Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 8 de octubre de 2011

ES DISSABTE, HI HA CLASSE

08.10.11
SHANGHAI. Com avansava ahir, la tornada a Shanghai ha estat mes "normal": ja no hi havia gent estirada al passadis, tampoc 10 xinos mirante fixament les 12 hores del viatge i al lavabo es podia respirar! 

Tot i ser encara dels trens mes barats per fer Beijing-Shanghai, exteriorment te bona pinta. Podria colar per un AVE a Espanya i tot.


I com que estem a Xina, i aqui treballar forma part del plaer personal, el dissabte hi ha classe per recuperar les hores perdudes aquesta setmana, que ha estat Festa Nacional. Que passaria si a Espanya el dissabte despres de la Festa de la Constitucio es declares dia laboral?







Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)