PIS D'ESTUDIANTS

14.05.12

SHANGHAI. Com mes d'un visitant de certa mes edat ja ens ha dit, el nostre pis compleix tots els requisits per ser catalogat com un pis d'estudiants masculins: papers per tot arreu, ampolles semibuides sobre la taula, plats i olles amb restes de menjar a la cuina, la cuina en si feta un desastre, el lavabo que sembla el d'una estacio de servei, etc. etc. etc. Tal com acostuma a dir l'Adria, tot plegat fa fastic! Alguns exemples grafics:

Pero malgrat tot, a vegades ens entra la vena higienica i ho intentem deixar tot com una patena. Aquest es el cas d'ahir a la nit, on entre el Santi i jo vam fregar tots els plats, tirar la brossa, escombrar i fregar.

Oi que no sembla la mateixa cuina??

Com a premi, sovint el chef Adria ens cuina plats exquisits, com aquests macarrons a la bolonyesa. Si no, entre el pernil de sobres que tenim a la nevera i una simple barra de pa amb oli d'oliva en tenim mes que suficient.

CRISI D'IDEES?

12.05.12

SHANGHAI. Tenir un blog i mantenir-lo viu de forma mes o menys constant al llarg de tants mesos no es facil. Hi ha periodes, com per exemple just aterrat a Xina o durant el viatge a Vietnam, en que falten linies per escriure-ho tot, pero n'hi ha d'altres, com en el darrer mes o m'atreviria a dir avui mateix, en que un no sap que escriure.

Es una crisi d'idees temporal? No ho se. En qualsevol cas, la "rutina" mes o menys estable que he adquirit darrerament sumada a que estem en els dos ultims mesos academics abans de l'estiu no ajuden gaire. Tot i aixi, i despres d'un mes d'abril en que nomes he penjat 7 miserables entrades, ara m'he proposat com a minim actualitzar aquesta pagina dia si, dia no. Per tant, als pocs seguidors que dec tenir els dic: Al loro!

En un dia de gossos com avui, un al.lucina quan surt a buscar uns fideus al local de la cantonada i es troba amb una baralla entre dues senyores grans al mes pur estil "Ehto eh el Bronx!". Francament, ha sigut esperpentic. Llastima que no pugui pujar el video, perque realment val la pena. A vegades estan ben sonats aquests xinos!

SOMNIS

10.05.12

SHANGHAI. Tots tenim somnis, tant en el sentit estricte de la paraula - al llit abracats al coixi - com metaforicament en forma d'objectius a la vida.

A vegades, ambdos significats de la paraula "somnis" es fusionen i creen en un mateix una sensacio molt estranya. Es el que passa quan et despertes despres d'haver somniat que duies a terme quelcom que portes molt temps desitjant. De seguida te n'adones que el que has somniat no ha estat real, pero se li ha assemblat tant que ja et dones per satisfet. I, lluny de pensar que es quelcom impossible, ho veus mes factible i proper que mai.

Tota aquesta filosofia barata es per dir que avui he somniat que tornava pedalar per pujar un dels meus ports de muntanya preferits: el Port d'Envalira, a Andorra.

Els experts diuen que els somnis duren nomes 10 segons, encara que en alguns casos sembla que durin hores, dies o, fins i tot setmanes. En el meu cas la durada ha estat de 4h i escaig, que es el que acostumava a trigar per realitzar la ruta ciclista Tres Nacions (Puigcerda - La Seu d'Urgell - Andorra - Pas de la Casa pel Port d'Envalira - Port de Puymorens - Puigcerda). Sembla mentida, pero els detalls que el meu cervell ha creat de l'ascens al Port han estat tan grans que ha sigut com si estigues alla en primera persona. Pero, de sobte, en un obrir i tancar d'ulls, he desaparegut del paradis pirenaic per apareixer de nou a Shanghai...

Donat per fet que a Barcelona no tornare fins a finals de l'estiu de l'any vinent, encara queda una barbaritat perque aquest somni es faci real de veritat. Pero, en dies com avui, ho veig mes clar que mai: sigui on sigui i faci el que faci, l'amor pel ciclisme sempre formara part de mi.

PIC I PALA

08.05.12

SHANGHAI. A Stanley Beach, Hong Kong, fa un parell de mesos. Nostalgia...

L'expressio "pic i pala" la vaig sentir per primera vegada en boca de Maria Angels Puigvi, qui va ser la meva professora d'Algebra a primer de Camins. Tothom que hagi fet Camins s'enrecorda de la Puigvi, tant pel seu perfeccionisme a l'hora d'ensenyar com pel seu riguros vocabulari matematic.

A diferencia de molts companys, a mi Algebra no se'm va atragantar. Al contrari, m'ho vaig prendre com un repte. I la forma tan metodica d'ensenyar propia de la Puigvi em va mantenir motivat fins al final. Encara que molta gent la trobi una professora massa perfeccionista, exigent, i estrafolaria, per mi es i sempre sera una de les millors professores que he tingut a la UPC.

Encara enfonsat per la perdua del iPhone, he decidit que ha arribat l'hora de fer us de l'expressio Puigvinenca i tirar endavant. Queden dos mesos exactes per l'operacio Pattaya, pero abans encara tinc molt xines per aprendre, molts apunts a passar a net previs a un parell d'examens, molts pdfs a resumir i molts seminaris a assistir. Aixi que...pic i pala!

...

Per animar-me una mica...Sorpresa!

Per flipar o no?!? Jan, aquest senyor no sap fer el que tu fas amb el dit gros de la ma, pero en un concurs de rareses crec que et guanyaria eh!

Tot i que sembli mentida, no es la primera vegada que veig una ungla aixi a Xina. De fet, una quantitat considerable de xinos es tallen totes les ungles de la ma excepte una. I no es una moda. El cas es que es tracta de l'ungla que utilitzen per rascar-se la orella. I a saber si amb ella tambe es rasquen altres coses...

