mes familiars que ja anyorava, olors uniques que no es troben enlloc mes, contaminacio extrema, un cel completament gris que evoca sentiments apocaliptics, i moltes altres coses mes son les que em corroboren que he tornat a Shanghai.

I amb la tornada a la nova capital economica del mon, he caigut malalt per tercera vegada des de que vaig marxar de Barcelona. Pot semblar anecdotic, pero no ho es tenint en compte que durant els 5 anys abans de venir a Shanghai no vaig patir cap periode de malaltia. Obviament vaig tenir mals de colls, mals de panxa i altres patologies sense importancia, pero res comparable als tres periodes de grip que ja he viscut a Xina. I, sens dubte, aquesta vegada esta sent el pitjor...

Abans d'entrar en aquest estat moribund movent-me del llit al lavabo i del lavabo al llit, la Seraphine i jo vam cuinar plats tipics xinesos pel Coque i la Cindy. Va ser una gran nit posant-nos al dia despres d'aquests 9 dies a Filipines.

En els 10 mesos exactes que porto vivint a Renmin, aquesta taula mai havia fet tan goig!

DE TORNADA...A CASA?

14.11.12


MANILA, FILIPINES. Despres de 8 dies inoblidables a Filipines, que de ben segur han escrit un nou capitol de la meva experiencia a Asia, redacto aquestes linies des de l'aeroport de Manila mentre espero per agafar el vol de tornada a Shanghai. Ara si que s'ha acabat la bona vida, almenys durant un temps...

Alhora que recordo anecdotes d'aquestes mini vacances, pel meu cos recorre la mateixa sensacio que al tornar Vietnam. En part friso per tornar a Shanghai, on tambe tinc alicients i moltes coses a fer. Sento com si estigues tornant a casa despres d'uns dies de desconnexio. Pero Shanghai no es casa meva...Segurament aixo passa perque porto massa temps sense posar els peus a la meva llar real de Barcelona. I no per manca de ganes. Des de que s'ha acabat l'estiu estic amb mes ganes que mai de tornar a la meva ciutat, almenys uns dies. En fi, tot arribara.

Per acabar amb les croniques diaries a les illes Filipines, penjo algunes fotos de la visita d'aquest mati a les fonts termals de Maquinit i als salts d'aigua del costat de l'aeroport de Coron:

L'ultim apat a Filipines, al Burger King de l'aeroport de Manila amb el Joan i el Pere! M'han sobrat els PHP (Pesos Filipinos) justos per devorar dos menus sencers d'hamburguesa doble amb patates. Ara si, proxima parada: Shanghai!

VIATGE MOGUT FINS A CORON

13.11.12


CORON, FILIPINES.

Aquest es el vaixell aranya que aquest mati ens esperava al port de El Nido per traslladar-nos a Coron. Les cares de nerviosisme eren patents entre tots nosaltres, despres d'assabentar-nos de la baixissima seguretat de la ruta. Mes encara quan just abans d'embarcar un frances ens ha informat que cap dels dos vaixells que el dia anterior havia sortit a fer el mateix trajecte va arribar a bon port - un va trencar el motor tot just engegar-lo i l'altre va tenir problemes tecnics i es va quedar tirat a mig cami -.

Quan encara veiem la costa, hem tingut un primer ensurt: de sobte el motor s'ha parat. Per sort, pocs minuts despres l'han pogut engegar de nou i hem continuat navegant...

Durant la ruta, les vistes han estat espectaculars. Constantment teniem a banda i banda illes deshabitades, algunes de tamany diminut, totes amb platges paradisiaques. 

Tot i un parell d'ensurts amb onades gegants i la gran quantitat d'aigua que no parava d'entrar a la coberta del vaixell, amb els ultims raigs de Sol del dia hem arribat a la costa de Coron. Ha estat un gran alleujament!

Tot i aixi, a 50 metres del port de Coron, quan el capita reduia la velocitat, el motor ha dit prou. Una hora mes tard, i gracies a la feina del mecanic de la tripulacio, ha tornat a funcionar i per fi hem pogut desembarcar a l'ultima parada del nostre viatge, Coron. 

L'ultim sopar, un dels millors de tot el viatge. Els espaguetis a la bolonyesa estaven increibles. Llastima que no tingui cap foto del sopar del primer dia...avui estem tots negres! Que malament ho passarem a partir de dema amb el fred de Shanghai...

DESCANS I MENTALITZACIO

12.11.12


EL NIDO, FILIPINES. A dos dies de tornar a Shanghai, finalment m'he pres un dia de descans. M'he quedat sol a la platja de l'hostal banyant-me al mar, prenent el Sol, repassant apunts de xines i gaudint del paisatge.

La resta s'han tornat a dividir: uns han apostat per fer scuba diving; els altres per llogar una moto i perdre's pels voltants de El Nido. La primera opcio m'hagues encantat fer-la, pero l'he descartat perque per bucejar hauria de treure'm les ulleres, i sense elles no veig res. A mes, malgrat ser molt mes barat que a Espanya i en un paratge idil.lic, segueix sent molt car. El lloguer d'una moto tambe l'he descartat perque ja en vaig tenir prou l'altre dia i no vull exposar-me a mes riscos en aquest final de viatge...

Suposo que en dies com avui es confirma que soc un esser mes aviat solitari. Despres de tants dies ja trobava a faltar estar sol unes hores! Amb la brisa marina com a companya de reflexio, i passejant pel diminut poble de El Nido, he comencat a mentalitzar-me sobre la tornada a Shanghai i el que em tocara fer un cop alla. 

