LA VOLTA DEL MANICOMI

17.12.11
SHANGHAI. Ja m'he estructurat mentalment com em dividire el temps, i excepte l'examen de Concrete Structure, el dia 4 de Gener, la resta els veig be. Sembla que he aconseguit entrar en una mini rutina que m'esta permetent avancar en l'estudi una mica. Aquests son els cinc examens que he de fer i els dos treballs que he d'entregar, amb les seves corresponents dates.

Per desconectar, estic fent bastant esport cada dia. Combino un dia de gimnas amb un dia d'anar a correr. Quan surto a correr vaig a descobrir carrers al voltant de la uni. Es molt gracios perque hi vaig amb pantalons curts i maniga curta, i ja m'han aturat mes d'una vegada per fer-me fotos. Encara no se si es per la vestimenta d'estiu, pel tatuatge que tinc en xino a la cama, o perque soc molt guapo ("chist").

Potser perque aquests darrers dies he incrementat la quantitat d'esport, penso molt en tot el que feia en bici a Barcelona. Que be que m'anirien ara els 5 o 6 Tibidabos que solia fer els dies que volia desfugar-me. O per que no la volta del manicomi? Aquesta volta consistia en anar a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola i donar voltes durant 2 o 3 hores de rotonda a rotonda. Cada volta son nomes 2 km (menys de 4 minuts). Tothom em deia que com podia passar-me 3 hores fent 50 voltes al mateix lloc, que acabaria boig. Per aixo la vaig batejar amb aquest nom.

Aquesta foto es l'ultima que tinc dalt de la bici, just abans de deixar-la a la casa de Sant Feliu, on m'esta esperant per quan torni. Et trobo a faltar!

ADEU A LA BONA VIDA

15.12.11
SHANGHAI.

Des del diumenge, amb la ressaca del Madrid-Barca, que he entrat en una fase de nervis i angoixa que fins ara no havia tingut aqui a Xina. Dilluns ja tenim un examen, i la resta en les proximes tres setmanes.

Aquests dies es quan m'adono que he estat vivint massa be, i que ara s'ajunta tot. En el fons no es res nou, ja que cada periode d'examens de Camins es la mateixa historia. Pero el fet d'estar lluny de casa i d'haver fet molt menys (per no dir res) del que hauria d'haver fet en alguna assignatura m'esta fent entrar en un estat d'anim no gens bo.

I aixo s'ajunta amb el Nadal, epoca que mai m'ha agradat perque sembla que tothom sigui molt felic. En fi, no se si aixo es la crisi que deien dels tres mesos, pero si es aixi espero que no duri gaire. Espero que el dia 4, quan hagi acabat els examens, tot torni a ser com abans...

FUCKING SHANGHAINESE COLD!!

13.12.11
SHANGHAI.

Despres de la Cursa de les Tres Nacions (Puigcerda) de l'any passat, on pujant amb roba de bici d'estiu l'Envalira (2.408 m) va comensar a nevar i a fer molt vent a -3 graus, vaig dir que mai mes passaria fred. Ho vaig passar fatal, a la baixada vaig perdre la sensibilitat de tot el brac, i despres vaig estar 1 mes sense notar-me la punta de dos dits.

No es comparable aquell dia del juny passat amb aquests dies aqui, pero el titol de l'entrada ja ho diu tot. Sabia que a Shanghai faria fred, pero no m'esperava que en fes tant, i menys a mitjans de desembre. La temperatura en graus tampoc es excessivament baixa, pero quan s'arriba als 5 graus el fred es insuportable. No es tan pel fred en si, sino per la humitat, que se't clava a la pell i no hi ha forma de que marxi.

Espero que mica en mica m'adapti, i que vagi aviat al "Fake market" a comprar roba d'abric de veritat, ja que amb samarretes de maniga curta i sudaderes o jerseis fins no puc passar gaire mes temps...I aixo nomes es el principi, tots els xinos diuen que el fred de veritat es al Gener i Febrer. Al loro!

NIT PERFECTE

11.12.11
SHANGHAI. Un cop mes, ahir va ser una nit inoblidable a Shanghai. Aixo si, abans vaig passar la tarda en un seminari amb xinos on nomes es parlava xino, 3 hores inacabables on no podia fer res mes que escoltar i intentar entendre alguna paraula. Pero com dic, sempre que et passa alguna cosa dolenta despres ve una bona, i al reves. Eh, Alejandro! I la cosa bona va venir despres.

Primer vam anar a un bar on hi havia una festa de Kimonos, i despres a una de les discoteques mes conegudes de Shanghai, el Muse. Alla em vaig treure la camisa i vaig vestir la samarreta del Barsa, amb l'estelada de capa. De sobte em vaig convertir en el rei de la festa, m'ho vaig passar de conya! 

A les 4 de la matinada vam agafar un taxi en direccio "El Toro Loco", per comensar a escalfar motors. Erem tot l'African guetto (excepte el Basti i el Manu), i tambe va venir el Guillermo, un amic de Madrid. El primer que vam fer va ser penjar l'estelada i la bandera del Madrid del Guillermo, per demostrar que hi havia bon rotllo.

