LA IMPORTANCIA DELS AMICS

10.05.13

SHANGHAI. Que important que son els amics! Soc una persona molt independent i que m'agrada anar sempre a la meva, sempre m'he valgut per mi mateix. Pero he de reconeixer que, a vegades, els amics son molt necessaris.

Ahir, despres de 10 dies sense voler veure a ningu, per fi vaig sortir a sopar amb uns quants d'ells. Una llarga conversa amb el Coque em va animar, em va permetre alliberar tota la tensio acumulada i em va obrir el cami al meu proper repte: la tornada a Barcelona en bici!!! Sera durant els mesos de juliol, agost i part de setembre. I sera amb l'Olau, amb qui ja vaig formar tandem al creuar Vietnam de nord a sud amb moto. Junts som imparables! 

Ell ja porta preparant aquest viatge des de fa mesos, i es qui te tota la informacio. Avui hem debatut intensament durant gairebe tres hores la ruta exacte que durem a terme. Se'ns plantegen quatre opcions.

OPCIO 1: LA PREFERIDA. Tren de Shanghai a Urumqi (nord-oest de Xina) i bici fins a Uzbekistan, passant per Kazakhstan (1700 km). Des d'aqui, avio fins a Iran i tornada d'Iran a Barcelona en bici, passant per Turquia - Bulgaria - Macedonia - Kosovo - Bosnia and Herzegovina - Croacia - Eslovenia - Italia - França (5400 km). En total, 7100 km. Es l'opcio que ara per ara mes ens atrau, ja que el bitllet d'avio d'Uzbekistan a Iran surt molt barat. Te l'inconvenient del tempo, ja que segurament ens portaria a arribar a Barcelona ben entrat el setembre.

OPCIO 2: D'IRAN A BARCELONA EN BICI. Avio de Shanghai a Iran i tornada d'Iran a Barcelona en bici, copiant la ruta anterior (5400 km). Els avantatges son que ens estalviem problemes de visats i guanyem temps. Els inconvenients, que el vol surt carissim i que ens perdriem la primera part de l'Opcio 1, que promet ser espectacular. 

OPCIO 3. LA TRAVESSA DEL DESERT. Tren de Shanghai a Urumqi (nord-oest de Xina) i bici fins a Austria, passant per Kazakhstan - Russia - Ucraina - Hongria (6000 km). Avio de Viena a Barcelona. Els avantatges son que es un trajecte totalment pla i que a Austria ens allotjariem a casa la Pia i la Johanna, ex companyes de pis de l'Olau i que viuen en autentiques mansions. Els inconvenients, que suposa milers de km's pel desert, que no arribem a Barcelona en bici i que es, sens dubte, la ruta mes perillosa. 

OPCIO 4. TRAVESSA D'EUROPA. Tren de Shanghai a Urumqi (nord-oest de Xina) i bici fins a Uzbekistan, passant per Kazakhstan (1700 km). Des d'Uzbekistan, avio fins a Letonia, i tornada a Barcelona en bici, passant per Lituania - Polonia - Republica Txeca - Alemanya - França. L'avantatge principal, que es la ruta mes segura. L'inconvenient major, que passem per zones poc "interessants" des del punt de vista d'uns penjats com nosaltres. 

L'Olau i jo som els unics que no hem trepitjat Barcelona des de fa quasi 21 mesos. Aquesta tornada amb bici significaria posar el punt i final a dos anys inoblidables a Xina de forma llegendaria!

FINAL DE CICLE? ENCARA NO!

08.05.13


SHANGHAI.

Ultimament es parla molt de si el Barça esta vivint o no un final de cicle. En la meva opinio, a Messi i companyia encara li queda corda per molt temps! Avui anava a parlar del meu final de cicle a Shanghai, pero crec que ho deixare per mes endavant. Perque com be diu el meu amic Toni, a qui dono les gracies pels seus anims, jo no he vingut a Shanghai per estar deprimit i sense il·lusio.

Ha estat un cop molt dur que mai oblidare, i els ultims dies estan sent dels pitjors que recordo de la meva vida, pero no em puc quedar atrapat en el passat. He de seguir endavant com sigui!

SENSE IL·LUSIO

06.05.13


SHANGHAI. Que important es tenir il·lusions a la vida. Malauradament, jo ara no en tinc. M'aferro al que puc, a petitissimes dosis d'alegria per tal de tirar endavant. Ni que sigui a un plat d'espaguetis amb salsa pesto. Pero fins i tot al menjar penso en ella. I per primer cop a la meva vida estic desganat!! Us ho podeu creure? Jo, Nil Cabutí, no disfruto del menjar! Increible...


Un cop mes, l'esport esta sent la meva salvacio, pero segueix sense ser suficient. No me la trec del cap, i en molts moments del dia em sento perdut, sense anima, sense trobar sentit a res.

I, per si no fos suficient, la tesina em te cada cop mes amoinat. Tot i que la part teoria la tinc molt avançada, la practica segueix malament...

L'unica ocasio en que he sortit de casa que no sigui per anar al gimnas o a donar classe va ser ahir per acompanyar l'Adrien, el meu company de pis frances, a registrar-se a la comissaria del barri. Segueixo sense acceptar la realitat...

