Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 8 de octubre de 2011

ES DISSABTE, HI HA CLASSE

08.10.11
SHANGHAI. Com avansava ahir, la tornada a Shanghai ha estat mes "normal": ja no hi havia gent estirada al passadis, tampoc 10 xinos mirante fixament les 12 hores del viatge i al lavabo es podia respirar! 

Tot i ser encara dels trens mes barats per fer Beijing-Shanghai, exteriorment te bona pinta. Podria colar per un AVE a Espanya i tot.


I com que estem a Xina, i aqui treballar forma part del plaer personal, el dissabte hi ha classe per recuperar les hores perdudes aquesta setmana, que ha estat Festa Nacional. Que passaria si a Espanya el dissabte despres de la Festa de la Constitucio es declares dia laboral?







viernes, 7 de octubre de 2011

UNA GANGA

07.10.11
BEIJING. Escric des de l'hostal Leo Courtyard a punt de marxar cap a l'estacio a agafar el tren de tornada. Aquest cop "nomes"seran 12 hores de viatge...ja estem curtits!

Avui hem fet comptes i aquests 6 dies a Beijing ens han sortit molt molt barats. Gran culpa d'aixo es deu a haver dormit per 3 euros la nit. En teoria ens hauria d'haver costat 6 euros la nit, pero com no tenien habitacions hem dormit al terra del restaurant.


La conclusio despres d'aquests dies es que Beijing es la ciutat per fer turisme i Shanghai la ciutat per viure-hi. Han quedat pendents algunes coses, pero espero tornar-hi en el futur proxim. Zai jian, Beijing! 


jueves, 6 de octubre de 2011

BEIJING OLYMPIC GAMES 2008

06.10.11
BEIJING. Avui he estat a un dels llocs on tenia mes ganes d'anar de tot Xina: a la seu dels Jocs Olimpics de Beijing 2008. Se'm posava la pell de gallina quan a les pantalles de dins el "Niu d'ocell" repetien les millors imatges dels Jocs. I pensar que aqui van estar els millors atletes del mon, que tot el mon va estar pendent d'aquest estadi durant 3 setmanes, que Bolt va correr els 100 m mes rapids de la historia!




M'ha impactat molt que des de l'avinguda olimpica es veu al fons la Ciutat Prohibida, i es que aquesta avinguda va de Sud a Nord de forma perfecta. Segur que per construir-la van tirar a terra tot el que hi havia...prioritat 1 pels Jocs Olimpics!!

Tornara a fer Phelps a Londres l'any que ve la bestialitat que va aconseguir en aquesta piscina?


Dema ja es l'ultim dia. No se si m'hi cabra tot a la maleta perque acabem de tornar del Silk market, on esta ple de coses falses i on regatejar es un art, i per 18 euros he tornat amb un polo Gant, unes bambes Nike i un moneder Dolce&Gabbana!


miércoles, 5 de octubre de 2011

TEMPLE DEL CEL, CIUTAT PROHIBIDA I MURALLA XINA...BUFF!!

05.10.11
BEIJING. Massa coses a dir i poc temps i espai per dir-les. Si una cosa esta clara es que aqui tot es enorme, l'escala de les coses no te res a veure. Pels xinos el numero 3 es el del cel, per aixo el Temple del Cel te tres pisos. Es curios, perque el 4 es el numero de la mort. De fet, el numero 4 es pronuncia exactament igual que el verb morir.


Del Temple del Cel a la Ciutat Prohibida...



Despres de la pallissa, a l'hotel quan estavem tots fets caldo, ens vam jugar a zig-zag-zug qui havia de baixar de l'habitacio a la recepcio a preguntar com anar a la muralla avui. El resultat va ser que avui ens hem despertat a les 6.30 h despres de dormir nomes 5 hores...Pero ha valgut la pena! El que m'ha agradat mes fins ara amb diferencia.





Sera que he disfrutat com un nen perque fa mes d'un mes que no veig muntanyes? Aixo si, no se si era per l'altura o per la meva pessima forma fisica actual, pero he acabat esgotat!! Les rampes aquestes no les pugen ni al Tour!





lunes, 3 de octubre de 2011

TOT ES EFIMER, MENYS MAO

04.10.11
BEIJING. Despres del llarg viatge en tren i una siesta massa curta, Tiananmen ens esperava. Es la plasa mes gran del mon, i la segona es la del Forum de Barcelona. Estava plenissim de gent, pero tots eren guiris xinos!


Passi el que et passi a Xina, ja sigui bo o dolent, es gracies o per culpa de Mao. Esta a tot arreu la seva foto, sempre vigilant que tot funcioni correctament en aquest pais comunista. A sota, com veieu ja estem immiscuits a la poblacio, amb banderetes que costaven 1 centim d'euru.




I abans d'anar cap a dormir, que millor que anar al mercat d'insectes a tastar escorpi, centpeus, escarabats o...penis d'ovella?




HE SOBREVISCUT!

03.10.11
BEIJING. Despres de 21 hores i 14 minuts hem arribat per fi a Beijing.


El viatge ha acabat resultant mes comode del que ens pensavem, sobretot si ho comparem amb la gent que s'ha passat les 21 h al passadis assentada com podia o dreta. Durant les hores de Sol erem l'atraccio dels xinos: estaven embobats mirant com parlavem, jugavem a cartes, etc. De nit hem intentat descansar, pero ha estat impossible. Nomes dec haver dormit 20 minuts...Ara escric aixo despres d'una siesta de 2 hores. Toca anar a descobrir aquesta ciutat. Estem a Beijing!!! Ho penso i dic: quants Cabuti han estat aqui abans???








sábado, 1 de octubre de 2011

1 MES A XINA!

01.10.11
SHANGAI. Ja fa un mes que estic aqui, i la veritat es que em sento extranyament comode. Es la primera ciutat de totes les que he anat en que estaria disposat a viure-hi, almenys per ara. Obviament hi ha coses millors i coses pitjors, i trobo a faltar moltes coses de Barcelona, pero de moment en general estic molt be.


I dema iniciem l'aventura de Beijing. Ens esperen 21 hores de tren que es preveuen intenses i imprevisibles. Ah, aixo es el que vam menjar ahir, gracies al Jere que ho havia portat de BCN i el tenia guardat tots aquests dies. Com es troben a faltar aquestes petites coses...