AVENTURA I EXIT

10.11.12


PUERTO PRINCESA, FILIPINES.

De bojos el dia d'avui!! Per mi, el millor fins ara del viatge, rememorant l'experiencia de Vietnam. Ens hem llevat a les 7 del mati i hem anat a llogar 9 motos pels 12. Al ser tants, les gestions de lloguer han estat eternes... 

Ens hem dividit en dos grups. El primer, de 4 integrants, ha anat a perdre's per la selva i les platges de la zona. El segon, que era el meu, de 8 integrants, hem decidit anar en moto fins a l'atraccio turistica mes famosa de la illa: un riu subterrani. 

Tot semblava a punt fins que m'he adonat que no tenia cap carnet que m'identifiques a sobre, necessari per la visita que planejavem. Com que teniem poc temps i molts quilometres a recorrer, els hi he dit als altres que es posessin en ruta mentre jo tornava a l'hotel a buscar el passaport. Despres de perdre'm per la ciutat intentant-lo trobar seguint el meu instint, mitja hora mes tard sortia en solitari de Puerto Princesa direccio Sabang. A gas!

Durant les gairebe dues hores de ruta en solitari, el paisatge i el sabor a naturalesa m'ha recordat molt a Vietnam. Com trobava a faltar aquestes sensacions!

M'he pres el trajecte com un repte. Havia d'arribar al desti i reunir-ne amb ells abans que fos massa tard. I es que si no arribava a temps, em perdria la visita.

Sorprenentment, he arribat gairebe una hora abans que ells, i he tingut temps de capbussar-me al mar i prendre una paella filipina davant del mar per 2 euruuus. Un luxe!

El Quique, la Judith i l'Adrian, de cami a l'"Underground River", una de les set meravelles naturals del mon, igual que Halong Bay, a Vietnam. Sembla que les estigui col.leccionant a consciencia!

Robinson Crusoe a Filipines??? No!! Es un home frances que ha vingut a fer el mateix que jo, relaxar-se uns dies a un dels paradisos del planeta. No entenc per que s'ha sorpres tant que li demanes una foto. Es o no es autentic?

Aquestes son algunes imatges del riu subterrani, que des de l'entrada fins al punt mes interior fa gairebe 6 km. Ha estat una visita d'una hora que no m'ha deixat indiferent. Realment tenim llocs unics a la Terra. L'hauriem de cuidar mes, seria una llastima que es perdessin.

Tampoc podien faltar els micos. Adrian, no le provoques asi con tu zapatilla que ya sabes lo que te pasara luego!

L'ultima parada abans d'emprendre el viatge de tornada a Puerto Princesa. Com no podia ser d'altra manera, hem arribat de nit. Estic reventat, pero aixo no para! Dema a les 5 del mati agafem un bus de 6 hores fins a "El Nido", que tothom defineix com el millor lloc amb diferencia de tot Filipines. Realment es pot superar tot el que he vist fins ara???

AEROPORTS DE BROMA

09.11.12


PUERTO PRINCESA, FILIPINES.

Dia de transport el d'avui, en que hem agafat tres autobusos, un ferry i dos avions, per traslladar-nos des de Boracay fins a Puerto Princesa, en una altra illa de Filipines. Recent instal.lats a l'hostal, estem discutint sobre que fer dema. Hi ha tres alternatives possibles i totes son atractives.

L'anecdota del dia, el numero que ha montat aquesta dona filipina a l'aeroport de Boracay. Mentre esperavem per embarcar, de sobte hem comencat a sentir crits i aglomeracio de policies. Ens han explicat que havia perdut el seu vol del mati per arribar tard, i exigia que l'encabissin en el primer avio que sortis a Manila. Obviament, els policies li deien que no, pero el seu mal geni i la seva tossudesa ha fet que acabes passant el control de seguretat i gairebe entres a l'avio pel seu propi peu. Ningu s'atrevia a frenar-la!! A qualsevol pais minimament serios aquesta senyora no hagues durat ni 5 segons abans que l'emmanillessin i la portessin a una comissaria. Aixo demostra que la seguretat d'aquests aeroports es baixissima...

