EL QUE ES DEL CESAR, PEL CESAR

09.07.12

SHANGHAI. Malgrat estar a milers de quilometres d'on estan succeint els esdeveniments esportius mes importants del moment, no vol dir que me'ls estigui perdent. Parlo del Tour de Franca, el Wimbledon, d'aqui res els Jocs Olimpics de Londres, fa poc l'Eurocopa de Futbol, etc.

Es veritat que l'horari a vegades no es gens convenient, pero considero que estic bastant al dia. Ahir, per exemple, vaig disfrutar amb la final del Wimbledon, que aqui es disputava a les 21h hora local. No se si l'expressio en catala es correcta, pero...el que es del Cesar, pel Cesar. Que gran es Roger Federer!!

Hores abans, suposo que degut al cansament acumulat de tota la setmana i a la festa de dissabte nit, havia caigut una bona siesta al mateix sofa. I aixo que jo sempre he estat en contra d'aquestes dormides a mitja tarda. Nomes serveixen per perdre el temps!

L'OPORTUNITAT S'HO VAL!

08.07.12

SHANGHAI. Feia molts dies que no caminava pel Bund, un dels districtes mes turistics de Shanghai. Aquesta foto es al passeig que hi ha davant del riu Huangpu, des d'on es pot contemplar un dels skylines mes impressionants del mon:

El per que d'aquest passeig solitari i reflexiu es degut a que tornava de casa d'una familia hongkongnesa-americana resident a Shanghai. Una familia de diners, de molts diners. Nomes cal veure l'edifici on viuen i les vistes als rascacels per adonar-se'n. Impressionant!

El cas es que m'ha sorgit l'oportunitat de, POTSER, donar classes particulars de matematiques a un dels fills d'aquesta familia durant el Juliol. I per un sou que esta de collons! Tot ha estat gracies al meu amic Olau, que durant l'any ja ha fet en certes ocasions de professor a fills d'expatriats, i que m'ha presentat, com en el seu moment el Luis va fer amb ell, el seu cap, el mitic John Woodberry. Em fa suar per seguir-lo per telefon quan parla tan rapid el seu angles britanic tan caracteristic!

Dic que encara no es segur perque, despres d'haver anat a coneixer la familia del Cody - el nen en questio -, la mare em va dir que provara a tres professors diferents pel seu fill, i el que sigui mes del seu estil, aconseguira la feina. Un dia de la setmana vinent fare la prova, i despres sabre el veredicte. Tot i haver fet de professor particular de mates durant l'any abans de venir a Xina, no tinc gaire experiencia. A mes, sera en angles. Com es diu "elevar a la potencia tercera" en angles, per exemple? Son coses que haure de saber.

Pero tot aixo son excuses barates. Se que tinc competencia, pero confio en mi i ho fare el millor possible per ser l'escollit. L'oportunitat s'ho val, i es que poder fer de professor particular per 35 euros l'hora esta de collons!

CARA A CARA

06.07.12

SHANGHAI.

Aquesta es la meva classe en el curs de xines que estic fent aquest Juliol a la Universitat de Jiaotong, que esta a 6 parades de metro des de casa en la direccio contraria a la Universitat de Tongji. No es que tothom faci campana, sino que nomes som 3: la professora Liu Mei, un angles de Londres de nom Cris i jo.

Si m'he apuntat a aquest curs reduit, es perque considero que el que m'esta costant mes de millorar del xines es l'oral, es a dir, la fluidesa en el parlar i les estructures basiques que s'utilitzen. I, fent 3 h i escaig netes de classe gairebe particular cada dia, puc assegurar que es molt rendible. I tambe molt esgotador...

Aquest es l'edifici on faig classe. A simple vista, ningu diria que aqui s'impareteixen llicons de xines, es un lloc ben estrany. Va ser el Santi qui ens ho va recomanar en base a la seva experiencia i sembla que novament l'ha clavat.

Avui es divendres, i despres d'aquesta primera setmana puc assegurar que he apres molt. Aixo es sobretot gracies a conversar molt amb la professora, que alhora m'ha anat corregint els errors dia a dia, aixi com ajudant a introduir paraules noves i utils al meu parlar. I es que estant sol a classe, no nomes estas al 100% tota l'estona, sino que a mes es un cara a cara amb l'idioma en questio, en aquest cas el xines. Aixo si, a vegades tinc la sensacio que el cap m'explotara...massa caracters i vocabulari nou en molt poc temps!

Res millor que uns espaguetis a la bolonyesa amb l'Adria, que tambe s'ha apuntat a aquest curs, despres de dues hores intenses de classe, i abans d'encarar l'ultima. L'horari del curs esta de collons, perque no nomes no ens hem de llevar d'hora (comencem a les 10.10h), sino que a mes la pausa per dinar fa que despres no ens haguem de preocupar per menjar.

Dia tempestuos el d'avui a Shanghai! En els darrers dies, el temps, a banda de ser caluros i humit, esta molt inestable. I es que estem en plena epoca de pluges aqui...

CIUTAT DE PAS

05.07.12

SHANGHAI. Actualitzo despres d'haver anat a l'edifici de Camins - dins del Campus de Tongji - per ultim cop abans del Setembre. Havia d'entregar uns papers i despedir-me de la Xuxin, la dona que porta el nostre conveni. Tambe he aprofitat per passar a recollir el certificat del curs de xines que vaig fer el passat quatrimestre.

Ahir va ser el sopar de despedida de l'Alejandro, que a hores d'ara vola cap a Barcelona. Aqui cada cop hi queda menys gent. Ara ja ho tinc clar. Shanghai es una ciutat de pas. Constantment arriba gent nova, pero tard o d'hora acaba marxant. Es trist, pero alhora enriquidor perque li dona un dinamisme que m'agrada. En qualsevol cas, dema prometo parlar del curs que he iniciat aquest juliol a la universitat de Jiaotong.

