25.10.11
SHANGHAI. Aixi es, Espanya no nomes funciona malament dins el seu territori, tambe a l'estranger. Es bastant trist que 5 estudiants de Camins ens quedem sense poder votar a les eleccions generals perque el Consulat Espanyol a Shanghai sigui tan ineficient com la majoria de politics del "pais vei".
De forma molt resumida, la cosa va anar aixi: fa 2 dies l'Alejandro va trucar al Consulat per informar-se sobre el tema, ja que ens havien dit que ens avisarien pero no teniem noticies seves. La resposta va ser que s'havia acabat el termini per enviar els papers a Espanya. Malgrat tot, ell i l'Olau van voler insistir i van anar en persona al Consulat. El resultat final va ser el mateix: no podrem votar.
Pel poc que m'entero, pero, no sembla que hi hagi ningu capas de canviar la dificil situacio d'Espanya. I es que, com be diu un amic meu, si acabes una carrera a Espanya tens tres sortides: per terra, mar o aire.
Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.
Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.
Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.
Nil, m'agrada la frase del teu amic perquè dona joc. Més enllà de la lectura bàsica, amb tren, vaixell o avió, també es podria interpretar enterrat, ofegat o asfixiat (:-)
ResponderEliminar
Quant al tema de les eleccions em passa el que darrerament ja va essent normal en mi: no sé que dir si ho vull dir educadament.
Però segur que vindran temps millors encara que per això ens "haguem d'aixecar més d'hora".
JoC
Hahaha, la frase és la clau. Ja ho saps! Vinga va, que de seguida agafo la opció de l'aire! Ara estic fent "burro"cracia amb la UPC per tema de crèdits ale i lo de Tongji...
ResponderEliminarNil!!! Jo he anat a preguntar per votar per correu i es impossible ja que has d'estar nose quin dia a barcelona per rebre els papers! Osigui que jo tampoc podré votar!!! Aniré al consulat a Paris pero si la cosa es així anem fotuts!
ResponderEliminarToni F