Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 10 de octubre de 2011

LACTICS? NOMES ELS MINIMS

11.10.11
SHANGHAI. Aquest mati he passat de les pitjors hores que recordo en una classe. Des de que he tornat de Beijing que estic bastant fet pols: dormo 8 hores i em moro de son, mal de coll, mocs, etc. A base de Couldines he anat sobrevivint, i de fet avui crec que ja em trobo be, pero tot i aixi a la classe d'aquest mati ha arribat un company inesperat: molt mal de panxa. La causa: probablement els iogurts Activia d'imitacio amb data de caducitat indefinida que he pres per esmorzar...

Mentre jo suava i mirava com passaven lentament els minuts, altres somiaven amb els angels. I es que els xinos tambe son humans!

Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)