HI HA ELECCIONS? PER MI, NO

25.10.11
SHANGHAI. Aixi es, Espanya no nomes funciona malament dins el seu territori, tambe a l'estranger. Es bastant trist que 5 estudiants de Camins ens quedem sense poder votar a les eleccions generals perque el Consulat Espanyol a Shanghai sigui tan ineficient com la majoria de politics del "pais vei".

De forma molt resumida, la cosa va anar aixi: fa 2 dies l'Alejandro va trucar al Consulat per informar-se sobre el tema, ja que ens havien dit que ens avisarien pero no teniem noticies seves. La resposta va ser que s'havia acabat el termini per enviar els papers a Espanya. Malgrat tot, ell i l'Olau van voler insistir i van anar en persona al Consulat. El resultat final va ser el mateix: no podrem votar.

Pel poc que m'entero, pero, no sembla que hi hagi ningu capas de canviar la dificil situacio d'Espanya. I es que, com be diu un amic meu, si acabes una carrera a Espanya tens tres sortides: per terra, mar o aire.

JO SOC MES DE PROXY QUE DE SOFTWARE

24.10.11
SHANGHAI. Avui he passat el mati fent un treball en grup amb xinos en que s'ha d'utilitzar l'ordinador, i el fan anar com volen. Com que jo no m'hi porto gaire be amb les maquines, paraules com Software, Hardware, Proxy, Router, etc., em sonen a xino (com diria el Montilla: "chist"). I es per aixo que sempre fem broma d'utilitzar aquestes paraules tan frikis en converses de qualsevol tipus.

Esta clar que en matematiques pures i programacio no puc competir amb la majoria de xinos. Pero ens complementem molt be, perque els hi puc aportar la logica i creativitat que els hi falta a vegades.

Mireu que feien aquest mati a la tele! Es el Tour de Hainan, una Volta de 7 dies per l'interior de Xina. M'ha recordat a les tardes d'estiu mirant les etapes del Tour a Teledeporte, per despres sortir motivadissim a menjar-me les carreteres del Valles. Quina nostalgia!

PORT DE SHANGHAI?

22.10.11
SHANGHAI. Avui hi ha hagut excursio al port de Shanghai, o aixo es el que ens havien dit. De port hem vist poca cosa: nomes des de lluny i unes quantes grues. Qui sap, potser eren falses i estaven fetes pels turistes...

M'ha recordat a la visita de la muralla xina: pujar i baixar moltes escales per veure vistes del mar, que pel seu aspecte no convidava a banyar-s'hi. En qualsevol cas, quant costaria tenir una caseta amb aquesta cala a Mallorca o Menorca?

El mes impressionant del dia d'avui, pero, han estat els 32 km de pont per sobre el mar per arribar a aquest lloc. A la foto se'n pot apreciar l'inici, que es perd a l'horitzo. A banda i banda del pont estava ple d'aerogeneradors, era molt espectacular. En algunes coses ens porten anys d'avantatge...

I aquesta es la foto graciosa del dia. La veritat es que aquestes traduccions "xinglish" comensen a ser habituals, aviat podre fer un album.

ON ESTAN AQUI ELS IDEALS COMUNISTES?

21.10.11
SHANGHAI. Ja m'ha arribat el que ha passat amb la nena atropellada a Xina i que ningu l'anava a ajudar. Ahir vaig viure en primera persona una situacio semblant. Sera casualitat? Anava a creuar un pas de peatons i des de lluny vaig veure com un home molt gran queia de la bici. Els xinos passaven de llarg, com a molt paraven i se'l quedaven mirant.

No em vaig poder estar de fer la foto d'aquesta situacio tan esperpentica, pero just despres vaig anar a ajudar-lo. No el vaig entendre, pero crec que estava agrait. Mentrestant, la gent seguia passant impassible. Fins i tot els cotxes passaven a pocs metres nostre! On esta aqui el comunisme que diu que tots som un?

Aquest mati hem anat a una conferencia d'un angles sobre l'efecte de les grans tempestes en els immensos ponts xinesos. Com s'agraiex escoltar de tant en tant un angles tan perfecte!

Aquesta es la nova moda entre els Businessman xinesos: mitjons PLAYBOY!

TAN I TAN POC A LA VEGADA

20.10.11
SHANGHAI. Com que a l'habitacio no tenim internet, anem a l'edifici d'arquitectura i ens assentem a aquestes cadires a l'entrada del Cafe per agafar la Wifi del campus.

L'edifici esta obert fins les 12 de la nit, pero el Cafe tanca a les 22. Mai havia tingut cap problema, pero ahir el vigilant a les 22 va fer-me fora. A priori no sembla res fora de lloc, el que passa es que l'edifici va seguir obert 2 hores mes i jo estava assentat al terra a fora amb 4 xinos mes!

Obviament vaig intentar fer-li entendre que estar assegut a la porta (que seguia oberta!) era el mateix que estar a les cadires, pero nomes parlava en xino. Vaig intentar utilitzar el poc que se de l'idioma en explicar-li, pero va ser impossible. Tan intel.ligents i admirables que son a vegades i que poc que ho semblen altres...

POC A POC

19.10.11
SHANGHAI. Mica en mica ja vaig tenint una rutina i un horari marcat. El temps lliure m'agrada dedicar-lo a estudiar xino, sobretot vocabulari. Es realment motivador el fet de despres sortir al carrer i cada dia poder dir una frase mes! Tot i aixi, aprendre xino es una cosa que requereix temps.

Per l'assignatura de Probabilitat necessitem dos llibres. La setmana passada dos xinos que van amb nosaltres a classe es van oferir a portar-nos-els fotocopiats. Dit i fet, ahir van arribar carregats amb 10 llibres, que quasi deuen pesar mes que ells. Mira que el dia abans els hi vam dir d'anar amb ells, pero s'hi van negar!

Canviant de tema, no deixen de sorprendre'm les formes de diversio dels xinos. Aquests d'aqui son els futurs arquitectes xinesos en el seu temps lliure, saltant a la corda i disfrutant com nens.

WO DE PENG YOU!!

17.10.11
SHANGHAI. Fins ara he conegut a molta gent de tot el mon, pero n'hi ha uns amb els quals tinc una relacio especial. Son d'Afganistan, i son els tius mes enrotllats que hi ha a l'edifici, amb permis dels africans. Sovint em conviden a la seva habitacio, on sempre hi ha festa i bon rotllo. No tenen cap problema en parlar de Bin Laden, el terrorisme, la relacio amb les dones en la seva religio, etc.

M'han explicat que es el que passa exactament al seu pais, i mica en mica ho vaig entenent. Estan cansats que sempre se'ls relacioni amb el terrorisme, i jo els veig realment convensuts que la pau a Afganistan es possible si els paisos del seu voltant (Iran, Paquistan,...) els ho permeten.

Ells son el Muhammad, el Mohammed, l'Ahmed i l'Ahmadi. Quins noms mes topics no?

Em va fer molta rabia no poder aconseguir una bandera d'Afganistan de l'ambaixada afganesa a Beijing. El Muhammad hi te un amic i ho va intentar, pero al final no va poder ser possible. En qualsevol cas, va ser tot un gest. Fa pensar en la mala imatge que es te de certs paisos per culpa de la premsa que se'n fa, imatge que es trenca totalment quan el coneixes de la ma d'un dels seus habitants.

P.D. Pels curiosos, "Wo de peng you" significa "Els meus amics" en xines.