今日蹉跎 ("JIN RI CUO TUO")

04.07.12

SHANGHAI. El 19 de febrer del 2009, ja fa mes de 3 anys, em vaig fer el meu primer tattoo. De moment, l'unic. Des de petit sempre m'havien agradat, igual que els caracters xinesos, i tenia clar que volia tatuar-me quelcom en aquesta llengua.

Ara no explicare la historia ni el per que del significat de la frase que porto escrita al turmell, perque m'ocuparia massa espai. Si algu la vol saber, ja li explicare personalment. Simplement vull dir que la vam dissenyar entre el meu pare i jo un dia a la cuina mentre jo sopava i ell es prenia la seva copa de vi. Es troben a faltar aquelles xerrades abans d'anar a dormir...En qualsevol cas, i com suposo que deveu estar esperant, tambe traduire el que hi posa: EL TEMPS ES MASSA CURT, SE M'ESCAPA DE LES MANS, EL PERDO. No es que quatre simples caracters vulguin dir tantes coses. El que passa es que el xines es un idioma que juga molt amb les metafores, i no hi ha una traduccio literal d'aquesta frase. Es tracta d'un concepte, d'una idea.

El mes gracios de tot es que fins fa un any sempre havia pensat que mai a la vida aniria a Xina i, per tant, ningu l'entendria ni s'hi fixaria excessivament. Coses de la vida, he acabat venint a viure a Shanghai. Com a minim durant 2 anys, i qui sap si en el futur mes.

Ara que arriba l'estiu i la calor, amb els pantalons curts porto el tattoo al descobert. Sovint m'oblido que el tinc, pero els xinos somrient al meu voltant o comentant-ho a l'orella d'algu altre mentre miren el meu turmell m'ho recorden. A vegades, fins i tot m'aturen i em demanen si es poden fer una foto amb mi, o simplement me la fan sense que m'enteri, o aixo intenten. Es divertit.

Avui al metro una dona ha tret la seva camara gairebe de professional i durant moltes parades no ha parat de fer-me fotos des de tots els angles i posicions. El show que hem muntat al metro ha estat de pel.licula. Gracies a l'Adria, podre guardar el record amb aquesta foto. Es bona o no es bona???

ES LA CANYA AQUEST GAT!

03.07.12

SHANGHAI.

Aquest es el Crispy, el meu gat. Es guapissim. Si fos una persona, segur que seria model. I no nomes aixo, es molt carinyos i juganer. I tambe esta boig. Fa coses molt estranyes. Per exemple, a vegades intenta mossegar-se la cua quan esta a dalt la taula, comenca a donar voltes sobre si mateix i acaba caient al terra.

Ah, i menja moltissim! Hem decidit que nomes li posarem menjar dues vegades al dia. Tot sigui perque no acabi com una pilota, que de fet ja ho es bastant. Viu massa be. No nomes deixo que faci la siesta amb mi, sino que a vegades tambe mirem pel.licules junts, com l'altre dia "Origen", de Leonardo di Caprio. Gran pel.licula per cert!

Com que sempre ens esta reclamant que li fem caricies o juguem amb ell, quan no hi es se'l troba a faltar. A vegades, desapareix i no el trobem. Pero....es que el bitxo esta fotent-se una siesta digne d'un rei al meu coixi, panxa enlaire i tot!

Aixo si, tenim un problema greu al que li hem de trobar solucio ja. Te molts bitxos per tot el cos, que ens atrevim a dir que son puces. Vam comprar un spray, pero res. Ara l'estem sometent a dues dutxes diaries, a veure si millora. Pero tampoc sembla que faci efecte...Si en dos dies no millora, haurem de portar-lo al veterinari.

Qui diu que als gats no els agrada l'aigua?? Si que es veritat que al principi la refusava totalment, pero mica en mica sembla que li va agafant el gust. Es mes, com que el dutxem nomes tornar de classe de xines, quan anem al lavabo ja entra amb nosaltres, com si fos conscient del que li espera. Es la canya aquest gat!

DIA CALUROS, PERO PRODUCTIU

02.06.12

SHANGHAI. Avui ha estat un dia forca productiu. No nomes he comencat les classes de xines a la universitat de Jiaotong, sino que a mes a l'acabar he passat a recollir el visat renovat per un any mes, he anat a la comissaria a ampliar el permis de residencia fins al Gener, he fet algunes compres necessaries i he netejat i canviat tots els utensilis del gat. Ara em posare a fer el munt de deures que ja tinc, i amb aixo em donare per mes que satisfet.

Ja puc estar legalment a Xina fins al 31 de Juliol de 2013!

Aixo si, el trajecte fins a l'estacio de policia no ha estat gens comode. La temperatura a Shanghai avui ha arribat als 36 graus. Esta clar que he viscut molts dies amb una temperatura superior, pero puc asseguar que mai per caminar xino xano gairebe una hora havia acabat amb la samarreta tan empapada de suor, exactament igual que quan em matxaco al gimnas. Espero que no sigui aixi tot l'estiu...

Ja de tornada cap a casa, arribant al parc que tant m'agrada que hi ha just a l'estacio de metro de Shanghai Science and Technology Museum.

A la foto no es veu gaire be, pero tot jo estava xorrejant de suor...

Aquesta es la nova moda de pentinat entre la joventut xinesa. Pobre nen! O els seus pares no l'estimen gaire, o tenen un sentit de la vergonya molt diferent a nosaltres. O...qui sap, potser el seu idol es el Ronaldo, que va portar aixi el cabell al Mundial de 2002.