Pero hi ha una altra cosa sobre la que m'he estat mentalitzant: el vaixell que dema agafem fins a Coron, l'ultima de les illes que visitarem de Filipines, i des d'on dema passat emprendre'm la tornada a Xina. 

Sera un trajecte dur: gairebe 10 hores en un mini vaixell on nomes serem 15. Per les imatges, sembla que no anirem gaire comodes...ni segurs. A la guia turistica posa literalment que aquest vaixell "se sol enfonsar". Despres de contrastar-ho amb la gent local, efectivament es aixi. Fa dos mesos es va enfonsar l'ultim...

Avui trucarem a l'ambaixada espanyola a Manila per informar-los de la nostra intencio d'embarcar-nos en aquesta aventura. Pero no tenim alternativa. Si no volem perdre el vol de tornada a Shanghai hem d'arribar a Coron dema al vespre. Creuem els dits!

EL NIDO, DE PEL.LICULA

11.11.12


EL NIDO, FILIPINES.

Ni m'he especialitzat en photoshop ni he fet cap muntatge, encara que fins i tot a mi em costi de creure. Fa tot just uns minuts que l'Helena em feia aquesta foto que sens dubte anira de perfil del Facebook, i jo ara redacto aquestes lines en una tombona mentre gaudeixo d'aquesta espectacular posta de Sol a El Nido. De pel.licula.

Com anunciava ahir, avui de matinada sonava el despertador. Per endavant, 350 km en 6 hores de furgoneta fins a El Nido, a l'altra punta de l'illa de Palawan. Malgrat tot, la duresa del trajecte ha valgut la pena. Aixo es el que ens hem trobat nomes posar els peus a terra:

Estem allotjats en un hostal a primera linia de mar per tan sols 5 euros la nit, amb aquesta platja practicament per nosaltres sols. Una platja de les que a mi m'agraden, en que camines metres i metres i l'aigua et segueix arribant nomes fins als genolls.

Foto del dinar de grup. Des d'ahir ja s'estan notant els simptomes de cansament entre tots nosaltres, i es que portem ja diversos dies dormint poc i malament, i sense parar durant el dia. En el meu cas, a mes, l'efecte del Sol m'esta deixant KO, no nomes perque tinc la pell cremada, sino tambe perque porto ja dos dies amb molt mal de cap. Espero que no vagi a pitjor...

Tres nens locals extraient aigua d'un pou a pocs metres de l'hostal: una prova mes que certifica que Filipines segueix sent un pais subdesenvolupat.

Si ahir parlava de micos, avui vull acabar amb una foto del porc que hi ha a l'entrada de l'hostal. No em vull ni imaginar la de pernil que es podria fer amb ell...Encara que sembli mentida, aquests dies estic menjant molt pitjor que a Xina. Hamburgueses, patates, entrepans i galetes estan sent els apats habituals d'aquest viatge...

AVENTURA I EXIT

10.11.12


PUERTO PRINCESA, FILIPINES.

De bojos el dia d'avui!! Per mi, el millor fins ara del viatge, rememorant l'experiencia de Vietnam. Ens hem llevat a les 7 del mati i hem anat a llogar 9 motos pels 12. Al ser tants, les gestions de lloguer han estat eternes... 

Ens hem dividit en dos grups. El primer, de 4 integrants, ha anat a perdre's per la selva i les platges de la zona. El segon, que era el meu, de 8 integrants, hem decidit anar en moto fins a l'atraccio turistica mes famosa de la illa: un riu subterrani. 

Tot semblava a punt fins que m'he adonat que no tenia cap carnet que m'identifiques a sobre, necessari per la visita que planejavem. Com que teniem poc temps i molts quilometres a recorrer, els hi he dit als altres que es posessin en ruta mentre jo tornava a l'hotel a buscar el passaport. Despres de perdre'm per la ciutat intentant-lo trobar seguint el meu instint, mitja hora mes tard sortia en solitari de Puerto Princesa direccio Sabang. A gas!

Durant les gairebe dues hores de ruta en solitari, el paisatge i el sabor a naturalesa m'ha recordat molt a Vietnam. Com trobava a faltar aquestes sensacions!

M'he pres el trajecte com un repte. Havia d'arribar al desti i reunir-ne amb ells abans que fos massa tard. I es que si no arribava a temps, em perdria la visita.

Sorprenentment, he arribat gairebe una hora abans que ells, i he tingut temps de capbussar-me al mar i prendre una paella filipina davant del mar per 2 euruuus. Un luxe!

El Quique, la Judith i l'Adrian, de cami a l'"Underground River", una de les set meravelles naturals del mon, igual que Halong Bay, a Vietnam. Sembla que les estigui col.leccionant a consciencia!

Robinson Crusoe a Filipines??? No!! Es un home frances que ha vingut a fer el mateix que jo, relaxar-se uns dies a un dels paradisos del planeta. No entenc per que s'ha sorpres tant que li demanes una foto. Es o no es autentic?

Aquestes son algunes imatges del riu subterrani, que des de l'entrada fins al punt mes interior fa gairebe 6 km. Ha estat una visita d'una hora que no m'ha deixat indiferent. Realment tenim llocs unics a la Terra. L'hauriem de cuidar mes, seria una llastima que es perdessin.

Tampoc podien faltar els micos. Adrian, no le provoques asi con tu zapatilla que ya sabes lo que te pasara luego!

L'ultima parada abans d'emprendre el viatge de tornada a Puerto Princesa. Com no podia ser d'altra manera, hem arribat de nit. Estic reventat, pero aixo no para! Dema a les 5 del mati agafem un bus de 6 hores fins a "El Nido", que tothom defineix com el millor lloc amb diferencia de tot Filipines. Realment es pot superar tot el que he vist fins ara???