UNA DE M2 AMB EL TIM

19.1.12

SHANGHAI. Aquest mati ja he comencat a fer el trasllat al nou pis. A mes he tingut la sort de tenir bons contactes, i unes alemanyes que se'n van a finals de mes em donaran tot el que van comprar per la seva estada aqui: llencols, mantes, coixins, coberts, plats, etc.

Per celebrar aixo i que ja han sortit algunes notes i de moment totes genials, aquesta nit toca el que s'esta convertint en un classic: una de M2 amb el Tim. El M2 es un club de Shanghai on he anat mes vegades que sumant tots els cops que he sortit de festa a Barcelona (tot i que no te gaire merit perque gairebe es podrien comptar amb els dits de la ma).

No es que jo m'hagi fet baix, es que el Tim medeix 1'94 m. El tema de l'alcada es gracios, sobretot en una ciutat tant cosmopolitana com Shanghai. Despres d'aquests mesos he arribat a la seguent conclusio: pels asiatics soc alt, pels espanyols i americans soc normal i pels alemanys i nord-europeus soc baix.

PIS ADQUIRIT

18.1.12

SHANGHAI.

Aquestes son les claus del pis on viure el proxim any. Novament ha estat un dia dificil, on he hagut de tenir en compte molts detalls tant abans d'anar al pis com durant l'estada en ell per tancar el contracte.

Al pis ens hem reunit amb dos persones de l'agencia, la propietaria del pis i la A-yi (encarregada de tenir cura d'ell en tot moment). Primer hem confirmat els detalls del contracte, on la propietaria me l'ha intentat colar amb un parell de coses pero no ho ha aconseguit, i despres hem repassat tots els electrodomestics per assegurar que funcionessin be. Ha resultat estar tot correcte excepte el forn i una tele. Quan m'han promes de paraula que ho arreglarien de forma imminent, he dit que no volia signar fins que no ho diguessin per escrit. La seva reaccio ha sigut de sorpresa, pero despres de tots els gols que m'han intentat colar no se de que s'han extranyat tant. Al final, pero, he fet un acte de fe i he accedit a firmar. Al cap i a la fi semblaven gent de paraula.

Despres de 3 hores eternes, per fi omplint papers i firmant el contracte de lloguer. La dona de la dreta es la propietaria del pis, i la del seu costat es la A-yi. Entre els crits d'una i la mala llet de l'altra ha sigut un mati dur.

D'AQUI NO MARXO SENSE UN PIS QUE EM CONVENCI

17.1.12

SHANGHAI. Com avancava en entrades anteriors, ahir vaig iniciar la recerca de pis a Shanghai. Em mudare amb el Santi i l'Adria, dos nois que ara estan a Barcelona i venen a principis de Febrer.

Llogar un bon pis a Xina, i mes sol, no es una tasca facil. L'obstacle mes important es el de l'idioma, i per aixo el primer que vaig fer es contactar amb companys de classe perque m'acompanyessin. Al final m'ha acompanyat el Lin, amb qui hem anat al barri desitjat i hem entrat a una desena d'agencies de lloguer (al carrer n'esta ple).

Ahir no va anar gaire be, i es que al problema de l'idioma s'afegeix el de les dates actuals. S'esta acostant l'any nou xines, i per aquestes dates tothom torna al seu poble natal per estar amb la familia. Molts propietaris de pisos no estan a Shanghai i, per tant, el seu pis no esta en oferta aquests dies.

Avui tenia pinta de seguir pel mateix cami, pero ahir abans d'anar a dormir em vaig dir a mi mateix que l'endema trobava un bon pis si o si. Despres de tres hores mes de recerca aquest mati, la situacio no pintava gens be, pero he seguit insistint i al final he trobat el que crec que es un xollo: un pis a una zona millor de la que m'esperava, que per dins no esta gens malament, a una planta elevada com volia (18), i amb un preu molt rebaixat (fins i tot menys de l'objectiu que tenia en ment). Aixo si, he hagut de regatejar una bona estona amb el venedor i dir-li mil coses per convence'l.

Al final, i despres de fer un pagament inicial simbolic que si em tires enrere em tornarien (als xinos els hi agrada molt tenir diners, encara que sapiguen que l'endema amb un simple "no" meu ja no els tindran), he firmat una mena de precontracte. I es que un dels motius pels quals el preu del pis me'l baixaven substancialment era el d'avancar aquests diners i dema, en el cas de quedar-me'l, avancar 4 mesos.

Puc assegurar que no estic estudiant ni la meitat del que feia a Barcelona, pero en dies com avui he apres mes del que alla aprenia en una setmana qualsevol. Aquesta foto l'he fet durant la visita al possible futur pis.

A CASA?

15.1.12

SHANGHAI.

No puc dir que aquests dos dies a Hangzhou hagin estat dels millors a Xina, ja que entre el malestar del primer dia i la pluja durant tot el cap de setmana, no he pogut fer gran cosa. Ahir a la nit, pero, vaig anar amb el Tim a un bar tipicament xines de la ciutat, on erem els unics occidentals entre mes d'un centenar de xinos. Si a Shanghai ja tinc la sensacio de sentir-me observat, a Hangzhou he tingut aquesta sensacio multiplicada per 10... 

Durant les hores que vam ser en aquest bar, van retransmetre dos partits del Barca. La feina ben feta com la del Pep Team no te fronteres, i ho demostra el fet que arribi a un local perdut al mig de Hangzhou.