IMPOTENCIA

06.05.12

SHANGHAI.

Impotencia es el que sento des divendres a la nit, quan algu va robar-me l'iPhone mentre estava a una discoteca. No es pot dir que fos negligencia meva, tot i que el fet de saber l'interval de 3 min en que es va produir el robatori em fa sentir molt culpable.

Molta gent apretada, xinos i xines passant per un costat i altre, fregaments constants...Durant uns pocs minuts vaig estar encaixonat sense poder moure ni un dit. Nomes estava esperant trobar un espai per sortir d'alla. Qui m'havia de dir que algu em posaria la ma a la butxaca i em prendria el mobil? I mira que mai no passen 5 min sense que el tregui per fer-li una ullada...

En fi, ara a tornar una altra vegada amb el Nokla que li falten la meitat de tecles i l'altra meitat no funcionen...Almenys em queda el consol d'haver pogut mantenir el mateix numero d'abans. I potser aixi tambe em podre concentrar millor per treballar aquests dos mesos intensos que m'esperen.

...

Avui no tocava parlar d'aixo, tocava dir que a Shanghai ja hi ha aires d'estiu. Darrerament durant el dia la xafogor comenca a apretar, sobretot en els desplacaments a peu, on un ja pateix per la goteta de suor al front. La calor que esta per venir fa por...

L'ultima foto que tinc del meu iPhone, poc abans de ser tret de la meva butxaca de la forma mes covarda que existeix. Que m'atraquin pel carrer! Que almenys tingui l'opcio de marxar corrent o fer quelcom al respecte. Pero que no em facin aixo i em deixin amb una sensacio d'impotencia dins meu que encara no he superat...

EL MORO

04.05.12

SHANGHAI.

Com vaig prometre que faria, per fi ha arribat el dia de parlar del Moro. El Moro ha estat un dels llocs que mes he frequentat a Shanghai durant aquests mesos. No es res mes que un restaurant a peu de carrer al costat de la universitat de Tongji. El vam descobrir els primers dies quan investigavem els seus voltants, i des del primer moment va tenir molt d'exit.

No es pot dir que sigui un local de 5 estrelles, mes aviat al contrari. Com va dir el pare del Santi quan el vam portar, sembla el tipic bareto de carretera espanyola abandonada. Tot i que el Moro no es caracteritza per la seva higiene i netedat, el poder menjar per tan sols 1 euro en quantitat, qualitat i varietat ho compensa tot. I es que un mai surt amb gana del Moro. Al contari, surt molt satisfet despres d'engolir un 土豆牛肉饭不要蔬菜 (arros amb carn i patates pero sense verdures), un 牛肉炒饭 (arros fregit amb carn) o un 袭红色蛋炒饭 (arros a la cubana), que son els meus plats preferits. I la pasta es fresca del moment!! 

Amb el pas del temps, ens hem adonat que Shanghai esta ple de Moros. No de persones musulmanes, sino de restaurants com aquest. Pero fins ara mai cap ha arribat a igualar el del costat de Tongji, el qual s'ha convertit en l'oficial.

Els propietaris del Moro son d'Urumqi, una regio de Xina musulmana. L'unic que no m'agrada d'ells es la separacio de funcions tan clara que hi ha entre homes i dones. Mentre els primers basicament es dediquen a cobrar, rebre els nous clients i com a molt portar-te la sopeta que acompanya el plat, les dones i filles estan a la cuina i amb prou feines hi surten. Fins i tot, un dia que vaig anar a donar-li els diners a una de les dones, aquesta va anar a cridar el seu marit que aleshores estava mirant una pel.licula perque em cobres...

Ningu que vingui a Xina i li faci de guia s'escapara de venir al Moro. Aixi, com no podia ser d'altra manera, quan els pares van venir a Shanghai, van tenir-hi parada obligatoria.

I com tampoc podia ser d'altra manera, estic escrivint aixo amb la panxa ben plena despres de venir del Moro amb el Coke al sortir de classe.

EN PAU AMB HANGZHOU

01.05.12

SHANGHAI.

Com ja ha passat altres vegades, els ultims dies el VPN que em permet navegar per les pagines d'Internet censurades a Xina - com es el cas de Blogspot -, no va massa fi. Aquest es el motiu pel qual fa ja forca dies que no actualitzo.

De la darrera setmana em quedo amb l'excursio que vaig fer a Hangzhou amb l'escola de xines. Van ser nomes dos dies i una nit, pero suficients per oblidar la mala experiencia que vaig tenir-hi al Gener, quan vaig deixar-me mes diners dels previstos, vaig estar malalt, feia molt fred i no tenia roba d'abric i va ploure el 100% del temps.

Com s'observa a les fotos, aquesta vegada el Sol va ser present en tot moment. Al ser un grup tan nombros - ens vam desplacar fins a Hangzhou una caravana de 12 autocars, gairebe 500 persones -, les visites guiades es van fer impossibles i ens vam separar en petits grups. Tot i aixi, la major part del temps va ser lliure, i aixo va permetre coneixer molta gent d'altres classes, amb la qual a la nit vam sortir de festa malgrat sabent que al mati seguent el despertador sonava a les 7...

Amb qui vaig passar mes temps i no vaig parar de riure durant els dos dies va ser amb aquests dos personatges: el Coke, el tambe catala a qui ja he mencionat alguna vegada, i l'Alike (o com s'escrigui), un tiu de Khazakstan que no deixa de sorprendre'm dia rere dia...Sonat!!

Dinar per classes de despedida al costat del famos West Lake de Hangzhou i...

...de tornada cap a Shanghai. Hi ha algu despert?!?