Aquesta es la moto improvisada amb que hem arribat a l'Hostal. Son gairebe les 11 de la nit i no menjo des de les 10 del mati!! Anem a descobrir la gastronomia de Puerto Princesa...

COCTEL DE SENSACIONS INDESCRIPTIBLE

08.11.12

BORACAY, FILIPINES.

Un dia mes segueixo disfrutant d'aquestes vacances improvisades a les Filipines. De les coses que mes m'estan sorprenent d'aquestes illes es la climatologia. Quan fa molt temps a l'Escola em van ensenyar els diferents tipus de clima del planeta, em pensava que allo nomes era quelcom teoric. Llavors el mes lluny que havia marxat de Barcelona era Mallorca. Ara, estic vivint en primera persona el que es el clima tropical: calor durant tot l'any, humitat altissima, vent en determinades hores del dia i tempestes sobtades seguides de Sol radiant.

Avui ens hem llevat mes tard del normal, ja que ahir a la nit vam sortir a passar-nos-ho be. Tot va comencar a l'hostal, bevent una cervesa amb amics, musica en directe, brisa marina, rialles, converses de politica amb madrilenys, bromes, etc. Despres vam continuar a la platja i finalment a un bar a primera linia de mar. Aixo es la bona vida! Aquest mati entre tots hem reconstruit la nit passada, que va deixar anecdotes que mes d'un recordara per sempre. Pero no puc dir res, perque "el que passa a Asia queda a Asia".

El dia ha estat forca gris, amb poques estones de Sol. A mi m'ha anat be, perque despres del dia d'ahir tinc tota l'esquena i la cara cremades. Semblo una gamba! Si ahir vam rodejar el perimetre de Boracay en vaixell, avui el repte era descobrir l'illa des de dins.

Una bandera catalana!! Realment els catalans arribem a tot arreu. En aquesta platja hem conegut un noi de Sant Hilari Sacalm que ha arribat fa dos dies a fer d'instructor de kitesurf els proxims sis mesos. I el tiu venia d'estar treballant dos anys a una de les platges mes famoses de Tailandia!

D'esquerra a dreta, el Carlos, el Quique, l'Adrian, el Pere, Jo i el Joan. Dos madrilenys, un mallorqui, i tres catalans. Tots enginyers.

I aquestes son unes quantes fotos fetes durant el passeig de tarda pels camins interns de Boracay. En elles s'observa clarament com Filipines es un pais subdesenvolupat, amb unes condicions de vida molt diferents no nomes dels paisos europeus, sino tambe de Xina. 

I aquesta es la vista de postal de la qual estic disfrutant mentre redacto aquestes linies. Un escenari que evoca un coctel de sensacions indescriptible. Sera que em faig gran, que estic enamorat o que Shanghai m'ha transformat com a persona? O totes tres a la vegada?

L'ESTIU HA TORNAT

07.11.12


BORACAY, FILIPINES.

Avui ha sigut la tercera vegada que he anat a la platja en els ultims 15 mesos, i sens dubte ha estat la millor. Aixo es el paradis!! I nomes acaba de comencar...

Despres de dos dies cansats, agafant dos avions, tres autobusos i un ferry, ahir nit per fi vam arribar a Boracay, una illa de 6 km de llarg per 2 d'ample. Sens dubte, un dels paradissos d'aquest pais. Pero tambe un lloc molt turistic, i en consequencia mes car del que sol ser Filipines, un dels paisos mes barats d'Asia. Sense haver reservat hostal, hem caminat el que no esta escrit i regatejat de mil formes per finalment estar allotjats en un lloc adequat al nostre "budget".  

Avui l'hem passat de platja platja amb un vaixell privat per nosaltres 12, que ha sortit a menys de 4 euros per cap. Un luxe!

El dia s'ha aixecat ennuvolat, pero mica en mica s'ha anat aclarint i hem disfrutat d'un Sol i una calor dignes de la Costa Brava a ple Agost. Repetire el que porto tot el dia dient. Les fotografies de platges paradisiaques que surten al Google com la que tinc de fons de pantalla a l'ordinador son reals. I estan a Filipines!