Aquest mati el check out era a les 12h. Despres de menjar per 80 centims, hem anat amb el Tim a l'estacio amb la intencio de canviar el bitllet pel primer tren que sortis cap a Shanghai, ja que no hi havia res mes a fer entre la pluja i haver de moure les maletes amunt i avall. La jugada ens ha sortit be, ens l'han canviat pel del tren d'alta velocitat pagant sols 3 euros de mes (en total 8).

Durant el trajecte estava content perque tenia la sensacio d'estar tornant a casa despres d'un mal cap de setmana en una ciutat desconeguda. Pero ara ho estava pensant i...Shanghai no es casa meva. Per que tinc aquesta sensacio? Si ara que encara visc a la residencia universitaria penso aixi, quan estigui al pis i porti 2 anys en comptes de 5 mesos com pensare?

DESCOBRINT HANGZHOU

14.1.12

HANGZHOU.

La hipotesi sobre el meu malestar ahir era correcta. En tot el dia nomes vaig menjar un menu del McDonalds, que em va fer estar primer congelant-me al llit i despres suant tota la nit. He dormit mes de 12h, pero m'he despertat be. He menjat arros blanc, begut molta aigua i ara ja estic recuperat.

El que segueix igual es el clima, amb una pluja constant i molt fred (-4 graus). I jo, que segueixo sense roba d'abric, m'he hagut de conformar amb 5 capes de samarretes i polos i uns guants. Com que ja havia perdut la tarda d'ahir i el mati d'avui, li he dit a l'amiga que m'esta fent de guia d'anar als llocs mes importants. I el que ocupa el primer lloc de la llista es el West Lake, un llac enorme amb un paisatge idil.lic.

Despres hem anat a un dels carrers mes antics de la ciutat i tipic xines, amb botigues a banda i banda. Avui no hi havia gaire gent perque estava plovent, pero es veu que en dies normals gairebe no es pot caminar.

Despres de menjar uns fideus xinos torno a ser a l'hotel, on em trobare amb el Tim, l'alemany amb qui he vingut a aquest poble. Be, en realitat no es un poble, ja que hi viuen 8 milions de persones, pero a l'estar a Xina i venint de Shanghai no puc evitar dir-li poble.

El que mes m'ha sorpres de Hangzhou fins ara, la mala gestio del transit. S'estan construint 10 linies de metro, que estaran acabades l'any que ve, pero fins llavors els unics mitjans de transport son el taxi i l'autobus. Tot i aixi, no hi ha gaires taxis, i com que tothom va desesperat per trobar-ne un - mes en dies de pluja - s'acaba convertint en missio impossible. I el fet de no haver-hi metro provoca un estat permanent de transit molt dens. Per sort, aquesta imatge de Hangzhou contrasta amb la del seus multiples llacs i parcs.

MAI MES AL MCDONALDS

13.1.12

HANGZHOU.

Estic a l'hotel de Hangzhou, completament fet pols. La causa: haver menjat al McDonald's, n'estic segur. Aquest mati amb la pressa per agafar el tren nomes he agafat un menu a aquest "lloc de menjar". Des que me l'he pres he comencat a sentir-me debil, amb calfreds per tot el cos i porto tota la tarda amb ganes de vomitar al llit.

Fa ja hores que no menjo i segueixo estant fatal. A mes al carrer esta plovent i sembla que dema ho continuara fent. Espero que la situacio millori els proxims dos dies, o sino haure llencat temps, diners i salut per res.

GANBEI

12.1.12

SHANGHAI. Escric aquestes linies no al 100%, despres d'arribar d'un sopar amb el meu tutor i els seus alumnes, per desitjar-nos un bon any nou xino (aquest any cau en 23 de Gener). En aquesta epoca els xinos tornen al seu poble natal, i per aixo celebren el que a Barcelona seria el sopar de Nadal. Aquest es el meu tutor fent el discurs abans de menjar.

Quan el sopar ha acabat, han comencat els brindis. La xinesa es una cultura de tradicions, i per mostrar respecte els xinos s'aixequen i van a la taula del seu professor a proposar-li un brindis. I aquest brindis ha de ser necessariament amb alcohol.

I despres dels brindis amb els professors han arribat els brindis entre els estudiants. N'hi havia tres que s'han graduat avui mateix, i estaven totalment euforics. Una altra peculiaritat de la cultura xinesa es la del "Ganbei", que en xines significa "beure tot el got". Quan un xino, en un ambient distes com el d'aquest sopar, et proposa un Ganbei, no li pots dir que no, ja que es considera una falta de respecte pitjor que un insult. I obviament els Ganbei's es fan amb cervesa o altres tipus d'alcohol.

Es molt gracios perque a mesura que passen els minuts, cada cop queden menys xinos, i es que com que no poden dir que no, posen una excusa per marxar quan ja no s'aguanten drets, i aixi mantenen la dignitat. Aixo mateix es el que he fet jo, ja que per ser l'unic occidental, tots els xinos volien fer Ganbei amb mi...Si no hagues marxat ara mateix estaria al terra.

Ganbei!!

Tambe hi havia regals, que eren molt "xinos" per dir-ho d'alguna manera. Podien tocar tres coses: o un termometre, o unes tisores de tallar ungles o un disc dur extern per l'ordinador. Obviament, el disc dur era el que volia tothom, pero nomes n'hi havia tres. El meu company Qin ha sigut un dels afortunats.