ENFONSAT

04.05.13


SHANGHAI. No volia dir res de tot aixo perque sempre m'han ensenyat que mai has de mostrar la teva debilitat cap enfora, pero despres de cinc dies abatut no em veig amb cor de continuar sense deixar-ho per escrit.


La Seraphine em va deixar el dia que marxava de Shanghai. I no perque no m'estimi, sino perque diu que soc massa estricte amb els diners, i aixo ha destruit la relacio. Es dificil d'entendre, perque segurament molts pensareu que al ser xinesa preten que el seu novio la convidi a tot. I no es aixi. Al contrari. Quan ens vam coneixer sempre em convidava ella, i fins i tot em regalava roba i bambes. El cas es que en part te rao, soc bastant reaci a gastar diners i aixo ens ha portat a moltes discussions, algunes molt pujades de to, fins que ella ha dit prou. Diu que no parem de fer-nos mal l'un a l'altre i que es millor deixar-ho.

Son massa records i experiencies de mig any de relacio. No ho entenc, i em nego a acceptar-ho. Durant l'estada dels pares, tot va ser perfecte, i fins i tot va arribar a dir que se sentia com si estigues en un somni. No se que passara ara, nomes se que del nuvol en que em trobava fa nomes una setmana he passat a la miseria absoluta. No trobo sentit a res, i nomes faig les coses perque toca fer-les: tesina, donar classe i gimnas. Sempre pensant en ella i amb el cor destrossat. Sense cap ganes de parlar amb altra gent ni de sortir al carrer.

No vull fer cap llastima a ningu. No necessito ni vull comentaris d'anims. Jo no soc dels que davant l'adversitat em quedo a casa plorant i sense fotre ni brot. Lluitare per recuperar-la, i encara que no hi hagi solucio, segueixo amb la intencio d'anar a la seva ciutat al juliol, passi el que passi. 

JO TAMBE T'ESPERO

03.05.13


SHANGHAI.

Et trobo a faltar. En el passat vam passar moltes hores junts. Em feies patir, em torturaves, m'obligaves a fer esforços inhumans i a l'arribar a casa no em quedaven forces ni per dutxar-me. Vam passar molt fred junts, molta calor, pluja, algun cop fins i tot neu. Molts dies t'odiava i no et volia ni tocar, pero sempre acabava tornant a tu. Perque no se viure sense tu. Descansa ara que pots a la meva habitacio de Sant Feliu, perque d'aqui menys de 3 mesos penso exprimir-te al maxim. Jo tambe t'espero. 

PENSO EN YUANS

02.05.13

SHANGHAI. 

A la porta de l'oficina dels estudiants xinesos de doctorat i post-doctorat, hi ha enganxat un bitllet de 100 RMB. El RMB (人民币 - Ren Min Bi), tambe conegut com a CNY (Chinese Yuan), com a Yuan (元 - Yuan) o com a Kuai (块 - Kuai) es la unitat monetaria de Xina. El motiu pel qual hi ha el bitllet a la porta no es el culte als diners, sino a Mao Zedong. I es que en totes les monedes i bitllets xinesos, hi figura la seva cara. Es veu que la presencia de la imatge del revolucionari lider xines entre els anys 1949 i 1976 es un simbol de bona sort!

Aquest es el bitllet de mes valor a Xina. Equival a poc mes de 10 euros, pero per mi te un valor molt mes gran. Recordo que durant els primers dies a Shanghai, dinava i sopava per 10 RMB (1 euro) en petits locals de carrer, i en general tot ho trobava baratissim. Mica en mica, pero, la meva personalitat va anar evolucionant, fins al punt que actualment ja penso en Yuans, i tot ho veig car!

Ja no em serveix l'excusa: "Pero si nomes costa 40Y, que son 4 euros, es molt barat! No cal negociar per baixar 1 o 2 euros el preu!". Aquesta frase l'acostuma a pronunciar tothom qui ha vingut a visitar Xina uns dies. Jo sempre responc el mateix: "Per tu seran 1 o 2 euros de diferencia, pero es que aqui amb aquests diners pots pagar-te un dinar!". En altres paraules, jo ja no tradueixo la moneda xinesa a l'europea, perque despres de dos anys vivint, viatjant, llogant un pis i treballant i cobrant en Yuans, l'unica unitat monetaria al meu cap es la xinesa. Aquest sera un altre dels xocs que tindre quan torni a trepitjar Barcelona. Quina por!

HE D'APRETAR

01.05.13

SHANGHAI. 

Tot i haver tingut companyia durant els darrers deu dies, aquest mes ha estat el que mes hores de tutoria he fet i el que mes diners he guanyat. Aixi, cobrare gairebe mil euros per les 29 hores de classe realitzades, gairebe una al dia de mitjana. 

Avui, 1 de maig, dia internacional dels treballadors, fare honor al nom de la festivitat i iniciare l'apretada final que m'ha de portar al juliol a fer la defensa de la tesina. Ara si que m'esperen dos mesos de soledat, treball i nervis, en veure que el temps no juga al meu favor. Per cert, ahir es van complir 20 mesos des de que estic fora de casa. Aixo es gairebe un 10% de la meva vida!