Aquest es el Carlos, un madrileny que va vestit amb la samarreta de Xabi Alonso de la seleccio espanyola de futbol, es espanyolista fins la mort, va a veure els toros a Madrid i se'n va de caca com el rei forca sovint. Malgrat les nostres diferencies politiques i sobre les relacions entre el meu pais i el seu, es un tiu de puta mare! Quan viatges i coneixes gent de tot el mon, al final t'adones que tots aquests conflictes de fronteres i enemistats entre paisos no valen la pena. 

Aquesta es la casa de Manu Puqiao, un dels boxejadors mes famosos del mon. No us recorda a La Pedrera??

Un local ens ha vingut a vendre cocos fins al nostre vaixell! Aixo si que es autentic.

I aquest es el "Salou" de Filipines on passarem tres nits. Un lloc turistic a mes no poder, ple de Ressorts, Hotels, Bars, i "cuarentons" solters que venen a desconectar uns dies, en tots els sentits. A vegades algunes situacions que veig em fan llastima.

DE MANILA A BORACAY

06.11.12


MANILA, FILIPINES.

Les ultimes hores han estat de les mes cansades que recordo. Ahir Dilluns m'aixecava a les 7 per anar a classe, passava la tarda preparant la motxilla i ultimant detalls, i a ultima hora del dia anava a l'aeroport per passar la nit volant cap a la capital de Filipines, Manila. 

Hem arribat a Manila avui a les 6 del mati. Sense poder dormir a l'avio durant tot el trajecte, hem passat la jornada visitant la capital. Es tracta d'una ciutat molt caotica, en la meva opinio similar a Vietnam. Tot i aixi, la seva fisonomia, clima i ambient m'ha evocat mes a El Caire. D'altres parlaven de semblances amb Cuba. 

La calor i la humitat hi son extremes. La temperatura ronda els 30 graus, i permanentment hi ha una capa d'aigua i suor sobre la meva pell. Crec que mai havia estat en un lloc tan humit. A mes, venint de Shanghai, on aquests dies el fred comenca a apretar, aquesta sensacio s'ha exagerat encara mes.

Filipines va ser colonia espanyola fins fa aproximadament 100 anys, quan els darrers soldats que ocupaven el pais asiatic van ser expulsats a patades pels locals. Igual que amb la resta d'indrets colonitzats en la seva epoca daurada, Espanya va fracassar, com porta fent en gairebe tots els ambits en els darrers anys. 

El fet que fos colonia espanyola, comporta que avui dia moltes paraules de l'idioma que parlen els autoctons siguin identiques o semblants al Castella. D'igual forma, a tot arreu s'hi poden veure noms de carrers, restaurants, Universitats, etc., en la nostra segona llengua.

El grup de viatge, impressionant. Mes pinta de guiris no podem fer! Som els cinc Camineros novatos que han vingut a fer el mateix programa que jo, l'Olau i l'Alejandro, dos madrilenys, l'Helena, la Judith i jo. En total 12! I en principi dema s'afegiran quatre madrilenys mes.

Com deia abans, estic esgotat. Sense haver dormit gairebe res durant les darreres 48 hores, qualsevol parada durant el passeig per Manila ha estat valida per reposar una estona. I mes dins d'una Esglesia, que s'hi esta molt fresc!!

No se si aquest accident algun dia va ser real o si es simple decoracio dels carrers de Manila. En qualsevol cas, com a bon guiri, li havia de fer una foto! 

"Juan cards", anunciades per tot arreu a Manila. No se a vosaltres, pero a mi amb aquest nom no m'inspiren gaire confianca...

I aixo es el que estic veient ara mentre actualitzo el Bloc: una preciosa posta de Sol des de l'aeroport de Manila. No havent-ne tingut prou amb un vol, ara n'agafo un altre cap a l'illa de Boracay, per passar la nit en un dels llocs mes turistics de tot Filipines. A la recerca de platges paradisiaques!!