Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 9 de octubre de 2011

"MAMA, DE GRAN SERE COM EL FERRERO?"

09.10.11
SHANGHAI. Quan era petit, i al Tennis Sant Feliu destacava per sobre dels altres nens, vaig comensar a fer campionats a Vic. Alla el nivell no era gaire alt, i molts cops tornava amb una copa a casa. Aquella epoca va coincidir amb la primera Copa Davis d'Espanya, liderada per Ferrero, aleshores numero 1 del mon (any 2000).

M'enrecordo que amb la innocencia d'un nen pero amb molta ilusio, em veia sent el successor del Ferrero, i vaig utilitzar mes d'una vegada la frase del titol d'aquesta entrada.

Us estareu preguntant a que ve tot aixo. Doncs be, ahir vam sortir i vam acabar a la festa d'inauguracio del Masters 1000 de Shanghai aquesta proxima setmana. Qui li hagues dit a aquell nen del Club Tennis Sant Feliu que acabaria parlant distesament amb el tennista que sempre havia somiat ser en un atic de Shanghai?


Per cert, el de l'esquerra es Nico Almagro, numero 15 del mon i un tiu super cachondo: - "Sabeis contra quien os toca?" - "A mi contra el petardo de Robredo, lo voy a machacar!" jajaja quin crack!

5 comentarios:

  1. Nil, el Robredo es d'Olot!!
    Per cert, portes una marxa que ni te l'esperaves.

    Per cert, l'avia diu qu fa dies q intenta pblicar i no se'n surt.

    ResponderEliminar
  2. Nil, una altra foto per la història. No deixa de ser curiós pensar la feina que teníem per poder anar una exhibició al Godó d'aquest tipus de personatges, i tot allò que fèiem per poder estar prop d'ells, i veure com ara, sense més, et fotografies amb ells, hi xerres, i, fins hi tot, hi bromeges. Això fa la història d'un, quan connecta els punts que li foren fixats en el passat tal com diu el gran fundador d'Apple a qui hem acomiadat recentment.

    ResponderEliminar
  3. m'he deixat l'autoria en el comentari anterior:
    JoC

    ResponderEliminar
  4. Quina foto més xula Nil!! Què bé que gaudeixis tant d'aquesta experiència!

    Àvia M. Dolors

    ResponderEliminar
  5. Realmente es fantástico cuando con el prisma del tiempo uno puede cenectar su sueño de pequeño con el presente. Todo se vive diferente y quizás por ello nos permitimos disfrutar de las cosas relajadamente y se vive una fantasía. Enhorabuena por verte de niño con el joven de hoy.
    Pablo

    ResponderEliminar