Al bar hi havia molta mes gent del Barsa que del Madrid (80 i 20% diria jo). El gol inicial del Madrid va fer que se'ls hi pugessin els fums, pero despres va apareixer el Pep team per posar les coses al seu lloc.

El bar "El Toro Loco" va resultar ser un bar molt peculiar. Les seves parets estaven plenes dels topics espanyols. Poso algunes fotos que parlen per si soles. S'hi podia veure des d'Aznar, Bustamante i Kiko Matamoros fins a Guti, Chikilikuatre i Paquirrin al costat del Parc Guell!!! Increible! Gracies Shanghai per nits com aquesta!



COM MES DIFICIL, MILLOR

09.12.11
SHANGHAI. Com em va preguntar el meu pare fa poc, es podria dir que he sustituit la bici pel xino. Segueixo fent esport sempre que puc, evidentment, pero la quantitat d'hores que passava pedalant ara les he d'omplir. I una de les coses que m'esta apassionant es aquest idioma.

Al principi nomes em preocupava per estudiar pinyin (xino escrit amb el nostre abecedari), per tal d'aprendre a parlar mes rapidament, i ignorava completament els caracters. Pero aixo tard o d'hora havia d'acabar. I va acabar el dia que em va arribar des de BCN el llibre que utilitza el Jere i que esta molt molt be. En menys de dues setmanes he apres a escriure i identificar 150 caracters, dels 400 que hi ha al llibre.

Aprendre xino es un gran repte. Primer has d'aprendre els caracters, el seu pinyin i el seu significat. Pero aixo nomes et permet identificar-los en un text, ja que quan es posen dos o mes caracters junts el significat pot ser completament diferent. Per exemple, qui diria que el caracter "8" al costat del caracter "caracter xino" vulgui dir "Horoscop", i no "8 caracters xinos". I a aixo se li ha de sumar la pronunciacio de l'idioma oral. Tot plegat molt dificil. M'encanta!

...

I amb tot aixo estem a dos dies del classic. Ja tenim taula reservada pel diumenge a les 5 de la matinada en un bar espanyol anomenat "El toro loco". La cosa promet, ja que el bar estara dividit entre madridistes i cules. Sera casualitat que darrerament veig molt Barsa per tot arreu? Fins i tot a una de les pantalles del metro van fer un resum de mes de 10 minuts d'un partit del Barsa!

QUE NO ESTAMOS TAN MAL!

06.12.11
SHANGHAI.

Estic fotut: encostipat, amb molt mal de coll, amb estres perque els examens s'apropen i veig que no he fet res mes que estudiar xino, sense tenir clar com anira el tema de la mudansa a un pis, amb el Nadal a dos dies...i a Shanghai cada cop fa mes fred.

El motiu del meu malestar fisic esta clar: vaig estar tres dies passant fred, tant al carrer com a la meva propia habitacio! L'aire condicionat estava trencat, i quan vaig aconseguir que funciones i el vaig posar a 30 graus, seguia sortint fred. Despres de gairebe una hora discutint amb els xinos de la recepcio, nomes es tractava de canviar el mode de fred a calent, pero com que el mando esta en xino...Aquesta tonteria li esta costant cara a la meva salut!

Segurament per tot aixo, ahir em va agafar un dels meus atacs asocials i me'n vaig anar a caminar sol per Shanghai, sense parlar amb ningu, simplement observant el mon al meu voltant. La meva conclusio al final va ser: estic a Shanghai, passant-m'ho millor que mai i aprenent moltes coses, "No estamos tan mal Nil!".

HECTOR, ESTUVO PADRISIMO!

03.12.11
SHANGHAI. Ahir a la tarda, l'Hector, un mexica amb qui em porto molt be, em va convidar a veure un partit de basquet entre els Shanghai Sharks (que serien com el Barsa de Futbol a la Lliga Espanyola) i un altre equip del qual no recordo el nom. Al principi vam dubtar si anar-hi, ja que despres haviem d'anar a una festa francesa de formatge i vi, pero veure un partit de basquet xino no es fa cada dia!

Ens van explicar que en la lliga xina de basquet no poden jugar en el mateix equip dos americans a la vegada, i es que crec que els hi fa molt respecte la NBA. El nivell de basquet, tot i que no soc cap expert, no era gaire alt...

I ara ve l'anecdota del dia i una experiencia que no oblidare mai: vaig poder estar al costat d'un dels personatges mes famosos de Xina: Yao Ming, un monstre de 2.26 m d'alsada, propietari dels Shanghai Sharks i que ahir estava a la tribuna del pavello mirant com jugava el seu equip. 

Al descans del partit li vaig dir a l'Hector que jo no marxava del pavello sense una foto amb el Yao Ming, o almenys sense intentar-ho. Dit i fet, va ser tan facil com agafar l'ascensor, pujar un parell de plantes i apareixer en una sala amb el Yao Ming assegut en un sofa enorme. Aquesta es la foto on sortim l'Hector i jo amb el gegant xino. Com diria l'Hector en mexica, "Guei, estuvo pasado de berga!".